Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, va publicar el passat 29 de juliol un article a La Vanguardia que començava així: “Carles PuigdemontOriol Junqueras i Quim Torra, els tres, han decidit ja fa temps anar per totes. I sí cal destruir-ho tot en nom de la independència de Catalunya es destrueix. Ara li toca a l’Església: la trompeta de l’atac ha sonat i els genets de la independència han decidit cavalcar contra els bisbes i el propi Papa. El cap de turc és ara el cardenal Omella, demà serà el copríncep i arquebisbe de la Seu, després l’arquebisbe de Tarragona i seguiran”. L’article es titulava “Els gal·licanistes catalans”.

El 3 d’agost, La Vanguardia li publicava un article de rèplica a l’ex-conseller de l’Interior Joaquim Forn amb el títol de “Ni gal·licanistes ni desarrelats”. Cinc dies més tard, al mateix diari, el diputat d’ERC al Congrés Joan Capdevila també intervenia en el debat “com a catòlic i polític independentista”. El seu article es titulava “Pipo i el gal·licanisme”. Pipo és com es coneix familiarment Josep Maria Carbonell i el gal·licanisme és un moviment catòlic francès del segle XVII que proposava que l’Església passés a dependre de França i no de Roma i el Papa.

Carbonell va escriure el seu article després que el president de la Generalitat recriminés al cardenal Juan José Omella que no hagi fet mai declaracions públiques favorables als presos condemnats per la seva implicació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Joaquim Forn explica en el seu article que va demanar Omella que l’anés a veure a la presó i que no ho va fer. I Capdevila recrimina al degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Fundació Blanquerna que el seu article sortís publicat coincidint amb la negativa judicial a que Oriol Junqueras i altres presos independentistes continuessin gaudint del tercer grau penitenciari. A més, el diputat d’ERC acusava Carbonell de voler fer mèrits perquè el nomenin ambaixador davant el Vaticà.

Josep Maria Carbonell va reaccionar enviant un nou text a La Vanguardia on afirmava que les crítiques esmentades provenien de persones que “són integristes que fan una fusió entre la nació, la república i Déu, assentant una nova veritat, si em permeten, amb pretensió redemptora” i afirmant que “a Catalunya ens cal una Església que sigui espai de comunió i unitat”.

La Fundació Blanquerna es defineix com “un projecte integrador de formació universitària d’inspiració cristiana, d’acord amb el Concili Vaticà II”. La divisió civil entorn el debat sobre la independència de Catalunya ha impactat de ple al cor de l’Església catalana.