El Copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, continua sense mossegar-se la llengua tot i situar-se en la recta final del seu pontificat. En la seva carta dominical d’aquesta setmana ofereix un discurs clarament catastrofista a l’hora d’analitzar la societat actual “influenciada per una mentalitat particularment sensible a les temptacions de l’egoisme”.
En aquest sentit, l’arquebisbe acusa els mitjans de comunicació i a la societat en general per “assetjar sovint amb missatges insistents que, obertament o solapada, exalten la cultura de l’efímer i l’hedonístic”, és a dir, la creença que les accions humanes estan determinades pels desitjos d’augmentar el plaer i disminuir el dolor. Tots plegats influenciats pel “diable” que “ens allunya del proïsme i ens tanca en el nostre egoisme”.
En un altre exercici de fariseisme, Vives assegura en el seu escrit que “s’incentiva cada cop més el desig d’acumular béns” tot i que ell mateix no sigui el millor exemple vivint envoltat de luxe i riquesa, allunyant-se sempre que pot dels “pobrets”, creant empreses, que amb l’excusa d’ajudar als més necessitats, obtenen un important benefici econòmic. Societats que fomenten la competència deslleial, paguen menys impostos que la resta i, fins i tot, reben ajudes i subvencions per part de les administracions públiques, com ara per exemple, del mateix ajuntament de la Seu d’Urgell.
Cal recordar que el papa Francesc durant una visita de l’arquebisbe al Vaticà el va qualificar de ser “un príncep”al costat d’un simple “pastor” com es va autodefinir el mateix pontífex.
