Search
Close this search box.

El copríncep d’Andorra figura en la llista de 39 bisbes espanyols que van encobrir delictes de pederàstia

Loading

Joan-Enric Vives

Andorra té un greu problema amb el seu copríncep episcopal, Joan-Enric Vives Sicilia. Després d’una exhaustiva investigació periodística de més de tres anys de durada, reforçada amb el testimoni directe d’un miler de víctimes, el diari El País ha determinat que 39 bisbes espanyols –dels quals actualment només en queden en vida 14- van encobrir explícitament, en els últims anys, casos de pederàstia i d’abús sexual protagonitzats per capellans en exercici.

L’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra figura en aquesta llista ominosa publicada per El País. Segons assenyala el diari madrileny, Joan Enric Vives, quan era bisbe auxiliar de Barcelona (1993-2001), “va participar en els anys vuitanta i noranta en l’encobriment de l’escàndol de la Casa de Santiago i Nous Camins a Barcelona, una organització convertida en secta on es van denunciar abusos sexuals”.

MANIOBRES D’OCULTACIÓ

Afirma l’article que signen els periodistes Julio Núñez i Íñigo Domínguez: “L’ocultació, el silenciament i encobriment dels casos de pederàstia pels bisbes ha estat un fenomen constant dins de l’Església catòlica espanyola, on almenys 39 bisbes estan acusats i assenyalats d’haver tapat casos dels quals han tingut constància, segons ha pogut acreditar aquest diari a través de sentències canòniques, documents inèdits i denúncies de les víctimes”.

I afegeixen: “Les acusacions apunten al fet que aquests prelats van impedir que els pederastes fossin jutjats civil o canònicament i que aquests fets es coneguessin públicament. Els bisbes van seguir diverses maniobres: mantenir al suposat abusador en el seu destí sense investigar els fets, traslladar-lo de parròquia davant les primeres queixes i fins i tot enviar-lo a un altre país. En alguns casos les víctimes van acudir al bisbe mentre estaven sofrint els abusos i en altres ocasions anys després, quan el delicte havia prescrit, però l’acusat continuava viu”.

Segons informa El País, “tant la Conferència Episcopal Espanyola com el Vaticà tenen coneixement d’aquestes acusacions, ja que estan recollides en els dos informes que aquest diari va lliurar a totes dues institucions a finals del 2021 i el juny d’enguany amb 451 casos inèdits”.

SEMINARI PER A ADULTS

Els dos casos de pederàstia i abusos sexuals en els quals està involucrat, com a encobridor i còmplice, el copríncep episcopal d’Andorra són especialment escabrosos. La Casa de Santiago era un seminari de vocacions sacerdotals tardanes, creat a Barcelona a finals dels 70, al capdavant del qual el cardenal Narcís Jubany va col·locar com a rector al sacerdot Alfredo Rubio de Castarlenas, que es va convertir en el veritable ideòleg del grup de capellans que es van formar en aquell centre.

Vinculat amb aquest seminari hi havia una orde femenina seglar, denominada Claraeulalies, que també depenia de la Casa de Santiago. Sacerdots, diaques i seminaristes vivien en les anomenades ‘casetes’, que eren residències independents ubicades en pisos.

NOIES AGREDIDES I EMBARASSADES

El primer escàndol es va suscitar arran de diversos casos de noies de l’orde que havien quedat embarassades, però els fets més aberrants es van donar en l’associació anomenada Nous Camins dirigida pel sacerdot-formador de la Casa de Santiago, Francisco Andreo García (ja mort), que actuava al costat d’una sèrie de diaques, entre els quals cal destacar Albert Salvans Giralt i Pere Cané Gombau.

L’alerta va saltar a la parròquia de barcelonina de Sant Pius X, on tres noies d’entre 14 i 17 anys, que es trobaven en el grup del diaca Salvans, van denunciar-lo  per forçar-les a mantenir relacions sexuals. Les famílies de les menors van denunciar els fets davant qui en aquell moment era el rector, Carles Soler Perdigó (després bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Girona) i davant el cardenal Jubany. No obstant això, tots dos van pressionar a les víctimes perquè no presentessin denúncies a la justícia ordinària.

EXPLOTACIÓ ECONÒMICA I SEXUAL

L’Associació Nous Camins prestava ajuda econòmica a les famílies desestructurades que els confiaven als seus fills, sí, però s’aprofitaven d’ells. En el doble vessant: econòmic i sexual. Econòmic, perquè els feien servir de ganxo per demanar donatius a grans empreses catalanes. Sexual, perquè els iniciaven des de ben petits en un món en què tot girava entorn del sexe, amb l’excusa que havien de desinhibir-se pels problemes d’afectivitat.

Segons les informacions recollides en diversos dossiers, el cardenal Jubany va assegurar a les famílies de les víctimes que els diaques Salvans i Cané havien estat degradats a l’estat laical. Però res d’això va passar. Al contrari: Albert Salvans va ser enviat a la diòcesi de Westminster, a Londres, i Pere Cané a la de Milwaukee (Estats Units) i tots dos, malgrat aquests antecedents, van ser ordenats sacerdots.

ELS DOS LLIBRES DE PEPE RODRÍGUEZ

A aquests agressors sexuals se’ls va canviar de diòcesis, i la decisió per permetre-ho la van adoptar Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona; el llavors bisbe auxiliar, Lluís Martínez Sistach, i el també bisbe auxiliar i rector del seminari, Joan-Enric Vives.

Després de ser ordenats sacerdots, Albert Salvans i Pere Cané van crear la Comunitat Missionera de Sant Pau Apòstol i de Maria Mare de l’Església (MCSPA, en les seves sigles en anglès), que va ser un niu de noves agressions, violacions i abusos sexuals.

El periodista Pepe Rodríguez ja va denunciar aquesta trama de pederàstia, de la qual l’arquebisbe Joan-Enric Vives en tenia perfecte coneixement i va col·laborar a tapar, en dos llibres publicats fa anys –La vida sexual del clero (1995)  i Pederastia en la Iglesia católica (2002)-, però aleshores ningú no li va fer cas.

LI QUEDEN DOS ANYS PER A LA JUBILACIÓ

Què passarà amb els 14 bisbes espanyols que encara viuen i que ara el diari El País assenyala com a corresponsables, per passivitat i omissió, de les agressions sexuals protagonitzades per capellans? Què passarà amb el copríncep episcopal d’Andorra? Procedirà el papa Francesc al seu cessament, com ja ha fet amb  altres jerarques de l’Església que han estat denunciats per fets semblants? O deixarà que exhaureixi els dos anys que li queden fins a la seva jubilació obligatòria, quan compleixi els 75 anys, per procedir al seu relleu? 

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies