Search
Close this search box.

El consolat dels Estats Units va monitoritzar la intervenció de la BPA

El jutjat de Columbia (Estats Units) que porta la causa dels germans Cierco contra el FinCEN ha autoritzat un primer desbloqueig de 483 folis del “dossier” de la Banca Privada d’Andorra (BPA) que consten en els arxius d’aquest organisme nord-americà, especialitzat en la lluita contra la delinqüència financera. Recordem que el FinCEN va emetre, el 10 de març del 2015, una “notice of finding” (NOF) contra la BPA que va desencadenar la fulminant intervenció d’aquesta entitat financera per part de les autoritats andorranes.

Amb posterioritat, el 18 de febrer del 2016, el mateix FinCEN es va retractar i es va veure obligat a retirar la NOF, davant els contundents arguments aportats pel bufet d’advocats Lewis Baach, que defensa els interessos dels germans Cierco davant la cort de Columbia. Però ja era massa tard: la BPA i la seva filial espanyola, Banco de Madrid, havien quedat esbudellats per la implacable actuació del govern andorrà, amb el ministre Jordi Cinca al capdavant, contra aquest grup financer.

DOCUMENTACIÓ ULTRACONFIDENCIAL

El mal ja està fet, però els germans Cierco i els seus advocats de Washington no paren. Després d’aconseguir que el FinCEN retirés la “notice” del 10 de març del 2015 segueixen aprofundint en els motius que van provocar l’elaboració d’aquesta NOF que, com s’ha demostrat en seu judicial, estava plagada d’errors, aparentment intencionats. Per això han reclamat i se’ls ha concedit judicialment l’accés a la documentació sobre la BPA que consta en els arxius del FinCEN.

Aquest organisme depèn del departament del Tresor dels Estats Units i està connectat amb les agències d’informació i d’intel·ligència del govern nord-americà. El FinCEN acostuma a remenar documentació ultraconfidencial que es considera d’importància estratègica per la seguretat de l’Estat. Per aquesta raó, el jutge de la cort de Columbia que porta el cas va amb peus de plom a l’hora de lliurar la documentació i analitza full per full la conveniència de facilitar-la o no als representants legals dels germans Cierco.

ELS MAILS CANTEN

Els primers 483 folis que s’han desbloquejat, i als quals ha tingut accés LA VALIRA, són, en la seva major part, documents oficials i judicials sobre el cas BPA que ja eren coneguts. Però n’hi ha d’altres que eren fins ara inèdits i que ajuden a entendre una mica millor com va anar tot el procés que va culminar amb la NOF i la fulminant confiscació del banc realitzada pel govern de Toni Martí.

Per exemple, en aquest paquet de 483 folis hi ha diversos mails del consolat dels Estats Units a Barcelona (foto) que reflecteixen la monitorització exhaustiva que es va fer des d’aquesta delegació diplomàtica de l’impacte i les conseqüències de la NOF a Andorra. Alguns d’aquests mails els envia E.O., especialista en Política i Economia del consolat i els seus destinataris són la cònsol a Barcelona d’aquell moment, Tanya Anderson, i altres funcionaris de la delegació consolar (M. M., E. P., H. R., A.A. E.O…).

També hi ha mails de J.B., coordinador de la Unitat d’Investigació de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, i de la cònsol a Barcelona, Tanya Anderson, adreçats a Richard May, director de l’Oficina de Mesures Especials del FinCEN a Washington. En tots ells es fa referència precisa a les mesures que van adoptar les autoritats andorranes (govern i INAF) en relació a la BPA després de fer-se pública la NOF.

LA “NOTA VERBAL”

Tota aquesta correspondència demostra que la contundent operació contra la BPA va estar curosament planificada, des de mesos abans, pel FinCEN, en contacte confidencial amb l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, el consolat de Barcelona i determinades autoritats del Principat.

El primer antecedent documentat –que també consta en el primer paquet desclassificat dels 483 folis- és la “nota verbal” que l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, a través del consolat de Barcelona, va fer arribar, el 26 d’agost del 2014, al ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, queixant-se de la poca cura que, segons el parer de les autoritats nord-americanes, tenia el conjunt de la banca andorrana a l’hora d’adoptar mesures per impedir el blanqueig de diners. En aquesta “nota verbal” no es feia cap referència explícita a la BPA, que va ser la que, finalment, va rebre en solitari el “cop de martell” del FinCEN, el 10 de març de l’any següent.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies