El Consell General d’Aran ha decidit aquesta setmana no cedir cap espai institucional i administratiu per al referèndum de l’1 d’octubre, suspès pel Tribunal Constitucional. El síndic d’Aran, Carles Barrera va explicar que la mesura s’ha pres per “preservar els espais davant la polèmica i els plantejaments antagònics que s’estan produint a l’Aran”.
El síndic va afegir que el Conselh Generau “ha de respectar totes les sensibilitats i mostrar la seva imparcialitat davant aquesta realitat social”. Els aranesos, doncs, es preparen per a l’1- O amb tanta intensitat com a la resta de Catalunya, però amb la “incomoditat” d’haver d’escollir entre dues identitats a les quals se senten igualment lligats, a més de l’aranesa.
La llei del Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya estableix per primera vegada en la història electoral catalana que les demarcacions electorals seran cinc: les quatre províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i la Val d’Aran com a comunitat territorial diferenciada.
La batalla aranesa és de les més complicades per a l’independentisme, perquè només dos dels nou ajuntaments de la vall – Les i Vilamòs– han mostrat la seva intenció de col·laborar amb el procés cedint locals, mentre que els set restants, encapçalats per la capital, Vielha ( Arres, Bausen, Bossòst, Canejan, Es Bordes i Naut Aran) acataran les disposicions del Tribunal Constitucional.
