El fiscal Alfons Alberca desapareix del judici del cas BPA per no escoltar les defenses

En un gest que el deshonora i que retrata, a la vegada, la seva talla humana i professional, el fiscal Alfons Alberca ha decidit “esborrar-se” de la sala del Tribunal de Corts de la Batllia, un cop ha començat el torn dels advocats defensors dels 24 encausats en el cas BPA. El fiscal ha fet campana en les últimes quatre sessions del judici i s’ha fet substituir pels seus adjunts Borja Aguado i Ivan Alís.

Durant els més de dos anys que han durat els interrogatoris als imputats, als perits i als testimonis, Alfons Alberca no ha faltat a cap sessió de la vista oral i ha estat la “reina” del judici, fent preguntes i més preguntes, durant hores, dies i setmanes. Per exemple, l’interrogatori que va fer a l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, el va perllongar durant 38 dies i l’exposició de les seves conclusions finals, va durar més de 30 hores, durant set dies.

ABSÈNCIA ESTRANYA I IRREGULAR

El 9 d’octubre passat van començar la seva intervenció els lletrats de les defenses. Durant aquesta primera setmana han exposat les seves conclusions l’advocadessa Anna Solé i els lletrats Alfons Clavera i Salvador Capdevila. Però en cap de les quatre sessions ha fet acte de presència al Tribunal de Corts el fiscal Alfons Alberca.

Aquesta anòmala situació va ser remarcada per l’advocadessa Anna Solé en la seva intervenció davant els magistrats del tribunal. És molt estrany i irregular que el fiscal que ha portat el pes de les investigacions i dels interrogatoris d’un cas tan complex i dens com el de la primera peça de BPA s’absenti des de dilluns de la sala i renunciï a les seves funcions, delegant en dos subalterns. 

ELS ADVOCATS DEFENSORS ES DESPATXEN A GUST

Abans de l’estiu de l’any vinent, és de preveure que el Tribunal de Corts que presideix Enric Anglada dictarà la sentència d’aquest judici. Sigui quin sigui el veredicte, és més que probable que tant la Fiscalia com les defenses formularan recursos davant el Tribunal Superior. Per tant, sembla obvi que -per rigor i responsabilitat professional- el fiscal que s’ha encarregat de l’acusació hauria d’escoltar atentament les intervencions i els arguments dels lletrats defensors, per tenir-ne un coneixement precís i de primera mà.

Però, no. Alfons Alberca ha “desaparegut” del judici des del mateix moment que es va encetar el torn de les defenses. Ben segur, no li hauria agradat escoltar moltes de les coses que els lletrats dels encausats estan dient aquests dies sobre la manera matussera com s’ha instruït el sumari i l’absoluta manca de consistència de les acusacions que el fiscal imputa als 24 exdirectius i extreballadors de la BPA que estan sent jutjats.   

CESSAT COM A FISCAL GENERAL

Hom diria que Alfons Alberca, ara que ja no és la “reina” del judici i ha perdut el monopoli de la paraula, té vergonya i es comporta com un covard. La seva sobtada desaparició de les últimes quatre sessions de la vista oral denota una manca de coherència professional que esparvera.

Recordem que Alfons Alberca va cessar en les seves funcions com a fiscal general el 27 de setembre passat, en finalitzar el seu mandat reglamentari, sent substituït en el càrrec per Xavier Sopena. Així i tot, ha estat nomenat fiscal adjunt i, suposadament, continua encarregant-se de tot el que fa referència al cas BPA, ja que hi ha intervingut directament i intensa des de les primeres diligències, que daten de l’any 2015, i encara queden moltes peces pendents d’anar a judici oral.

UN FRACÀS ROTUND    

Per què Alfons Alberca ha decidit ara “esborrar-se” del judici i ha delegat la representació de la Fiscalia en Borja Aguado i Ivan Alís? Un misteri més, dels molts que envolten aquest episodi traumàtic, que ha marcat un abans i un després en la història d’Andorra.

Vist en perspectiva, l’actuació del fiscal en aquest judici ha estat un fracàs rotund, tot i que el president del tribunal, Enric Anglada, li ha donat màniga ampla perquè muntés el seu “xou” inquisitorial i parlés pels descosits, moltes vegades de manera absurda i incoherent. Ha hagut d’eliminar l’acusació d’“organització criminal” referida als encausats i s’ha quedat només amb la de “blanqueig agreujat”, emmarcada en una època en la qual Andorra era un paradís fiscal i sustentada en unes suposades proves que no s’aguanten per enlloc.