És important que no prosperi l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell? Sens dubte, ho és per als 19.000 treballadors de l’entitat, que, amb l’excusa de l’absorció, les duplicitats, l’optimització i les sinergies, patiran una brutal retallada del nombre d’oficines i de la plantilla. També ho és per a Josep Oliu i els membres del consell d’administració del Banc Sabadell, que es quedaran sense els càrrecs (però amb les butxaques ben plenes amb la venda de les seves accions).
A banda d’això, l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell no és cap drama per a Catalunya, com sí que ho va ser la desaparició de les caixes d’estalvis, arran de la crisi del totxo. Les caixes d’estalvis tenien, a més del negoci bancari, una voluntat, més o menys encertada, de retorn dels seus beneficis a la societat, a través de sufragar activitats culturals i socials en els territoris on tenien més implantació i arrelament.
En canvi, Banc Sabadell sempre ha estat una entitat resseca i antipàtica, dedicada només als diners i sense cap mena de sensibilitat altruista. Això sí, esponsoritza cada any l’elitista torneig de tenis del comte de Godó… i poca cosa més.
CaixaBank és un banc. Banc Sabadell és un banc. Però quina diferència més abismal que hi ha entre la ingent tasca cultural, social, artística…, que desenvolupa la Fundació “la Caixa” d’Isidre Fainé amb la nul·la empatia social que ha tingut sempre el Banc Sabadell de Josep Oliu!
Segons la CNMV, els principals accionistes del Banc Sabadell són Blackrock (6,6%), Zurich (4%), Dimensional Fund (3,8%), Goldman Sachs (2,8%) i UBS (2%): inversors nord-americans i suïssos, caçadors de plusvàlues. I els principals accionistes del BBVA són Blackrock (6,6%), The Capital Group Companies Inc. (5%), Goldman Sachs (3%) i UBS (2,2%): inversors nord-americans i suïssos, caçadors de plusvàlues.
És a dir, Blackrock, Goldman Sachs i UBS són, a la vegada, importants accionistes tant del Banc Sabadell com del BBVA i són ells, en funció dels seus interessos especulatius, els que decidiran si els convé culminar l’OPA o no. La comèdia patriòtica de Josep Oliu (que viu a Madrid) és de molt mal gust.
Hi va haver un temps, deu anys enrere, en què Banc Sabadell es podia considerar una entitat catalana. Entre els seus principals accionistes hi havia Isak Andic (Mango), José Manuel Lara (Planeta) i Joaquim Folch-Rusiñol (Titán). Però la nefasta gestió de Josep Oliu va provocar un catastròfic forat econòmic, els accionistes catalans van perdre bous i esquelles i l’entitat va acabar caient en mans de “taurons” internacionals sense escrúpols, que són els que controlen el banc actualment.
Jo puc entendre que els sindicats s’oposin frontalment a l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell per defensar els llocs de treball. Però resulta patètica i ridícula la corrua d’entitats empresarials, com Foment del Treball, Pimec o el Cercle d’Economia -presidit per l’exconseller delegat del banc, Jaume Guardiola-, que han muntat una defensa numantina al voltant de Josep Oliu, amb l’argument de salvaguardar la suposada “catalanitat” del Banc Sabadell.
Estem parlant de diners, només de diners. De pressionar el president del BBVA, Carlos Torres, perquè posi més diners sobre la taula per culminar l’OPA i que els inversionistes del Banc Sabadell puguin guanyar més diners a l’hora de vendre les accions (i els treballadors, que els bombin).
Blackrock, Zurich, Dimensional Fund, Goldman Sachs i UBS, principals accionistes del Banc Sabadell, estan encantats amb les forces vives de Catalunya (patronals, polítics, mitjans de comunicació…), que han sortit en tromba en defensa de la “independència” del banc. La “societat civil” catalana els està escalfant gratuïtament (?) el valor de l’acció a la Borsa i, per tant, engreixant exponencialment els beneficis que aquests “taurons” pensen treure de l’OPA del BBVA.
Caldrà veure si Carlos Torres manté viva la subhasta que hi ha organitzada o abandonarà aquesta timba de pòker. En tot cas, la farsa de Josep Oliu té molt poc recorregut, malgrat la brillant executòria del seu conseller delegat, César González-Bueno, que ha estat capaç de ressuscitar el mort.
Per volum i quota de mercat, Banc Sabadell és carn d’OPA o de fusió. Si, finalment, fracassa l’envit del BBVA, hi ha altres operacions corporatives que esperen a la cantonada.
Em sap greu que, pressionats i manipulats per Josep Oliu i les seves terminals empresarials i mediàtiques, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, s’hagin vist embolicats a participar a la força en aquest sainet de mal gust, on els veritables autors i beneficiaris finals viuen molt lluny d’aquí. Espero que el ministre Carlos Cuerpo, encarregat de donar el veredicte final sobre l’OPA del BBVA, actuï amb seny, professionalitat i vetllant per l’interès públic.
No estem parlant de Catalunya. Estem parlant d’accions i de diners.
