El Govern treballa per adaptar a les àrees rurals i als municipis de menys de 2.000 habitants el programa de construcció de 50.000 habitatges de lloguer assequible fins al 2030. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que l’executiu està elaborant un pla específic per permetre l’encaix d’aquest programa a les zones menys poblades del país.
Paneque ho ha avançat en una trobada amb representants dels ens locals de la vegueria de Lleida per explicar-los les condicions de la primera convocatòria de reserva pública de solars. La consellera ha convidat els consistoris a sumar-se al projecte per poder abordar la problemàtica de la manca d’habitatge assequible, especialment entre els joves.
Paneque ha desgranat als ens locals el mecanisme aprovat pel Govern per impulsar que en els solars públics disponibles s’hi facin habitatges assequibles de lloguer amb un finançament de les promocions fins al 100%, garantint la protecció de l’ús i la titularitat del sòl. En aquest sentit, ha destacat la necessària col·laboració institucional dels ajuntaments, a més de la publicoprivada, per assolir l’objectiu d’un 15% d’habitatge protegit a Catalunya.
La consellera ha explicat que el Govern es compromet a aportar els recursos necessaris per a la mobilització de més sòl públic amb la convicció que “cap solar ha de quedar per construir per manca de finançament” i, alhora, a “agilitzar i adaptar les tramitacions urbanístiques”, que sovint es veuen afectades per la lentitud administrativa.
Paneque ha detallat que amb els solars actuals es pot assolir la meitat de l’objectiu de 50.000 habitatges socials, però cal fer-ne aflorar més. Per això, ha defensat que el finançament públic “fa que surtin els números i siguin atractives per als promotors privats”, com també el fet que es prevegin llicències bàsiques per a poder moure terres i aixecar estructures fins que no es concedeixi el permís definitiu.
1 comentari a “El Govern català impulsa un pla específic per adaptar al món rural el programa de construcció de 50.000 habitatges socials”
Els polítics i gestors urbanistes tenen una responsabilitat directa en la manca de sòl públic per construir habitatges, a causa de diverses decisions i polítiques que han pres (o deixat de prendre) al llarg del temps. Algunes de les principals raons són:
1. Manca de planificació a llarg termini: Molts governs no han previst el creixement demogràfic i les necessitats d’habitatge a futur, cosa que ha portat a l’escassetat de sòl disponible per a noves construccions.
2. Especulació del sòl: En alguns casos, la manca de sòl públic és deguda a polítiques que han afavorit la privatització de terrenys, permetent que promotors immobiliaris o grans inversors acaparin sòl i el mantinguin sense construir perquè el seu valor pugi.
3. Burocràcia i regulacions excessives: La lentitud a requalificar terrenys, alliberar sòl o aprovar projectes d’habitatge social fa que moltes zones urbanes no es puguin desenvolupar eficientment.
4. Manca d’inversió en habitatge públic: Durant anys, a moltes ciutats, s’ha prioritzat la venda de sòl públic en lloc de destinar-lo a habitatge assequible, reduint les opcions per a les classes mitjanes i baixes.
5. Protecció excessiva de certs espais urbans: Tot i que la conservació del patrimoni i els espais naturals és important, en alguns casos s’han imposat restriccions excessives al desenvolupament urbà, limitant la construcció en àrees on hi podria haver habitatge assequible.
6. Poca promoció de models alternatius: En lloc de fomentar la cessió de sòl per a cooperatives d’habitatge, lloguer assequible o habitatges públics en règim de dret d’ús, en molts casos s’ha apostat pel mercat privat, limitant la capacitat d’oferir solucions habitacionals a llarg termini.
En definitiva, els polítics i gestors urbanistes han influït en la manca de sòl públic disponible, ja sigui per manca de previsió, per prioritzar interessos privats o per inacció davant de l’especulació i les necessitats habitacionals de la població.