Search
Close this search box.

El desembre “horribilis” del cap de Govern, Xavier Espot, i de DA enfonsa Andorra en el caos

Loading

Què serà d’Andorra? La pregunta és pertinent, perquè aquest passat pont de la Puríssima, quelcom s’ha trencat en l’estructura profunda que sustenta i explica l’existència del Principat. El còctel format per la nevada, l’afluència massiva de turistes i l’explosió de la covid ha sumit, durant moltes hores, el país en el caos més absolut, amb les autoritats passives i depassades.

Només cal consultar la web Worldometers.info, que mesura permanentment l’impacte de la pandèmia arreu del món, per constatar que, amb una ràtio de 242.956 persones/milió infestades, Andorra és, només per darrere de Montenegro, el país de la comunitat internacional més tocat per la covid-19. Fins ara es comptabilitzen 133 morts (1.717 per milió) i, actualment, hi ha 2.100 casos actius.

EL MINISTRE DE GRIFOLS

Andorra viu del turisme i del comerç, especialment concentrat en la temporada d’hivern que ara comença. La incapacitat i la impotència del ministre Joan Martínez Benazet per dominar i combatre eficaçment la pandèmia han convertit el país en un indret molt perillós per visitar, com acaba d’alertar el centre de control de malalties dels Estats Units.

Més capficat en aplanar l’aterratge de la multinacional Grifols –que promou la construcció d’un misteriós laboratori d’investigació a Ordino- que en cap altra cosa, Joan Martínez Benazet ha deixat que el Principat es converteixi en un cau de covid. Les esfereïdores xifres de l’impacte de la pandèmia són prou explícites.

EL CALVARI DE LA MOBILITAT

Es calcula que durant el pont de la Puríssima han fet cap a Andorra uns 150.000 visitants, el doble de la població que viu al país. Sense cap restricció ni cap control dissuasori, la presència i la barreja d’aquests turistes en un ambient carregat de covid-19 és una greu irresponsabilitat que, sens dubte, tindrà nefastes conseqüències epidemiològiques, tant al Principat com als països veïns.

Les nevades d’aquests últims dies, juntament amb l’extraordinària afluència de vehicles, han tingut un efecte letal sobre la fluïdesa del trànsit. La xarxa viària ha quedat col·lapsada durant llargues i exasperants estones. No només per entrar o sortir del país per la Farga de Moles, on les cues han arribat a durar més de tres hores. La frontera amb França ha quedat parcialment tallada i les comunicacions dins dels nuclis urbans i entre les parròquies i les estacions d’esquí han esdevingut un calvari.

PÈSSIMA IMATGE

Hi ha hagut moments al llarg del pont de la Puríssima que el caos regnant semblava l’avantsala de la fi del món, amb la covid-19 circulant desenfrenadament. No cal dir que la “postal de Nadal” que intenten vendre les autoritats del país per atreure els forasters ha quedat esmicolada en mil bocins. Les enormes cues davant els ginys mecànics de les estacions d’esquí o als restaurants –molts establiments van acabar les provisions- han fet perdre la paciència als més estoics.

Tal vegada molts comerciants i empresaris han fet l’agost durant aquests dies. S’ho mereixen, després dels llarguíssims mesos de sequera i d’angoixa que han malviscut per culpa de la pandèmia. Però la pèssima imatge que ha donat Andorra als visitants en aquest pont de la Puríssima –i això que encara no els ha arribat la factura pel “roaming” telefònic!- difícilment l’esborraran de la memòria.  

LA TRAÏCIÓ DELS LIBERALS DE GALLARDO 

Tots els esforços que ha fet Betim Budzaku i l’equip d’Andorra Turisme per decorar la “mona” s’han ensorrat estrepitosament en l’inici d’aquest desembre “horribilis” per a Xavier Espot i el partit DA. Hi ha pocs països democràtics al món on una força política tingui un poder tan omnímode i abassegador com el que exerceix DA a Andorra. La coalició governamental no només gaudeix –després de la ignominiosa traïció dels liberals de Jordi Gallardo- d’una còmoda majoria absoluta al Consell General, també governa en cinc dels set comuns.  

Però aquest domini i control aclaparadors, quan les coses es capgiren –com passa ara-, esdevé molt més perjudicial, perquè la població identifica ràpidament i nítidament els responsables d’aquest desgavell. Andorra ha naufragat estrepitosament durant el pont de la Puríssima, la covid-19 continua provocant greus estralls i l’autoritat del govern i dels comuns brilla per la seva absència.   

EL NERÓ DE CAN DIUMENGE

Xavier Espot és com Neró, tocant la lira des de les altures de Can Diumenge, mentre als seus peus el caos s’escampa per les valls de la Valira i la gent es posa cada cop més i més nerviosa. Res no li surt bé. El sistema de pensions trontolla i ja s’anuncia un augment de les cotitzacions del 5% que hauran de repartir-se empresari i assalariat, en detriment del seu poder adquisitiu. La “guerra” dels comuns contra el govern a compte de les transferències revifa. 

El judici del cas BPA s’està girant com un bumerang contra DA, en quedar al descobert la complicitat de Toni Martí amb la “guerra bruta” de Mariano Rajoy contra els independentistes catalans, que és en l’origen d’aquesta confiscació “manu militari” d’un banc auditat i sanejat. El fiscal Alfons Alberca fa un paper patètic i el magistrat Enric Anglada és incapaç de dirigir la vista oral amb criteri i fermesa. Davant d’aquesta insòlita indolència, creix la sospita que la sentència condemnatòria ja està decidida d’antuvi i que tot és una comèdia de tercera.

LA DERIVA AUTORITÀRIA

El conflicte per la despenalització de l’avortament traspassa les fronteres i cada cop és més forta la pressió internacional perquè Andorra deixi de ser una excepció en el continent europeu en el reconeixement d’aquest dret inherent a les dones. La fèrria oposició de l’arquebisbe Joan-Enric Vives i les seves amenaces de provocar una crisi institucional si s’arriba a despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs són un xantatge inacceptable al qual Xavier Espot és incapaç de fer-hi front.

El sistema de poder andorrà de DA, assetjat per mil fronts, està fent aigües. La prova és la brutalitat amb la qual reacciona contra els qui gosen, de debò, plantar-li cara i desemmascarar les seves mentides i la seva hipocresia. El procediment judicial, instat per la Fiscalia, contra l’activista Vanessa Mendoza, del col·lectiu feminista Stop Violències –capdavantera en la reivindicació de l’avortament-, o la insòlita resurrecció per part de la Batllia d’un vell “dossier” en el qual surt el nom d’Elisa Muxella, la valenta presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, són l’expressió d’aquesta preocupant i alarmant deriva autoritària i repressora que està adoptant aquesta aranya de múltiples potes (política, judicial, policial, mediàtica, econòmica…) que ha convertit Andorra en una gran presó a l’aire lliure.

ELS COPRÍNCEPS NOMÉS EXISTEIXEN PER COBRAR

Tot aquest enorme putiferi, que el pont de la Puríssima ha posat al descobert, és possible gràcies a l’escandalosa i increïble inhibició dels dos coprínceps, Emmanuel Macron i Joan-Enric Vives que, se suposa, s’han de preocupar i han de vetllar pel bon funcionament del país i pel benestar dels seus ciutadans. Si la seva invisibilitat durant els duríssims mesos de confinament de l’any passat ja va ser patètica i denunciable, la seva negligent actuació davant la imparable degradació de la vida pública andorrana d’aquests últims mesos és absolutament incomprensible.

Seriosament, de què serveixen els coprínceps? Com poden permetre, sense badar boca, aquest desori que han provocat el govern de Xavier Espot i tota la trama de poder de DA? No veuen que Andorra se’n va pel pedregar? Els 707.499 euros anuals que els paga el Govern serveixen per mantenir-los muts i a la gàbia? Per això estan blindats per la llei de Transparència? Tan poca dignitat tenen? Tan poc estimen el país que representen i que els hi ha conferit la confiança de ser els caps d’Estat?

UN ABANS I UN DESPRÉS

Hi haurà un abans i un després a Andorra després d’aquest dramàtic i lamentable pont de la Puríssima. La sensació que això no pot continuar així, que per tenir futur el país ha de canviar de governants i de sistema i que Xavier Espot és un “bluf”, però molt perillós i venjatiu, està cada cop més estesa en la societat, la que vota i la que no pot votar. La bola de neu ha començat a rodar muntanya avall.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies