El conseller de DA d’Andorra la Vella, Miquel Canturri, figura en la querella pel genocidi dels “diamants de sang”

La querella pels delictes de lesa humanitat, esclavatge i organització criminal presentada l’any 2020 a l’Audiència Nacional espanyola pel ciutadà de Sierra Leone Ahia Ngekia contra els responsables i col·laboradors de l’empresa andorrana Orfund agafa embranzida. La detenció a l’aeroport de Màlaga, el dia 4 de juliol passat, de Manuel Terrén -objecte inicial de la querella criminal- ha estat de vital importància per a desencallar i accelerar les investigacions judicials.

Manuel Terrén, de nacionalitat espanyola i que ha viscut en els últims anys al Brasil, era l’home de màxima confiança d’Orfund a l’Àfrica, en la dècada dels 90 del segle passat. A Libèria, Manuel Terrén va entrar en contacte amb l’intermediari Alhaji Sekou Fofana, a través del qual Orfund va participar en el criminal negoci dels “diamants de sang”.

MÉS DE 70.000 MORTS

A Sierra Leone hi ha importants jaciments de diamants molt preuats per la joieria. Aquest país va ser víctima, entre els anys 1991 i 2002, d’una sanguinària guerra civil, fomentada i impulsada pel president liberià Charles Taylor, amb l’objectiu d’apoderar-se i de controlar aquest lucratiu negoci. D’aquesta manera, els diamants “robats” a Sierra Leone passaven de contraban a Libèria i acabaven en mans d’Orfund.

Aquesta guerra civil va provocar més de 70.000 víctimes mortals i gravíssimes violacions dels drets humans (esclavatge, tortures, agressions sexuals…). Per aquests fets execrables, denunciats per les Nacions Unides, el president de Libèria, Charles Taylor, va ser condemnat l’any 2012 a 50 anys de presó.

A TRAVÉS DE CRÈDIT ANDORRÀ

Alhaji Sekou Fofana era un home de negocis del cercle íntim del dictador Charles Taylor. Gràcies a això, Orfund es va beneficiar de la protecció de les seves activitats i, per exemple, va gaudir d’exempcions fiscals atorgades directament pel president de Libèria i d’escorta militar per poder moure’s amb seguretat per aquesta perillosa zona.

Els “diamants de sang” que aconseguia Orfund els venia a l’empresa belga Cindam, que li pagava el 80% del preu de taxació, amb transferències fetes a través de Crèdit Andorrà i del banc holandès Artesia Bank. Al seu torn, des d’Orfund es pagaven totes les despeses del seu equip a Libèria (salaris, comissions, automòbils, material, comunicacions…).

ARMAMENT A CANVI DE DIAMANTS

L’autor de la querella criminal, Ahia Ngekia, va ser segrestat per la guerrilla del Front Revolucionari Unit (FRU), controlada per Charles Taylor, i va ser obligat a treballar en règim d’esclavatge, durant tres anys, en una mina diamantífera de Sierra Leone. Gràcies als enormes beneficis que donava aquest negoci, el FRU rebia, a canvi dels “diamants de sang”, armament -fins i tot míssils- per poder continuar aquesta sanguinària guerra.

Ara, Ahia Ngekia, a través de l’ONG suïssa Civitas Maxima, ha decidit emprendre accions legals contra els “blancs” que es van beneficiar d’aquest execrable negoci: l’empresa andorrana Orfund.

DOS EXMINISTRES IMPLICATS

En el text de la querella, a la qual ha tingut accés LA VALIRA, es focalitza la denúncia en Manuel Terrén. Però també s’hi esmenten -de moment, en qualitat de testimonis-, un total de 18 persones més. Com ja hem informat amb anterioritat, entre els assenyalats per aquest antic esclau de Sierra Leone hi ha dos exministres d’Andorra, que eren accionistes d’Orfund: Jordi Cinca i Càndid Naudi.

En el cas de Jordi Cinca, la querella afirma que el seu nom apareix en diverses comunicacions amb l’empresa belga que comprava els diamants que obtenia il·legalment Orfund a Sierra Leone. També figuren al seu nom diverses transferències que va fer des d’Espanya a l’intermediari Alhaji Sekou Fofana. Dues proves que certifiquen que l’actual president del Fons de Reserva  de Jubilació i membre del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) estava involucrat fins al coll en aquest esgarrifós negoci.

L’EXCÒNSOL MENOR D’ANDORRA LA VELLA

Per la seva banda, l’exministre Càndid Naudi també consta en la relació de testimonis que demana el querellant. Se’l requereix a declarar en la seva qualitat de soci fundador d’Orfund SA i accionista les empreses filials World International Management (WIM), Societat de Serveis Orfund SL i Transafricana de Comerç SA. WIM era la capçalera de les tres societats controlades per Orfund que operaven a l’Àfrica: Négoce Afrique Côte d’Ivoire (NACI), Blue Stone i DiAndorra.

Però hi ha un tercer polític andorrà que també figura en la querella presentada per Ahia Ngekia: l’actual conseller del comú d’Andorra la Vella i excònsol menor de la capital en la passada legislatura, Miquel Canturri (foto). En concret, al polític de DA se’l requereix com a testimoni, ja que consta que va enviar transferències des d’Espanya a l’intermediari en el negoci dels “diamants de sang”, Alhaji Sekou Fofana. També s’afirma que va rebre diners estant a Libèria.

EN LLIBERTAT PROVISIONAL

Dels 18 testimonis que es relacionen en la querella criminal, fins ara només n’han declarat quatre davant el jutjat n. 1 de l’Audiència Nacional: l’expresident d’Orfund, Joan Samarra; Ramón Terrén, germà del querellat i que figurava com a soci de la filial liberiana Blue Stone; Josep Lluís Buch, accionista d’Orfund; i Luis Bielsa, exempleat que treballava a Libèria.

Es preveu que, a partir del pròxim mes de setembre, es reactivin els interrogatoris. Mentrestant, l’Audiència Nacional va decretar, la setmana passada, la llibertat provisional de Manuel Terrén, a causa dels seus problemes de salut. Això sí, se l’obliga a estar permanentment localitzable per telèfon i amb un domicili fix a Espanya on rebre les notificacions.

Una de les qüestions que planegen sobre aquesta causa és la seva presumible prescripció, ja que els fets denunciats es van produir fa més de 25 anys. Però cal tenir en compte que, en la legislació internacional, els delictes de crims contra la humanitat -com és el cas del genocidi perpetrat pels “diamants de sang” a Sierra Leone- no s’extingeixen mai.