Ningú es pot imaginar que el qui més treballa, és el que menys cobra. Els membres d’una mesa electoral que han de ser-hi de les 8 h del matí fins a les 20 h, només amb una hora per dinar (si poden fer-ho) habitualment no es poden moure fins que s’ha acabat el recompte que, en segons quines eleccions, pot acabar a les 23 h.
Aquests treballadors que en un altre lloc es considerarien explotats aquí cobren aproximadament 70 euros per 12 o 14 hores de feina.
Les altres persones que participen del procés són els representants de l’administració que haurien de ser funcionaris i malgrat que a tots els Ajuntaments hi ha algun funcionari que es prestaria a fer-ho, els alcaldes acostumen a donar aquest privilegi als amics, coneguts i familiars, que agraïts li donaran el vot a les pròximes eleccions. Aquests cobren aproximadament uns 140 euros per passar tres o quatre vegades la informació del transcurs de la votació amb una tauleta. Posar-hi tres hores de dedicació seria molt.
Els més privilegiats són els secretaris, que actuen com a fedataris públics, haurien de ser funcionaris i tenir una formació per poder desenvolupar aquesta tasca que ha de garantir la transparència i legalitat dels comicis. Amb tot, la sorpresa es troba en els consistoris petits on aquesta feina la fa personal no funcionari i que moltes vegades ha estat nomenat per l’alcalde o alcaldessa de torn sense cap mena de formació.
El que resulta més preocupant és que les Juntes Electorals de Zona mirin cap a una altra banda quan se’ls comunica alguna incidència.
Els secretaris habilitats no passen per aquests municipis i ho deleguen en les persones esmentades sense disposar dels coneixements necessaris. Però el més paradoxal és que per aquesta feina, que no fan, cobren 700 euros.
En un municipi petit per exemple de l’Alt Urgell s’acaba pagant 1.400 euros a dues persones quan la llei diu que un secretari pot portar amb aquest import fins a sis meses electorals o tres si són a més distància.
El caciquisme i el clientelisme es manté sense que cap formació política tingui el més mínim interès i voluntat de denunciar-ho.
