El copríncep Vives ha de donar explicacions

A propòsit de les últimes informacions que estan sortint sobre el bisbe Joan-Enric Vives i tal com està Andorra, voldríem fer una petita reflexió sobre la idoneïtat que un dels caps d’Estat estigui representat per un clergue, en aquest cas un bisbe.

Primer de tot, els que escrivim aquest article som persones de Fe, ens considerem cristians catòlics. És a dir, això no és un atac a la institució eclesiàstica com a tal, però sí que tenim la nostra manera de pensar pròpia referent a aquest tema, igual que molts altres catòlics.

En primer lloc, pensem que Monsenyor Joan-Enric Vives ha quedat retratat en les diferents informacions que han sortit en aquests últims mesos, en referència al tema famós de la Casa de Santiago, un niu d’abusos sexuals, i un altre tema seria el de l’herència multimilionària i les diferents propietats que la senyora Maria Maestre va deixar al bisbat.

Davant de totes aquestes informacions bastant tèrboles i poc clares, el Consell General d’Andorra hauria de convocar a Monsenyor Vives perquè s’expliqués. En qualsevol país modern i democràtic, tot cap d’Estat que és cridat pel Parlament ha d’acudir i sotmetre’s a una qüestió de confiança o a una comissió d’investigació.

Possiblement, DA, partit en el govern, no ho faci. Però sí que, des d’aquest article, fem una crida als grups de l’oposició i que conformen el Consell General perquè facin un  requeriment a Vives perquè expliqui aquests dos temes tan greus: el suposat encobriment d’abusos sexuals i l’herència de Maria Mestre.

Referent al tema de la idoneïtat que un bisbe sigui cap d’un Estat, volem afirmar que és totalment anacrònic i fins i tot antievangèlic. Ho expliquem basant-nos en aquesta cita bíblica, Lc 20,25: “‘Mostreu-me un denari. De qui és la imatge i la inscripció que porta?’ I ells li van dir: ‘Del Cèsar’. Llavors Ell els va dir: ‘Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu’”.

Què vol dir això? Ens basem en aquesta cita de la Sagrada Escriptura. Vostè, Monsenyor Vives, no pot estar servint al Cèsar, és a dir, al poder temporal. Quan diem poder temporal, ens referim a polítics, ambaixadors i altres parafernàlies en les quals vostè se sent com a peix en l’aigua. 

Per molt que vostè ho vengui com un “servei” i que està duent a terme la voluntat del poble andorrà, menteix. A vostè, el poble andorrà li és igual. A vostè, l’avortament li és igual. Vostè, a Catalunya, ha estat secundant amb els seus discursos, velats i no tan velats – fins que des de Roma el van cridar a l’ordre, una vegada més-, a partits independentistes que, a la vegada, estan a favor de l’avortament. I vostè Monsenyor Vives, sí vostè, ha estat defensant, confabulant i votant aquests partits.

Per tant, quan vostè es posa “digne”, defensant la vida i la doctrina social de l’Església, és totalment una farsa. A vostè Monsenyor, la cosa que realment li interessa, i per això vostè vol que no es despenalitzi l’avortament, és perquè sap que, l’endemà que s’aprovés, el Papa Francesc li demanaria la seva dimissió com a cap d’Estat. 

I aquest és l’únic premi amb el qual vostè vol acabar: passar a la història com a cap d’Estat d’Andorra, per a així tapar la seva frustració de no ser nomenat arquebisbe de Barcelona amb birret vermell inclòs.

Ull! Des d’aquest escrit no estem defensant l’avortament ni molt menys, però sí que és cert que la persona d’un bisbe, creiem que en aquests temps no és la més adequada per a exercir el càrrec de cap d’Estat. Pensem que aquest càrrec l’hauria d’exercir una persona que no tingués cap pressió eclesiàstica, un civil que quan  defensa, per exemple, el tema de l’avortament, ho faci per convicció i no com  Monsenyor Vives, que ho fa per no perdre el seu estatus de copríncep.

Per acabar, i tornant al tema del principi, demanem als partits que conformen el Consell General d’Andorra que obrin una comissió d’investigació per a aclarir tots aquests temes tèrbols on Vives presumptament està involucrat. Pot ser que surti més d’una sorpresa, i sí, dins del país andorrà.