El jutge ratifica la imputació de la cúpula policial responsable de l’operació contra la BPA

El magistrat Manuel García-Castellón, titular del jutjat n. 6 de l’Audiència Nacional, ha desestimat tots els recursos presentats pels imputats en l’operació Kitchen i ha decidit tirar endavant el procediment judicial contra la cúpula policial del ministeri de l’Interior en l’època en la qual Jorge Fernández Díaz (foto) n’era el titular. La majoria dels càrrecs imputats van participar, també, en l’operació d’assetjament i demolició de la Banca Privada d’Andorra (BPA), segons totes les proves, testimonis i indicis que s’han anat obtenint en els últims anys.

A més de Jorge Fernández Díaz, que està acusat dels delictes de malbaratament, prevaricació i revelació de secrets, en l’operació Kitchen –que tenia per objectiu la confiscació dels documents que tenia l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, sobre el finançament il·legal del partit- també han estat imputats:

-Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat

-Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia

-L’excomissari José Manuel Villarejo

-L’excomissari Marcelino Martín Blas

-L’excomissari José Luis Olivera

-L’excomissari Enrique García Castaño 

-L’inspector José Ángel Fuentes Gago

-L’inspector en cap Andrés Gómez Gordo

-L’inspector en cap Bonifacio Díaz   

-Sergio Ríos, l’ex-xofer de la dona de Luis Bárcenas

ELS MATEIXOS PROTAGONISTES

D’aquests onze imputats pel magistrat Manuel García-Castellón en l’operació Kirtchen n’hi ha sis que també apareixen directament implicats en la conspiració contra la BPA:

Jorge Fernández Díaz. Ministre de l’Interior, entre 2011 i 2016. Seguint instruccions de Mariano Rajoy, va encapçalar i coordinar l’operatiu policial per investigar i destapar la corrupció de la família Pujol i, per extensió, dels capdavanters del moviment independentista català. Se sospita que el seu bon amic Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, li va donar la informació decisiva sobre la migració dels comptes de la família Pujol a la BPA, feta des del seu banc a finals del 2010. Aquestes transferències són les que figuren en el famós “pantallazo” que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014 i que va provocar la posterior confessió pública de Jordi Pujol, el 25 de juliol, que va destruir el seu prestigi personal i polític.

Francisco Martínez. Secretari d’Estat de Seguretat (2013-16) i mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz. Com a número 2 del ministeri de l’Interior, va viure en primera línia el desplegament i l’actuació de la “policia patriòtica” en l’anomenada Operació Catalunya. En una carta enviada a Higini Cierco i publicada pel diari El Mundo el dia 12 de novembre de l’any passat, va afirmar que la confiscació de la BPA i de la seva filial Banco Madrid (BM) va tenir “un evident caire polític”. I afegia: “A vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”. A més, assenyalava els qui considera màxims responsables de la destrucció de la BPA i, en paral·lel, del BM: “Els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca”, en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i el fiscal general. Segons la seva anàlisi, tots ells van actuar de  manera premeditada i concertada per fer “pagar a la BPA”, en exclusiva, les pressions de les autoritats dels Estats Units contra el conjunt del sistema financer andorrà, que s’havia convertit en un amagatall utilitzat per la delinqüència internacional, gràcies a l’existència del secret bancari. Francisco Martínez afirmava, rotund: “Amb aquestes persones no hi he tingut cap tracte, però de la seva intervenció en les decisions (que van provocar la confiscació de la BPA) no n’hi ha cap dubte”.

Eugenio Pino. Comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz. Era el cap jeràrquic de la “policia patriòtica” que va aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, els homes d’Eugenio Pino havien arribat a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA i a BM. Però no tenien les proves necessàries perquè el jutge pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA i BM (Higini Cierco i Joan-Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” els dos bancs i accedir, d’aquesta manera, als comptes.

José Manuel Villarejo. Comissari de policia, que compatibilitzava la seva feina amb la direcció de l’empresa Cenyt, dedicada a la investigació privada i a treballs d’intel·ligència i seguretat. És el principal protagonista de l’Operació Tàndem, de la qual Kitchen és una de les peces separades. La seva obsessió per enregistrar totes les converses importants que mantenia ha desfermat un escàndol polític d’alt voltatge, que s’ha carregat la reputació del rei emèrit Juan Carlos I, va provocar la dimissió del president del BBVA i la imputació de Jorge Fernández Díaz i la plana major del ministeri de l’Interior. Enfrontat a mort amb Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i Marcelino Martín Blas, ex cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia. Va tenir un paper important en la posada en marxa de l’Operació Catalunya: va convèncer, fent-se passar per un periodista, Victoria Álvarez perquè presentés la primera denúncia contra Jordi Pujol Ferrusola i va obtenir una llarga declaració de Javier de la Rosa sobre els negocis de la família Pujol. És l’autor de les quatre notes informatives (NI) que va fer arribar a Higini Cierco, on explicava la seva versió sobre els fets que van acabar amb la confiscació i destrucció de la BPA i BM, culpant Marcelino Martín Blas d’haver protegit l’Andbank i de focalitzar la investigació exclusivament en la BPA.

Marcelino Martín Blas. Comissari, cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia i persona d’enllaç amb el CNI. D’entrada, va fer equip amb José Manuel Villarejo en la investigació sobre els negocis i la fortuna amagada dels Pujol. Van acabar enfrontats de manera irreconciliable amb el cas del “pequeño Nicolás” (2014) i va caure en desgràcia davant del ministre Jorge Fernández Díaz, que va protegir José Manuel Villarejo. Marcelino Martín Blas va encarregar-se d’intentar obtenir, a través d’una maniobra d’extorsió a Higini Cierco i al conseller delegat de la BPA, Joan-Pau Miquel, els comptes de la família Pujol a la BPA. Per això es va valer de l’inspector Celestino Barroso, agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, i de Bonifacio Díaz, cap de gabinet del DAO Eugenio Pino i anteriorment destinat a Andorra. Aquests dos policies van forçar la trobada de Joan-Pau Miquel amb un tal “Félix” –que, en realitat era el comissari Marcelino Martín Blas- a l’hotel Villamagna de Madrid.

Bonifacio Díaz. Inspector de policia i cap de gabinet d’Eugenio Pino. Amb anterioritat, havia estat agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i per això tenia coneixença personal d’alguns càrrecs de la BPA. Va ser la persona que, per via telefònica, va pressionar la secretària del consell d’administració de la BPA, Rosa Castellón. Textualment, la va comminar:  “Digues-li al Joan-Pau que el que li diguin per telèfon ho accepti i, si no, el banc morirà”. En aquest missatge, “Joan- Pau” és Joan-Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA i que “ho accepti” feia referència a que el telefonaria un tal “Félix”, que després va ser identificat com l’excomissari Marcelino Martín Blas, cap de la UAI de la policia espanyola. En efecte, “Félix” es va posar en contacte amb Joan-Pau Miquel i es van reunir a Madrid, on el comissari li va exigir la documentació acreditativa dels comptes de la família Pujol a la BPA.

NOMÉS EL 52%

La confirmació de les onze imputacions feta pel magistrat Manuel García-Castellón en el cas Kitchen ha concidit amb l’inici del primer judici a l’Audiència Nacional de l’excomissari José Manuel Villarejo per l’operació Tàndem. Concretament, es jutgen les peces separades anomenades “Pintor”, “Iron” i “Land”, per les quals l’excomissari afronta condemnes que sumen 109 anys de presó.

Aquest primer judici arriba envoltat de polèmica. I és que, després de quatre anys d’instrucció, el CNI i l’Institut Nacional de Ciberseguretat només han aconseguit desencriptar el 52% de les converses enregistrades per José Manuel Villarejo, que són en l’origen d’aquest monumental escàndol. A més, el jutge instructor ha decidit apartar del sumari els documents i els àudios referits a l’Operació Catalunya –i, per tant, a la conspiració contra la BPA- per considerar que estan protegits per la Llei de secrets oficials.  

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies