El fiscal Alberca rebutja una comissió rogatòria de l’Audiència Nacional que afectava l’Andbank

L’any 2008, l’informàtic Hervé Falciani (foto), que treballava a la filial a Ginebra del banc HSBC, es va emportar les dades de més de 130.000 clients d’arreu del món que amagaven els diners en aquesta entitat, destapant una colossal bossa d’evasió i de frau fiscal d’abast internacional. Hervé Falciani va fugir a França i, després es va refugiar a Espanya, on resideix actualment.

Les autoritats helvètiques reclamen amb insistència, des de fa anys, l’extradició d’aquest informàtic, al qual consideren un “lladregot” i el volen castigar de manera exemplar, ja que va gosar trencar el sacrosant secret bancari suís. En canvi, Hervé Falciani és considerat un heroi per tots els moviments i organitzacions que lluiten contra la delinqüència financera i el partit Podemos l’ha fitxat com assessor.

EL “TRESOR” SUÍS DEL REI EMÈRIT

Espanya s’oposa a l’extradició de l’informàtic que li reclama Suïssa, amb l’argument que les dades que consten en la “llista Falciani” són de gran utilitat en la persecució del frau fiscal i l’evasió practicada per contribuents espanyols. Aquest estira-i-arronsa entre Suïssa i Espanya és el teló de fons en el qual s’inscriu la investigació del fiscal suís Yves Bertossa sobre els comptes secrets del rei emèrit, Juan Carlos I.

La documentació manllevada per Hervé Falciani ha servit de base perquè l’Audiència Nacional hagi obert una investigació sobre els clients espanyols de l’HSBC de Ginebra. Aquesta setmana passada, el diari El Confidencial ha publicat un extens resum de la peça Gestores, que forma part del sumari que instrueix el jutge José de la Mata, el mateix que porta el cas Pujol i el cas 3%.

MÉS DE 500 CLIENTS

La peça Gestores demostra l’existència d’una trama d’evasió fiscal de diners cap a Suïssa que dirigia el financer Alejandro Pérez Calzada i que operava amb més de 500 clients espanyols. Curiosament, Alejandro Pérez Calzada és el marit de Margarita García Valdecasas, que va ser la directora de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) durant el mandat de Mariano Rajoy. De jove, Artur Mas va ser el seu nuvi, abans de casar-se amb Helena Rakosnik.

La trama encapçalada per Alejandro Pérez Calzada, a través de l’empresa Venture Finanzas, havia ideat també un sistema per tal que els seus clients poguessin recuperar, si volien, els diners evadits, burlant els controls de la Hisenda espanyola. La investigació menada pel jutge José de la Mata ha determinat que en aquesta operativa hi jugava un paper cabdal l’entitat andorrana Andbank.

“BLANQUEIG DE CAPITALS” I “ORGANITZACIÓ CRIMINAL”

 Els diners amagats a Suïssa o en altres paradisos fiscals eren transferits a un compte-pont de l’Andbank. Aquí, Lluís Majó, un dels membres de la trama, els retirava en efectiu i, després, els passava per carretera a Espanya. D’aquesta manera, els clients rebien en mà, i sense declarar, els diners que havien confiat a aquesta organització d’evasors.

En la instrucció del sumari, el magistrat José de la Mata es va interessar per conèixer tots els detalls d’aquesta operativa. Per això, el 29 de juny del 2016 va emetre una comissió rogatòria internacional (CRI) a Andorra, on demanava els moviments que aquesta trama havia fet a través de l’Andbank i també de la Banca Privada d’Andorra (BPA), entitat que havia estat intervinguda pel govern andorrà l’any anterior. En el seu escrit, el magistrat de l’Audiència Nacional afirmava que els fets investigats en la causa Gestores estaven tipificats penalment amb els delictes de “blanqueig de capitals” i “organització criminal”.

LA BATLLE ÀNGELS MORENO SE’N FA CÀRREC

LA VALIRA ha tingut accés al contingut de la documentació sumarial de la peça separada Gestores i aquí hi consta tota la correspondència oficial entre el magistrat de l’Audiència Nacional espanyola i les autoritats judicials andorranes al voltant de les implicacions de la “llista Falciani”.

La Batllia va rebre la petició de la CRI el 22 de juliol de l’any 2016 i la seva tramitació va ser encomanada a la batlle Àngels Moreno. Tot seguit, Àngels Moreno es va adreçar al fiscal general, Alfons Alberca, per demanar la seva valoració jurídica de la reclamació feta pel magistrat espanyol José de la Mata.

ALFONS ALBERCA S’HO PASSA PEL FOLRE

Amb data 14 de setembre del 2016, el fiscal general va respondre a la batlle Àngels Moreno, assenyalant que la CRI emesa per l’Audiència Nacional espanyola havia de ser rebutjada, ja que afectava un delicte contra la Hisenda pública espanyola, que no constava en la llista de “doble incriminació” que contempla el codi penal andorrà.

És a dir, Alfons Alberca es va passar pel folre les imputacions de “blanqueig de diners” i d’“organització criminal” fetes pel magistrat José de la Mata i les va deixar reduïdes a un cas de delicte fiscal, que no estava penalitzat a Andorra. En funció de l’informe fet pel “magnífic fiscal general”, la batlle Àngels Moreno va enviar un escrit al magistrat espanyol, amb data 23 de setembre del 2016, en el qual li comunicava que la CRI havia estat desestimada.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies