El fiscal general, Alfons Alberca, fa un paper patètic en el judici del cas Banca Privada d’Andorra (BPA), que va començar el 16 de juny passat davant el Tribunal de Corts. El seu interrogatori a l’exconseller delegat de l’entitat financera, Joan-Pau Miquel, produeix vergonya aliena, per la baixa qualitat dialèctica i la manca de preparació tècnica que demostra, sessió rere sessió, el representant del ministeri públic.
Alfons Alberca no sap preguntar i sovint perd els papers, amb intervencions on aboca conclusions precipitades o dona la seva opinió personal, incomplint l’essència de la seva funció com a fiscal. Fins al punt que el president del tribunal, el magistrat Enric Anglada, l’ha hagut de reconvenir en diverses ocasions –això sí, amb molt de tacte- i ha acceptat totes les protestes que formulen els advocats defensors davant les errades processals i les sortides de to del fiscal general.
El judici del cas BPA havia de ser un moment de gran lluïment personal d’Alfons Alberca, atesa la seva implicació directíssima en la direcció d’aquest macrosumari –al costat de la seva “protegida”, la batlle Canòlic Mingorance- i de les fortes condemnes de presó i multes que demana pels 24 imputats. Però, a l’hora de la veritat, el fiscal general està fent el ridícul i dona voltes i més voltes sobre minúcies sense cap mena de rellevància penal ni cap interès per a la formació del criteri del tribunal que haurà de dictar la sentència.
INFORME ‘FORENSIC’
Un bon exemple d’aquesta confusió mental i manca d’estructuració jurídica que caracteritza Alfons Alberca es va produir en una de les sessions del judici de la setmana pasada, concretament la del dia 15. Durant una llarguíssima estona, el fiscal general es va entretenir a fer preguntes i reflexions extemporànies sobre un encàrrec que va fer, l’any 2010, el departament de prevenció de BPA a la consultora internacional KPMG perquè elaborés un informe “forensic” sobre l’empresari Rafael Pallardó, que era client del banc, per esbrinar si estava involucrat en possibles activitats delictives, ja que movia grans quantitats de diners en efectiu. El resultat d’aquest “forensic” elaborat per KPMG no va detectar cap comportament il·lícit de la persona investigada.
Imbuït per una estranya i compulsiva obsessió malaltissa, el fiscal general es va dedicar a buscar i a rebuscar imaginàries conspiracions en el redactat d’aquest encàrrec i en l’informe posterior que va lliurar KPMG al banc, fins al punt de neguitejar Joan-Pau Miquel, aclaparat per les esperpèntiques interpretacions, cada cop més recaragolades, que feia Alfons Alberca sobre aquests documents. En un moment d’atabalament, el fiscal general va arribar a afirmar que “el document de KPMG és un bluff”, asseveració que, per la seva extrema gravetat, va haver de ser corregida i matisada immediatament pel magistrat Enric Anglada.
DEU VEGADES EL PIB D’ANDORRA
Aquest “bluff”, segons l’expressió d’Alfons Alberca, l’hauria perpetrat una prestigiosa multinacional de l’auditoria que va ser fundada l’any 1911 i que, en l’actualitat, té presència en 146 països. L’any passat, KPMG va facturar 29.200 milions de dòlars, deu vegades més que el PIB d’Andorra, i dona feina a 227.000 persones, l’equivalent a tres vegades la població del Principat. La seva filial a Espanya, que és la que va fer el “forensic” de Rafael Pallardó demanat per la direcció de la BPA, té una plantilla de 4.500 persones.
El cap de govern, Xavier Espot, que és el responsable del seu nomenament, hauria d’interessar-se per l’estat de salut mental d’Alfons Alberca i per aquests preocupants i sovintejats episodis d’ofuscació que exhibeix durant el judici del cas BPA. Fa angúnia constatar que una persona que és capaç de dir tantes bajanades acumula tant de poder per desgraciar les vides de tantes persones.
