El cap de Govern, Xavier Espot, està entre l’espasa i la paret. L’acord signat perquè la multinacional Grifols instal·li un laboratori BSL3 (o P3) a la parròquia d’Ordino ha obert la capsa dels trons i està provocant un seriós conflicte institucional entre l’executiu andorrà amb els coprínceps episcopal i francès.
L’any 1999 va entrar en vigor el ‘Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels Drets Humans i la dignitat de l’ésser humà respecte de les obligacions de la biologia i la medicina‘, altrament conegut com Conveni sobre Drets Humans i biomedicina o Conveni d’Oviedo, que és la ciutat espanyola on es va signar. Cal assenyalar que Andorra és membre del Consell d’Europa i que, per tant, està directament concernida per l’abast d’aquest conveni internacional.
ANDORRA NO SIGNA
El Conveni d’Oviedo estableix “la protecció de la dignitat i la identitat de tots els éssers humans i garanteix a tota persona, sense discriminació, el respecte de la seva integritat i dels seus altres drets i llibertats fonamentals en relació amb les aplicacions de la biologia i de la medicina”, segons especifica el Consell d’Europa. També fixa “els principis fonamentals aplicables a la pràctica mèdica quotidiana” i, de manera específica, “de la investigació biomèdica, de la genètica i del trasplantament d’òrgans i teixits”. Entre d’altres aspectes, prohibeix, explícitament, els experiments per a la clonació humana.
Fins ara, 35 països dels 47 que formen part del Consell d’Europa han ratificat el Conveni d’Oviedo, entre els quals França i Espanya. Però, de manera sorprenent, Andorra no ho ha fet.
EL COMITÈ NACIONAL DE BIOÈTICA INSISTEIX
Per què un país que té el seu ADN fortament empeltat en els valors cristians i que està directament vinculat al Vaticà, a través del seu copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, s’ha negat, fins ara, a signar aquest conveni, que, a més, també ha estat ratificat per França, l’Estat del qual és president l’altre copríncep? Misteri.
La necessitat que Andorra se sumi al Conveni d’Oviedo, per evitar així que el país es pugui convertir en un “territori pirata” on empreses biomèdiques sense escrúpols ètics s’hi puguin instal·lar per fer experimentacions prohibides en altres indrets, és un clam. Així ho va reclamar amb contundència el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra (CNBA) l’any 2014 –i ho ha continuat fent amb posterioritat-, però l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, va fer oïdes sordes i el seu successor, Xavier Espot, tampoc no ha fet el pas.
El CNBA és un “òrgan consultiu independent en matèria d’ètica i bioètica que desenvolupa la seva tasca en l’àmbit de les implicacions ètiques i socials que es poden derivar a l’entorn dels avenços en les ciències de la biologia, la medicina i les ciències de la vida en general”. El seu president és David Surribas, director tècnic del Laboratori Pasteur.
BURLA AL CONSELL GENERAL
El cas és encara més greu i incomprensible, perquè el Consell General, en la sessió del 9 d’octubre de l’any 2015, va aprovar una resolució en la qual instava el Govern a adherir-se al Conveni d’Oviedo. Tot i que aquest acord de la màxima institució de la sobirania democràtica andorrana, la resolució va quedar oblidada en un calaix, constituint un flagrant incompliment.
El copríncep episcopal, l’arquebisbe Joan-Enric Vives, en les seves trobades amb els responsables polítics del país, també ha reiterat en diverses ocasions la necessitat que el Principat ratifiqui el Conveni d’Oviedo. Segons va explicar la consellera general Carine Montaner, durant la reunió informativa sobre el projecte de Grifols, celebrada aquest dimecres passat al Centre de Congressos d’Ordino, en l’última recepció que el copríncep episcopal va donar als representants polítics, abans de les vacances d’estiu, els va tornar a insistir en la importància cabdal d’aquesta qüestió.
LA CONNEXIÓ GIRAFFE STRATEGY
Les fonts consultades per LA VALIRA assenyalen que el màxim responsable de la negativa del Govern andorrà a signar el Conveni d’Oviedo és Josep Maria Missé (foto), que va ser secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, durant els mandats de Toni Martí. En aquella època, Josep Maria Missé intentava que l’Institut Marqués, una empresa catalana dedicada a la reproducció assistida amb “mètodes molt avantguardistes”, s’instal·lés a Andorra i l’aplicació del Conveni d’Oviedo suposava una limitació a les seves activitats biomèdiques. Finalment, el projecte va quedar aparcat.
Després de sortir del Govern, Josep Maria Missé es va incorporar com a soci de la consultora Giraffe Strategy, que presideix l’exministre de Finances, el totpoderós Jordi Cinca, que també presideix actualment el fons de reserva de jubilacions de la CASS.
Giraffe Strategy es defineix com una “boutique” especialitzada en serveis empresarials i financers, que es dedica a assessorar empreses estrangeres que es vulguin implantar a Andorra. En el seu organigrama, Josep Maria Missé figura com encarregat de “diversificació i desenvolupament de nous negocis”.
