El ministre de Finances del govern d’Andorra, Jordi Cinca, ha confirmat els moviments i les negociacions que s’estan produint entre les diferents entitats bancàries per tal d’arribar a acords de fusions que permetin que el país dels Pirineus pugui tornar a ser un referent com a plaça financera a nivell internacional.
Cinca, en una entrevista a Cinco Días, considera inevitable aquest procés “per agafar més cos, més muscle, per afrontat aquesta internacionalització”. Un sector bancari que ha de respondre a la fuita de dipòsits que s’ha anat produint en els darrers mesos “tot i no ser alarmant”, conclou. No obstant això, la pèrdua de beneficis de la banca al Principat ha estat una realitat en els darrers dos anys degut bàsicament a la manca de confiança dels inversors arran de l’escàndol de la Banca Privada d’Andorra, BPA, i la desaparició del secret bancari.
Tot i com va avançar EL TRIANGLE, el nou escenari dibuixa importants canvis, fruit dels contactes que estan mantenint les famílies que controlen els bancs andorrans. Així per exemple, es troben molts avançades les negociacions que duen a terme els màxims representants de Crèdit Andorrà i Morabanc per valorar com s’articularia el grup resultant si es concreta la fusió.
La integració de les dues entitats donaria lloc a una societat amb més de 20.000 milions d’euros en actius gestionats. Malgrat que el pes econòmic de Crèdit Andorrà podria fer pressuposar que l’entitat, controlada per les famílies Pintat, Casal i Reig, pot arribar a dominar l’operació, la solvència més gran del banc Morabanc, de la família Mora, pot aconseguir situar-se al capdavant de la futura entitat.
En el 2014, abans que es descobrís la trama de blanqueig de capitals que va derivar en la intervenció de BPA i la seva filial espanyola Banc Madrid, Crèdit Andorra i Banca Privada van mantenir converses molt avançades per fusionar-se. El frau va frenar qualsevol opció d’integració.
De la seva banda Andbank ho tindrà més complicat ja què continua estant en l’ull de l’huracà per la seva presumpte manca de transparència, apareixent sempre enmig de suposades trames de blanqueig de capital, com ara els comptes de la família de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol o les del expresident del F.C. Barcelona, Sandro Rosell i del seu soci, l’empresari lauredià, Joan Besolí, entre d’altres.
