El nou Govern de la Generalitat vol posar fil a l’agulla i acabar amb la passivitat dels ajuntaments inclosos en la llista de ‘zones tensades’ com ara el de la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Sort i Tremp que, tot i la gravetat de la situació, no destinen prou recursos per aconseguir incrementar els pisos socials.
En el cas, per exemple del de la capital alturgellenca, es dona la paradoxa que mentre augmenten les partides econòmiques per a la celebració d’actes lúdics i festius, els diners públics no reverteixen en aconseguir més habitatges a preus assequibles, una de les principals preocupacions per a la majoria de la ciutadania.
Per intentar acabar amb aquests desequilibris i injustícies l’executiu de Salvador Illa, ha aprovat el pla d’habitatge que traça com a objectiu que d’aquí a 20 anys el 15% de l’habitatge de Catalunya sigui social o assequible. En el pla es determina quins municipis tenen una demanda residencial forta i acreditada i fixa objectius a cinc anys de solidaritat urbana entre ells.
A més, el parc de lloguer assequible ha d’assolir el 9% sobre el total. D’aquí a un any, aquests municipis hauran de tenir un cens amb tot l’habitatge disponible per a polítiques socials, segons nous criteris.
Reforma dels plans urbanístics
Els municipis inclosos en aquesta llista, hauran de reservar el 50% de sostre a ús residencial de nova implantació al terra urbanitzable delimitat i el 40% del sòl urbà no consolidat. La meitat d’aquestes reserves hauran d’anar destinades al lloguer i en dos anys els plans municipals s’han d’adaptar al Pla Territorial. D’aquesta manera, s’accelerarà la reforma de plans urbanístics per construir habitatge nou.
El Govern reforçarà a més la seva capacitat d’inspecció d’edificis residencials amb tal de detectar pisos buits i realitzar censos que puguin ajudar a prendre mesures. Al parc d’habitatge destinat a polítiques socials s’integraran els habitatges de protecció oficial mentre sigui vigent la seva qualificació i els habitatges promoguts per operadors públics, de preu mitjà entre habitatge de protecció oficial i habitatge de mercat lliure.
També els habitatges públics gestionats per administracions competents, els habitatges dotacionals, habitatges privats de lloguer administrats per xarxes de mediació social, habitatges d’inserció gestionats per la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, l’habitatge d’acollida d’immigrants o sol·licitants d’asil, l’habitatge privat de lloguer amb règim legal de pròrroga forçosa, l’habitatge cedit en règim de masoveria urbana i els habitatges d’empreses destinades als seus treballadors.
Amb tot això, els municipis hauran de crear un cens d’aquí a un any amb el parc d’habitatge destinat a polítiques socials.
