Search
Close this search box.

El geni català

Loading

Caldes de Malavella, Caldes d’Estrac, Caldes de Boí, Caldes de Montbui… La toponímia ens parla de la riquesa d’aigües termals que tenim a Catalunya. Històricament, des dels temps dels romans i fins als nostres dies, aquesta abundància d’aigua subterrània a altes temperatures s’ha aprofitat amb finalitats terapèutiques i troba la seva expressió en els nombrosos balnearis que hi ha repartits per la nostra geografia, encara que molts d’ells resten avui tancats i abandonats.

Però la geotèrmia té una altra aplicació molt evident: la producció d’energia elèctrica a partir del vapor d’aigua o l’aprofitament directe de l’aigua calenta per proveir les llars, sense necessitat d’escalfar-la amb consum energètic (gas o electricitat). En aquest sentit, el Conselh Generau d’Aran impulsa un projecte pioner per utilitzar els recursos geotèrmics de la vall per climatitzar el Palau de Gel, l’institut de Vielha i un edifici d’habitatges, en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICIGC).

Aquest organisme, depenent de la Generalitat, està desenvolupant una prospecció de la geotèrmia profunda en les conques de l’Empordà, Reus-Valls i Vallès Occidental per mesurar la seva potència. L’estudi  està encara en una fase incipient, però cal no perdre de vista que aquesta font d’energia, neta i renovable, ja genera milions de kilowatts als Estats Units, Indonèsia, Nova Zelanda, les Filipines, Finlàndia, Islàndia, Kènia…

En l’actualitat, les plantes que aprofiten la geotèrmia arreu del món ja produeixen l’equivalent a 14 centrals nuclears. Els Estats Units, amb una potència instal·lada de 3.639 Mw, està al capdavant. Un cas molt interessant és el de Kènia, on l’aigua calenta del subsòl subministra el 49% del consum elèctric del país.

La necessitat de reduir dràsticament les emissions de CO2 per lluitar contra l’escalfament climàtic no admet més demores i calen solucions urgents, com acaba de ratificar la COP26 de Glasgow. La proposta de construir noves centrals nuclears, com ha anunciat el president francès Emmanuel Macron, és una temeritat.

L’energia atòmica és molt perillosa, com han posat en evidència els accidents de Txernòbil i Fukushima. Catalunya va estar a punt de desaparèixer l’any 1989 a causa de l’incendi de la central nuclear de Vandellòs I. A més, hi ha el problema insoluble dels residus radioactius, que contaminen durant milers d’anys.

No només la geotèrmia és una alternativa a explorar i a posar en marxa. Als rius de Catalunya hi ha un total de 19 embassaments, amb una capacitat d’emmagatzematge de 2.700 hectòmetres cúbics. Aquesta és una extraordinària reserva per a la producció d’electricitat, si s’hi implementés el sistema de bombeig hidroelèctric, com el que ja hi ha a la Vall Fosca (complex Estany Gento-Sallente).

L’electricitat produïda per la caiguda de l’aigua s’aprofita, durant les hores de menys demanda, per bombejar-la i tornar-la a pujar a l’embassament, creant un “circuit tancat”. La creació de més centrals hidroelèctriques reversibles cobriria una gran part de l’energia que necessita Catalunya per poder funcionar.

El problema és que moltes de les concessions hidràuliques que hi ha als rius catalans ja estan caducades i la resta ho seran en els pròxims anys. En aquest context, les empreses elèctriques que exploten els embassaments fan números i consideren que no els surt a compte fer les inversions que necessita la implementació del sistema de bombeig reversible.

Si tinguéssim una Generalitat intel·ligent i valenta procediria al rescat immediat de les concessions hidroelèctriques caducades –en especial, les de la Noguera Pallaresa- i hi impulsaria la construcció d’aquests “cicles tancats” d’aigua. També exigiria que Endesa executés, sense més dilacions, el bombeig en els embassaments de Sau-Susqueda, al riu Ter, que generaria uns 100 Mw suplementaris.

La descarbonització no vol dir només grans parcs eòlics i camps solars, que provoquen forts impactes paisatgístics, greuges i conflictes territorials. Poden formar part del “mix” d’energies renovables, però és una irresponsabilitat carregar tota l’estratègia catalana de la lluita contra el canvi climàtic sobre aquestes dues tecnologies.

La geotèrmia i les centrals hidroelèctriques reversibles són dues fonts d’energia que tenim a mà, però que necessiten un important compromís i un decidit impuls de les administracions per poder ser desenvolupades. En aquest sentit, té plena lògica la creació d’una empresa pública d’electricitat, com proposa la CUP.

Els catalans, si ens ho proposem, som capaços d’assolir grans fites. Ho hem demostrat a bastament amb l’Assemblea de Catalunya –que ara ha commemorat el 50è aniversari-, l’exitosa celebració dels Jocs Olímpics del 1992 o amb l’organització del referèndum de l’1-O, per posar tres exemples ben diferents, però paradigmàtics d’aquesta capacitat de col·laboració i de mobilització.

Ara ens toca afrontar el repte de la transició energètica i l’hem de resoldre amb intel·ligència, empenta i rapidesa. Cal que els municipis i els veïns s’autoorganitzin per crear comunitats de producció elèctrica de proximitat, en línia amb la proposta que fa la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Però cal, sobretot, que la Generalitat i les administracions es posin el “xip” i endeguin iniciatives energètiques coherents, ben explicades i consensuades.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

15 de novembre de 2021

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies