El magistrat José de la Mata, instructor del cas Pujol, està escandalitzat. I així ho posa de manifest, negre sobre blanc, en l’acte de processament –fet públic dijous passat- contra els membres del clan familiar de l’expresident de la Generalitat i els seus col·laboradors més estrets, als qui considera membres d’una “organització criminal”.
En l’acte de processament, que té una extensió de 509 pàgines, el jutge de l’Audiència Nacional fa constar, en dues ocasions, la seva estupefacció pel fet que l’Andbank no hagués considerat mai Jordi Pujol, la seva dona i els seus set fills –que tenien tots comptes oberts a l’entitat que presideix Manuel Cerqueda- “persones políticament exposades” (PEP, per les seves sigles en anglès). La manca d’aquesta catalogació va permetre que, durant 20 anys (entre 1990 i 2010), els Pujol –i, en especial, el fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola- moguessin muntanyes de diners negres a través d’aquesta entitat bancària, sense que la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), que dirigeix Carles Fiñana (foto), tampoc fes res per impedir-ho.
EL DICTADOR DE NIGÈRIA
Es considera que les “persones políticament exposades” (PEP) són aquelles que estan vinculades al poder polític, bé directament o a través dels seus familiars, i que, per tant, són susceptibles d’incórrer en delictes de suborn i de corrupció. Per això, des de fa anys, totes les entitats financeres internacionals vigilen estretament els seus clients PEP, tant a l’hora d’obrir comptes com de fer un seguiment dels seus moviments bancaris per impedir i, si s’escau, denunciar, que moguin diners negres o de dubtosa procedència.
La categoria PEP es va establir com a norma d’obligat compliment pel sistema bancari internacional fa més de 15 anys, arran de l’escàndol de l’expresident de Nigèria, el sanguinari dictador Sani Abache, que va acumular una colossal fortuna personal amb l’espoli dels beneficis dels riquíssims recursos petroliers del país, que amagava en bancs de Suïssa i del Regne Unit. La Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció va aprovar, l’any 2003, una resolució on s’exigia que tots els països vigilessin molt de prop les finances de les “persones políticament exposades”, que va ser implementada l’any següent per la Unió Europea.
CARLES FIÑANA MIRAVA ALS NÚVOLS
La UIFAnd va ser creada l’any 2000 i entre les seves competències hi ha el control dels clients de la banca andorrana, per evitar que es cometin i s’emparin delictes financers, com ara el blanqueig de diners. Consta que els Pujol van obrir els seus primers comptes a Andorra l’any 1990, a la Banca Reig (posteriorment, Andbank), i que, des del primer dia, es van dedicar a ingressar-hi diners negres a cabassos, com detalla l’acte de processament del magistrat José de la Mata.
És obvi que tant Jordi Pujol com la seva família entraven plenament en la categoria PEP. Per això, no s’explica que tant l‘Andbank com la UIFAnd de Carles Fiñana fessin, durant tants anys, els ulls grossos amb el tràfec intensiu i massiu de diners negres que van fer els membres del clan de l’expresident de la Generalitat, en especial des de l’aprovació de la resolució de les Nacions Unides de l’any 2003. D’aquí la indignada sorpresa del magistrat de l’Audiència Nacional, que recrimina a l’Andbank la seva complicitat i col·laboració amb la corrupció sistèmica dels Pujol, que va ajudar a encobrir i a greixar.
EXPULSATS DEL BANC
En la tasca de facilitar l’operativa opaca dels Pujol a l’Andbank hi va jugar un paper decisiu l’exdirector general de l’entitat financera (1998-2008), el català Jaume Sabater, destacat militant de Convergència Democràtica i persona clau de les clavegueres del partit pujolista, implicat en el cas del 3%. El seu substitut, Jordi Comas –fill de l’exconseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas, que va acabar enfrontat amb Jordi Pujol-, va valorar que la frenètica activitat amb diners negres dels Pujol a l’Andbank era una “bomba de rellotgeria” i l’any 2010 els va instar perquè tanquessin tots els seus comptes i marxessin de l’entitat.
Va ser en aquest moment quan els Pujol –amb l’excepció de l’expresident de la Generalitat i del seu fill Oriol- van decidir traslladar la seva operativa a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Val a dir que l’any 2010, Jordi Pujol ja s’havia retirat de la política activa i que Oriol Pujol, que aleshores era diputat al Parlament de Catalunya, havia tancat prèviament el seu compte a Andorra, per la qual cosa els membres del clan familiar que van passar a la BPA ja no eren, objectivament, PEP.
