El Copríncep i arquebisbe, Joan-Enric Vives, torna a demanar diners per a la seva ‘Església pobra’ en la carta pastoral d’aquesta setmana que titula “Gràcies per la germanor de tots”.
Així s’adreça a la ciutadania perquè amb la seva aportació econòmica es pugui “sostenir el que es va realitzant com a Diòcesi”, en aquest cas, la d’Urgell. I tot plegat amb el regal eclesial de “la pregària”
Vives en un altre dels seus exercicis de fariseisme afirma que “els rendiments dels béns propis de l’Església, l’aportació de les Parròquies, el percentatge de l’IRPF que ve de la declaració de la renda i altres aportacions són totalment necessaris”. En tractar-se de diners, l’arquebisbe no dubta en cap moment en parlar de la Conferència Episcopal Espanyola (citant a Espanya), ja que és l’organisme encarregat de distribuir el Fons Comú de les “aportacions generoses de tots els germans”, independentment de la comunitat autònoma d’on provinguin.
Uns diners que el Copríncep andorrà assegura “han de servir la societat en tants camps i d’exercir la caritat envers els qui més ho necessiten”, tot i que no hagi dubtat, alhora, en vendre, per exemple, una part important del llegat de Maria Maestre per fer pisos de luxe a Andorra la Vella.
Per altra banda, l’escrit de Vives presenta alguna falta d’ortografia, tot i ser llicenciat en Filologia Catalana. Esperem que algun dels seus subordinats o ell mateix tinguin a bé d’esmenar-les.
