“Jo t’acompanyaré amb la meva pregària i amb tot el meu suport fraternal des de la comunitat de preveres jubilats del Seminari”. Amb aquestes paraules pronunciades aquest dissabte al santuari de Canòlich (Sant Julià de Lòria), el ja bisbe emèrit d’Urgell i excopríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, ja avançava que la seva etapa de jubilació no vol que passi desapercebuda.
Vives continuarà mantenint les seves maneres entremetedores en tot vivint a la Seu d’Urgell, en l’antic seminari amb altres eclesiàstics de la tercera edat. “Faré petits serveis, no m’espereu als grans pontificats”, va dir l’emèrit, que va expressar la seva intenció de fer de voluntari a la presó d’Andorra i de fer missions mentre tingui salut, a banda de prioritzar altres aficions culturals com llegir o mirar pel·lícules.
També va indicar que mantindrà la seva col·laboració a la Conferència Episcopal Espanyola, però que deixarà de fer-ho a la Conferència Episcopal Tarraconense.
La inhabitual rapidesa vaticana en acceptar la renúncia d’un bisbe
Val recordar que el papa Lleó XIV ha acceptat la renúncia per jubilació de Vives després de 22 anys com a bisbe d’Urgell i Copríncep, amb una sorprenent rapidesa, ja que no ha transcorregut ni un any d’ençà que Vives presentés a l’anterior pontífex Francesc la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi d’Urgell, justament quan va complir 75 anys, el 24 de juliol de 2024.
En la majoria dels casos, tret de problemes greus de salut, el Vaticà, acostuma a prorrogar els mandats dels bisbes gairebé fins als 80 anys. Pel que fa a Vives, les seves maneres impròpies d’un pastor de l’església han accelerat la seva marxa: excés de luxe i un tarannà excessivament allunyat de les persones menys benestants, “els pobrets” de la diòcesi, després del seu nomenament com a bisbe d’Urgell, el 12 de maig de 2003, després de quasi dos anys exercint com a coadjutor.
Amb tot, Vives ha pogut gaudir en primera fila de l’enterrament del papa Francesc, i de la Missa d’inici de pontificat de Lleó XIV, com a ell li agrada, com a cap d’Estat, tractant-se amb els seus homòlegs dels principals estats del món. Ho va passar malament quan el pontífex argentí es va sentir molest per la flaire principesca de l’ara bisbe emèrit d’Urgell.
(Continuarà)
