El Copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, es desentén una vegada més sobre temes socials i evita pronunciar-se sobre les polèmiques declaracions del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, en les que s’ha manifestat partidari que la mà d’obra que necessita el Principat es traslladi a viure a les zones frontereres, com ara l’Alt Urgell o la Cerdanya.
Els intents de crear guetos amb la pretensió encoberta d’una nova colonització d’Andorra cap als seus veïns més febles, passa desapercebut per Vives com si això no anés amb ell, ja que els possibles afectats pertanyen a la societat menys afavorida i que no aporta cap mena de guany econòmic a les arques eclesials. Ben al contrari, en moltes ocasions, són persones que necessiten la seva caritat que té en els seus negocis, com ara Grapats (tapadora de Càritas d’Urgell) el seu màxim exponent.
Els polítics conservadors com ara demòcrates o liberals no perdonen les ofenses d’una minoria dels seus veïns alturgellencs que durant l’etapa àlgida del ‘procés’ es dediquessin a tallar les carreteres d’accés a Andorra. I és que la venjança se serveix sempre freda.
La pretensió de Xavier Espot de dividir la societat entre rics i pobres, també en clau interna, pot acabar tenint conseqüències de cara al futur acord d’associació amb la Unió Europea (UE), que actualment s’està negociant, amb Espanya ostentant la seva presidència de torn.
Alguns polítics espanyols consultats per LA VALIRA ja són coneixedors de la polèmica generada per l’executiu andorrà i, tot que no han volgut fer declaracions públiques, han expressat el total rebuig als anhels del govern andorrà.
Mentrestant, els silencis ‘còmplices’ d’una Església dels mercaders molt ben representada per Joan-Enric Vives, volen evitar fer enfadar als seus súbdits més poderosos en l’àmbit polític i econòmic implantats a Andorra.
La Seu i la resta de la diòcesi d’Urgell són irrellevants per un arquebisbe que, lluny de fer el que predica, fa molt de temps que ha abandonat els estaments socials més desafavorits.
D’altra banda, resulta sorprenent la tèbia resposta de les autoritats poliquets de la Seu i la comarca, més centrades a rendir homenatge al Copríncep i arquebisbe (amb sessions fotogràfiques incloses), que no a defensar d’una manera contundent la seva ciutadania.
