Ho ha tornat a fer. El copríncep Joan-Enric Vives ha decidit vendre una altra parcel·la de terreny que la difunta Maria Maestre –la filla menor de la riquíssima Casa Molines- va llegar al Bisbat d’Urgell perquè dediqués les seves rendes a subvenir obres d’assistència i de pietat.
Es tracta d’una finca ubicada al comú d’Escaldes, en la zona on hi ha l’edifici de Crèdit Andorrà, que actualment es dedica a aparcament. Segons ha pogut saber LA VALIRA de fonts de tota solvència, el copríncep ha venut la parcel·la per uns 4,5 milions d’euros als empresaris Francesc Cerqueda (exsíndic del Consell General) i Manuel Visent, socis del grup de benzineres Estació Enclar.
EL MARMESSOR DESTERRAT
La gestió de la gran herència de Maria Maestre –que va morir l’any 2010- està envoltada de polèmica des de fa molts anys. La personalitat d’aquesta dona, de profundes conviccions religioses i molt estimada per tothom per la seva vocació altruista, va deixar petjada a la Seu d’Urgell i a Andorra, on encara avui és recordada amb molt d’afecte. El seu vivíssim cristianisme l’havia portat a fer costat a la monja Teresa de Calcuta.
Gran amiga i admiradora de l’anterior bisbe de la Seu, Joan Martí Alanis, aquesta hereva de Casa Molines va decidir, en testament, llegar el seu enorme patrimoni al Bisbat d’Urgell. Amb dues condicions: que el seu usdefruit es dediqués a la construcció d’una confortable residència pels capellans ancians i a la promoció i difusió de la religió catòlica.
També va nomenar dos marmessors per l’aplicació de les seves voluntats testamentàries: l’advocat andorrà Miquel Julià Vila i el capellà Joan Pujol, exvicari general del Bisbat. Però en una maniobra mai del tot aclarida, l’arquebisbe Joan-Enric Vives va fer valer la seva autoritat per apartar Joan Pujol de la gestió de l’herència –tot i que ho era a títol personal- i el va “desterrar” a Balaguer.
EL “PILOTASSO” DE LA BORDA NOVA
En comptes de menar una política prudent i ajustada al màxim a les precises disposicions testamentàries de Maria Maestre, l’arquebisbe Joan-Enric Vives no ha tingut cap mena de mania a utilitzar aquest fabulós patrimoni llegat al Bisbat d’Urgell per apuntar-se a la pràctica del “pilotasso” immobiliari. Ja ho va fer amb la polèmica venda, l’any 2014, dels terrenys de la Borda Nova (Andorra la Vella) a un inversor rus que volia construir-hi un centre aquàtic. Aquesta transacció es va fer per uns 11 milions d’euros.
Les fortes crítiques que, des d’àmbits eclesiàstics, va rebre l’arquebisbe per aquesta operació especulativa amb la Borda Nova de Casa Molines sembla que li van entrar per una orella i li van sortir per l’altra. La prova és que ara ha tornat a fer-ho amb la finca de l’aparcament d’Escaldes. La pregunta és: què pensa fer Joan-Enric Vives amb aquests 4,5 milions que li han pagat els dos socis de les benzineres Estació Enclar?
En vigílies de la visita d’Estat de l’altre copríncep d’Andorra, el president francès Emmanuel Macron, no queda gens bé que el seu “partenaire” constitucional, l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, es dediqui, sense escrúpols, als negocis immobiliaris. No hauria de ser aquesta la funció del màxim responsable institucional d’un país europeu que pretén ser considerat seriosament en el concert de les nacions modernes i avançades.
