Josep-Lluís Serrano Pentinat rebrà l’ordenació episcopal el 21 de setembre com a bisbe coadjutor d’Urgell en una cerimònia que tindrà lloc a la catedral de la Seu.
L’efemèride tindrà lloc gairebé dos mesos després que el Copríncep, Joan-Enric Vives hagi complert els 75 anys, la data que fixa la Santa Seu perquè els bisbes presentin la renúncia davant el pontífex. Amb tot, és habitual que els papes allarguin entre un i dos anys el temps de la jubilació.
En qualsevol cas el que està clar és que Bergoglio no acceptarà la baixa de Vives fins que hi hagi el convenciment que Serrano té apamat, especialment, tot el relatiu al Coprincipat.
Serrano Pentitat té un perfil molt diferent del de l’actual arquebisbe d’Urgell. És considerat un home proper a la filosofia de Francesc i un estret col·laborador del cardenal Parolin, el màxim responsable de la diplomàcia vaticana i, per tant, arriba a Andorra més com a diplomàtic que com a pastor de l’Església.
A partir de la seva ordenació com a bisbe coadjutor es posarà en marxa el misteriós Dossier Andorra, engegat per la mà dreta del pontífex, el cardenal Pietro Parolin, del qual oficialment no se’n vol parlar i que, a banda del repte d’encabir l’avortament en l’ordenament jurídic andorrà, ha d’abordar la desvinculació de l’Església de la prefectura de l’Estat com a forma anacrònica i feudal impròpia d’un país sobirà i democràtic.
Tot plegat amb un ampli recorregut per endavant, sense pressa, però sense pausa, com acostuma a procedir la diplomàcia vaticana. I com a exemple,el mateix nomenament per sorpresa de Serrano que no entrava en les prediccions i les travesses ni del mateix Joan-Enric Vives.
