Vives segueix desafiant al Vaticà mentre el bisbe de Lleida relleva tres capellans investigats

Manel Serradell, sacerdot de les parròquies del Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça), que pertanyen a la diòcesi de Lleida, ha estat rellevat aquest dimecres de les seves funcions a l’espera que finalitzin les investigacions del Tribunal Canònic sobre les pràctiques de l’associació Seminari del Poble de Déu (SDP), a la qual mossèn Manel Serradell pertanyia i que va ser clausurada fa dos anys per ordre expressa del Vaticà. El relleu li va comunicar el mateix bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, en una visita dilluns a Vilaller.

El capellà de les dues parròquies de l’Alta Ribagorça ha escrit una carta dirigida als feligresos en la qual explica que aquestes acusacions canòniques, no civils i de caràcter temporal, no li permetran fer missa públicament ni cap acte sacramental ni participar en cap reunió parroquial durant el període d’investigació, però que seguirà col·laborant en el que faci falta als dos municipis.

Es dóna la circumstància que a banda de mossèn Manel Serradell, i segons va explicar ell mateix, els altres dos clergues investigats de la Diòcesi de Lleida, són dos sacerdots que també havien exercit fa uns anys al Pont de Suert, mossèn J.F. i mossèn D.G. que també pertanyien a l’associació Seminari del Poble de Déu. Mossèn J. F. és capellà d’Alfarràs i D. G. ho era de les Borges Blanques, tot i que s’ha pres un temps sabàtic.

En aquest sentit, el mateix Bisbat de Lleida ha confirmat a la Manyana que són tres els capellans suspesos temporalment, tot i que van rebutjar dir-ne els noms. Expliquen que ara s’ha d’esperar que el Tribunal Eclesiàstic de Vic dicti una sentència que podria o bé “apartar-los definitivament o bé tornar-los a incorporar”. És un procés judicial del qual se’n desconeixen els tempos”.

El mateix ha fet l’arquebisbat de Tarragona amb tres rectors que exercien a les comarques tarragonines. Un d’ells, era el sacerdot de Tarrés, a les Garrigues.

A la resta de Catalunya hi ha onze religiosos més investigats pel mateix motiu pel Vaticà (de les diòcesis de Barcelona, Vic, Tarragona, Lleida i Urgell) per les pràctiques sectàries i la doctrina sexual dubtosa que duien a terme a l’SPD, una associació de fidels que permetia el sexe sense considerar-lo pecat.

L’arquebisbe Vives segueix desobeint al Vaticà

L’SPD va ser creada el 1977 a Barcelona pel seglar Francesc Casanovas Martí i aprovada aquest any per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Narcís Jubany, sent posteriorment bisbe auxiliar d’aquesta diòcesi l’actual Copríncep episcopal d’Andorra, Joan- Enric Vives.

L’associació era una experiència de vida comunitària mixta propera a les idees new age i que es basava en la investigació de la relació entre home i dona. Va durar 40 anys fins al 15 d’abril de 2017, quan l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, va signar el decret de dissolució del grup.

El procés, tot i que ha creat tensions a l’Església catalana, ha obligat amb el darrer de Lleida, a acatar la decisió del Vaticà, amb l’excepció del bisbat d’Urgell, encapçalat pel Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives que està fent cas omís del tribunal eclesiàstic.

A la diòcesi que governa Vives continuen exercint quatre capellans implicats, entre ells Joan Perera, custodi del santuari de Núria, a més de rector de les parròquies de Queralbs, Sant Martí de Campelles, Sant Sadurní de Fustanyà, Sant Cristòfol de Nevà i Sant Cristòfol de Toses.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies