“Un Estat que no controli bé les seves investigacions seria un perill pel món”. Són paraules pronunciades per l’arquebisbe Joan-Enric Vives, copríncep d’Andorra, en l’acte de presentació de la Càtedra de Pensament Cristià, organitzada recentment i que es pot consultar per streaming a la web del Bisbat d’Urgell.
Aquest debat portava per títol “El poder de la biotecnologia” i es va centrar en els vertiginosos avenços científics i el perill que puguin transgredir, en expressió del copríncep episcopal, “la dignitat inalienable de la persona humana”. La Càtedra de Pensament Cristià va comptar amb la participació de Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica; Elena Postigo, directora de l’Institut de Bioètica de la Universitat Francisco de Vitoria; i Francesc Torralba, director de la càtedra de Pensament Cristià de la Universitat Ramon Llull.
“TOT NO ES POT FER”
Les reflexions dels ponents sobre “El poder de la biotecnologia” van en línia amb la polèmica que s’ha desfermat a Andorra amb l’anunci de l’acord per a la instal·lació a Ordino d’un laboratori de categoria BSL3 promogut per la multinacional Grifols. “Allò que la ciència pot fer, ho pot fer? Té dret a fer-ho?”, es preguntava l’arquebisbe Vives en la presentació d’aquest acte. I la seva conclusió és rotunda: “Tot no es pot fer”.
Segons s’ha explicat oficialment, el Pyrenees Immunology Research Center (PYRC) que promou Grifols a Andorra es dedicarà a la investigació de tractaments pel trastorn del sistema immunitari de les persones. La inquietud suscitada en una part de l’opinió pública andorrana ve motivada pels riscos inherents a la gran perillositat dels bacteris i virus que es manipulen en els laboratoris de categoria BSL3, com aquest que es pretén ubicar a Ordino.
“LA CASA PER LA TEULADA”
La Plataforma ciutadana pel dret a la informació, que aglutina els contraris al projecte de la multinacional Grifols, també posa l’accent en què “s’ha començat la casa per la teulada”. És a dir, que Andorra no ha desenvolupat encara una legislació pròpia per regular la investigació biomèdica i que el Govern de Xavier Espot ni tan sols ha subscrit el Conveni europeu sobre biomèdica i drets humans (Conveni d’Oviedo). Tampoc existeix una Agència Nacional del Medicament ni hi ha cap organisme al Principat capacitat per supervisar el funcionament d’un laboratori d’aquestes característiques.
Aquestes greus mancances donen sentit a l’advertiment del copríncep Joan-Enric Vives, formulat durant la celebració de la Càtedra de Pensament Cristià: “Un Estat que no controli bé les seves investigacions seria un perill pel món”. En aquest sentit, el projecte PYRC també provoca inquietud al sud de França –segons recollia un reportatge del diari La Depêche du Midi, de Toulouse- per les possibles repercussions a la zona d’un hipotètic accident al laboratori d’Ordino.
La multinacional Grifols disposa, fins ara, de tres laboratoris de la categoria LBS3, ubicats als Estats Units, Espanya i Irlanda. A diferència d’Andorra, aquests tres països sí que disposen d’una estricta legislació sobre la investigació biomèdica i d’organismes oficials encarregats d’autoritzar prèviament les seves experimentacions i de controlar i inspeccionar el seu funcionament.
ACTE INFORMATIU A ORDINO
Avui, a les 21 hores, la Plataforma ciutadana pel dret a la informació organitza un acte al Centre de Congressos d’Ordino. Hi participaran l’exrectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix; el catedràtic del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB, el doctor José Aguilera; el professor Bernard La Scola, responsable del laboratori de bioseguretat P3/NSB3 a l’IHU Meditérranée Infection de Marsella, i l’advocada francesa Virginie De Araujo Recchia, especialista en Dret internacional, Dret de negocis i Fiscalitat.
