El Govern treu pilotes fora i culpa la Fiscalia dels càrrecs contra la líder de Stop Violències

Xavier Espot, Mònica Bonell i Eric Jover

L’aparició d’Andorra en l’informe que Amnistia Internacional elabora anualment sobre aquells països que conculquen els drets humans ha fet forat en el Govern del Principat. Després d’haver defensat múltiples vegades la seva decisió d’enviar a la Fiscalia les declaracions que la presidenta de Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va fer el 2019 davant el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU, l’Executiu andorrà s’ha espolsat les responsabilitats i ha assenyalat la Fiscalia com a culpable.

En l’informe, Amnistia Internacional posa el focus sobre els càrrecs que s’imputen a Cortés i alerta que la persecució judicial que pateix la psicòloga social i activista pels drets de les dones constitueix un atac a la llibertat d’expressió. De fet, l’organització internacional critica que a Andorra continuï sent delicte la difamació d’institucions i càrrecs públics, i destaca que les autoritats del Principat “van rebutjar” la recomanació de l’ONU de “despenalitzar la difamació en consonància amb les normes internacionals de drets humans”.

Aquesta condemna ha caigut com un gerro d’aigua freda sobre l’Executiu andorrà i ha causat que el Govern canviï el discurs envers la demanda contra la presidenta de Stop Violències. El 2019, responsables polítics com la presidenta suplent del grup parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, defensaven l’“obligació del Govern” d’enviar a la Fiscalia les declaracions de M. Cortés i el mateix cap de Govern, Xavier Espot, va afirmar que Stop Violències va “traspassar les línies vermelles” i que no hi havia cap altre alternativa que portar-la a la Fiscalia. Ara, l’Executiu assenyala el fiscal general, a qui ha carregat la responsabilitat del procés judicial.

La negació del Govern

El febrer del 2021, arran del primer pronunciament d’Amnistia Internacional a favor de M. Cortés, en el qual va demanar al Govern la retirada de tots els càrrecs contra l’activista, l’Executiu andorrà va començar a variar el seu discurs i a insistir que no havien presentat càrrecs contra la presidenta de Stop Violències. En una entrevista a SER Catalunya, Espot va fer ús dels eufemismes per defensar aquesta postura, i va manifestar que el Govern no l’ha denunciat, sinó que va posar en coneixement de la Fiscalia les seves declaracions en considerar que calia una investigació “oportuna” sobre les afirmacions que va fer al CEDAW.

Aquest 2022, després del demolidor informe de l’organització internacional, el Govern del Principat ha assenyalat directament la Fiscalia, espolsant la seva responsabilitat envers el procés judicial al qual s’enfronta M. Cortés. El portaveu de l’Executiu andorrà, Eric Jover, ha tornat a insistir que l’actuació del Govern va limitar-se a traslladar els fets i ha destacat que, “en tot cas, és el ministeri públic i la Justícia qui fa la seva feina”.

No obstant això, en el document que l’advocada i la procuradora de l’Estat van presentar a la Fiscalia, es fa referència a la denúncia diverses vegades: al principi, s’exposa que “mitjançant el present escrit denuncio davant d’aquesta Fiscalia els següents fets” i, després d’assenyalar les afirmacions que M. Cortés va fer al CEDAW, es demana que es “tingui per formulada denúncia en els termes exposats al cos d’aquest escrit als efectes legals oportuns”.

La presidenta de Stop Violències considera que l’Executiu és “inmadur” i destaca que, “quan una persona o un govern s’equivoca, en comptes de tapar-ho i treure pilotes fora, s’ha de responsabilitzar i reparar”. En aquest sentit, M. Cortés es pregunta: “com es repararà el mal social que aquest Govern ha fet a Stop Violències? Com se’m repararà el mal personal i professional que s’ha fet contra mi, que sóc ciutadana andorrana de naixement i professional amb més de 15 anys d’experiència en la matèria?”.

L’activista assenyala que, gairebé dos anys i mig després de la denúncia, la causa encara no està tancada malgrat que ha sol·licitat en dues ocasions -la darrera, aquesta setmana- l’arxivament d’aquesta, i destaca que l’associació “resta a l’espera que es faci justícia”. “Creiem que tot el que està passant no representa el sentir de tota la nació andorrana”, manifesta la presidenta de Stop Violències.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies