Fonts acreditades dels serveis d’informació de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya han manifestat a LA VALIRA la seva “estupefacció” pel desenvolupament del judici del cas BPA i, en especial, per la gestió que fa el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, de l’anomenat “cas dels veneçolans”. En aquest “dossier”, Alfons Alberca juga descaradament a favor dels interessos del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i del fiscal general d’aquest país, Tarek William Saab, en la terrible lluita interna que han desfermat contra els opositors polítics d’aquest règim tirànic.
La peça separada del macrosumari de la Banca Privada d’Andorra (BPA) sobre Veneçuela fa referència a un grup de col·laboradors de Rafael Ramírez, que va ser un dels homes de la màxima confiança de l’expresident Hugo Chávez, que el va nomenar ministre de Petroli i Mineria (2002-14) i president de l’empresa estatal PDVSA. Després de la mort del líder de la “revolució bolivariana”, Rafael Ramírez va ser desplaçat com a ambaixador davant les Nacions Unides, abans de la seva caiguda en desgràcia a ulls de l’autòcrata Nicolás Maduro, que va encetar una furibunda depuració i persecució contra ell i els seus seguidors.
EL COSÍ DIEGO SALAZAR
Rafael Ramírez no està imputat directament en la causa que ha impulsat el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, contra un grup de 28 veneçolans, molts d’ells vinculats amb l’empresa petroliera PDVSA, que tenien comptes a la BPA. Però aquest sumari –que a Veneçuela coneixen com el “cas Andorra”- l’utilitza a fons el règim “madurista” per atacar Rafael Ramírez, fins al punt que s’ha vist obligat a marxar del país, on tem per la seva vida, i refugiar-se a Itàlia.
El “cas Andorra” data de fa nou anys, encara en vida d’Hugo Chávez i molt abans que el FinCEN dictés la “sentència de mort” contra la BPA. Va tenir el seu origen a París, ciutat on passava llargues temporades Diego Salazar, cosí germà de Rafael Ramírez. El seu desenfrenat tren de vida, amb tota mena de luxes i caríssims capricis, va cridar l’atenció dels serveis d’intel·ligència francesos, que van detectar que carregava les seves despeses a un compte que tenia a la BPA.
COMPTES BLOQUEJATS… I DESBLOQUEJATS
És conegut l’antagonisme que, des de la seva arribada al poder, l’any 1999, va enfrontar el president Hugo Chávez amb els Estats Units. Per això, els dirigents del règim bolivarià i els seus familiars sempre han estat en el radar dels serveis d’intel·ligència nord-americans. L’any 2012, quan es descobreix el vincle Diego Salazar-BPA, Rafael Ramírez era considerat el número 3 de la cúpula chavista i, per tant, era una “peça major” en l’estratègia dels Estats Units per combatre i erosionar el govern de Caracas.
A instàncies de la Fiscalia andorrana –i per pressions dels nord-americans-, la batlle Canòlic Mingorance va bloquejar, a finals de l’any 2012, els comptes de Diego Salazar a la BPA, que es nodrien amb les comissions que li pagaven empreses xineses per l’obtenció de contractes a Veneçuela, que atorgava el seu aleshores totpoderós cosí, Rafael Ramírez. Aquesta decisió va encendre les llums d’alarma en el règim chavista, que va contractar els serveis jurídics de l’exprimer ministre francès, Dominique de Villepin, que coneixia bé els circuits del poder a Andorra, per intentar recuperar els diners retinguts.
La seva gestió va resultar reeixida. Al cap de pocs mesos, el 13 de maig del 2013, la magistrada del Tribunal de Corts, Anna Estragués, va dictar una resolució decretant el desbloqueig d’aquests comptes, ja que no s’havia pogut provar que els diners tinguessin un origen il·legal.
“FALCONS” CONTRA “COLOMS”
A la mort d’Hugo Chávez, el 5 de març del 2013, es va desfermar una dura pugna interna per la seva successió al capdavant de la “revolució bolivariana”. En aquesta descarnada lluita pel poder va acabar imposant-se el sector més dur (els “falcons”), representat per Nicolás Maduro i la seva actual esposa, Cilia Flores. En canvi, els sectors més prodemocràtics del règim (els “coloms”), encapçalats per Rafael Ramírez i l’exfiscal general Luisa Ortega, van perdre la batalla interna i van acabar destituïts de les seves funcions i obligats a marxar del país per salvar la pell.
És en aquest context turbulent que, el 10 de març de l’any 2015, el Govern d’Andorra procedeix a la confiscació de la BPA. De l’anàlisi dels comptes intervinguts, la Fiscalia detecta que no només Diego Salazar havia estat titular de comptes en aquesta entitat, fins al 2012. També un grup de col·laboradors i subordinats de Rafael Ramírez, fins a un total de 28, havien amagat diners, procedents de comissions i suborns, en aquesta entitat financera.
ELS DINERS VAN VOLAR
Els noms més rellevants d’aquesta trama eren l’exviceministre d’Energia elèctrica, Nervis Villalobos; l’exviceministre de Desenvolupament energètic, Javier Alvarado, i l’excap dels serveis secrets d’Hugo Chávez, Carlos Aguilera La batlle Canòlic Mingorance va procedir a la seva imputació l’any 2018.
A Andorra, de diners veneçolans ja no en queden. Es van esfumar l’any 2012, arran del bloqueig dels comptes de Diego Salazar i, en constatar que el Principat no era un “refugi” segur, van ser transferits a altres jurisdiccions. Però, al voltant d’aquest episodi, s’ha creat un gran embolic. Les autoritats judicials andorranes calculen que, entre els anys 2006 i 2012, per la BPA van passar uns 2.000 milions de dòlars de transaccions relacionades amb el petroli de Veneçuela, en la seva gran majoria corresponents a assegurances. Però el fiscal general Tarek William Saab eleva aquesta xifra a 4.200 milions de dòlars i, erròniament, creu que encara estan a Andorra i exigeix la seva repatriació.
EL “TRESOR” D’HUGO CHÁVEZ
Per acabar d’embolicar la troca, Rafael Ramírez –l’exministre de Petroli i Energia i expresident de PDVSA- afirma que la seva caiguda en desgràcia té a veure amb l’encàrrec que li va fer Hugo Chávez de crear un fons a l’exterior, de 3.000 milions de dòlars, que seria una “guardiola” per a la seva família, després de la seva mort. Suposadament, Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, haurien intentat apoderar-se d’aquest botí i la negativa de Rafael Ramírez a obeir-los hauria estat la causa de la seva dissort.
En mitjans polítics internacionals, i en especial als Estats Units, sempre s’ha vist Rafael Ramírez com una figura política que podria reconduir la preocupant deriva autoritària de Veneçuela, des que Nicolás Maduro va arribar al poder i ha acabat instaurant un règim dictatorial. El moment crític es va produir l’any 2017, quan el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela, controlat per Cilia Flores, va anul·lar l’Assemblea Nacional (el Parlament) i va assumir les seves funcions.
RÈGIM DE TERROR
Aquesta usurpació va merèixer una dura condemna de la comunitat internacional. Va ser en aquest “autocop d’Estat” quan Tarek William Saab va ser designat, l’any 2017, nou fiscal general, implantant un règim de terror contra els opositors al president Nicolás Maduro. A causa de la implacable persecució que ha endegat contra dirigents democràtics veneçolans, Tarek William Saab figura en primeríssim lloc de la llista dels jerarques “maduristes” que tenen prohibida la seva entrada als Estats Units, al Canadà, a la Unió Europea…, acusat de vulnerar la legislació internacional sobre drets humans.
Una de les seves primeres actuacions com a fiscal general va ser desenterrar el “cas Andorra”, muntat a partir de les investigacions d’Alfons Alberca i de la batlle Canòlic Mingorance, que va ser difós profusament per la premsa “madurista” per desacreditar Rafael Ramírez, presentant-lo com un “corrupte” i justificar la seva depuració política.
EL “TONTO ÚTIL”
Alfons Alberca tal vegada no n’és conscient, però actua com el “tonto útil” al servei dels interessos polítics de Nicolás Maduro i del seu “braç executor”, el fiscal Tarek William Saab. Aquesta complicitat del fiscal general d’Andorra amb el règim despòtic de Caracas “escandalitza” les fonts dels serveis d’informació dels Estats Units consultades per LA VALIRA, que veuen com el cas BPA els està tornant com un perillós bumerang.
L’any 2012, la diplomàcia nord-americana va pressionar perquè Andorra perseguís Rafael Ramírez i destacats membres de l’anomenada “boliburguesia” chavista. Però aquesta operació se’ls ha escapat de les mans. Ara, el “cas Andorra” s’ha convertit en una arma que és utilitzada pel règim de Nicolás Maduro per atacar els sectors reformistes de Veneçuela.
ANDORRA RECONEIX JUAN GUAIDÓ
Cal recordar que l’any 2019, el Govern d’Andorra es va posicionar, a través d’un comunicat oficial, a favor de Juan Guaidó, que es va autoproclamar president de Veneçuela en nom de l’Assemblea Nacional. Aquest pronunciament estava en línia amb les decisions adoptades, en el mateix sentit, per la Unió Europea i els Estats Units.
Per això és encara més incomprensible i insostenible l’actuació del fiscal general, Alfons Alberca, d’abonar l’estratègia política del president Nicolás Maduro de perseguir els seus opositors –Rafael Ramírez és un dels més destacats-, mentre la posició oficial del Govern d’Andorra és de ferma condemna del règim “madurista” i de suport als sectors democràtics de Veneçuela, com fan tots els països occidentals.
EL “FAVOR” DEL FINCEN
L’any 2015, el govern dels Estats Units, a través del FinCEN, va emetre les dues notes que van suposar la liquidació de la BPA. Ho va fer a petició de les autoritats espanyoles, que volien obtenir a tot preu els comptes de la família Pujol a Andorra –que en aquella època estaven protegits pel secret bancari imperant al Principat- amb l’objectiu de desactivar el moviment independentista de Catalunya.
Ara, des dels Estats Units constaten, amb perplexitat, que aquest “favor” fet a les autoritats espanyoles, amb la participació del Govern andorrà, els està sortint molt car. Per exemple, amb l’actuació desbocada del fiscal general, Alfons Alberca, contra els col·laboradors de Rafael Ramírez, un dels principals opositors al règim del president Nicolás Maduro.
Els estralls provocats amb la intervenció de la BPA a partir de les notes del FinCEN passen factura. Onze mesos després d’aquells comunicats, l’organisme del departament del Tresor va aixecar i anul·lar les seves acusacions contra el banc andorrà. Aquesta intervenció, basada en informacions errònies i manipulades facilitades per la justícia espanyola i la Batllia andorrana, va provocar moltes crítiques i tensions internes en el FinCEN, que es va adonar que, en aquest cas, havia actuat amb precipitació i poc rigor. La seva directora, Jennifer Shasky Calvery, que va llegir en directe la “sentència de mort” contra la BPA, també va sortir del FinCEN poc temps després.
UN PAÍS EN LA RUÏNA
Mentrestant, la situació de Veneçuela empitjora cada dia que passa. Sent un país riquíssim en reserves petrolieres, la seva població passa gravíssimes penúries. Es calcula que un 20% de veneçolans (uns 7 milions de persones) han optat per emigrar del país en els últims anys, a causa de la insostenible degradació econòmica i política. La inflació interanual és del 2.615% i, per aquest 2021, l’FMI calcula que pujarà fins al 5.500%, la més alta del món. La misèria afecta amplíssimes capes de la població, que no pot sobreviure amb els salaris que cobra.
És en aquest volcà en erupció, que mereix la rotunda condemna de la comunitat internacional, on el fiscal general d’Andorra ha conegut la “glòria”. Ell, que és de creences profundament conservadores, mai no s’hauria imaginat que arribaria a ser un “heroi” pel règim dictatorial de Nicolás Maduro. Les fonts dels serveis d’informació consultades per LA VALIRA “al·lucinen” amb la frivolitat del fiscal general d’Andorra, que no sembla comprendre en quin món viu, i dels “padrins” polítics que el protegeixen.
