El món del futbol mou enormes interessos econòmics i això fa que sigui un rusc molt llaminer que, indefectiblement, atrau persones oportunistes i sense escrúpols, àvides de diners i de poder. Malauradament, a Catalunya tenim dos importants directius futbolístics que són uns tramposos i uns barruts.
De què viu Joan Laporta? Aquesta és una pregunta que haurien de fer-se tots els socis barcelonistes, que són els veritables propietaris del club blaugrana. Joan Laporta ha convertit el FC Barcelona en la seva finca particular, que aprofita per viure com un multimilionari, tot i que, segons els estatuts de l’entitat, el seu càrrec no està retribuït.
Per eludir el control democràtic dels socis, Joan Laporta fa ús de les mesures excepcionals decretades durant la pandèmia de la covid per impedir les assemblees presencials dels socis compromissaris i convoca, en substitució, unes etèries i opaques assemblees telemàtiques per validar les polèmiques decisions econòmiques que adopta i que han portat el club a la ruïna.
El confinament obligatori a causa de la pandèmia es va aixecar fa més de quatre anys (!), però Joan Laporta s’agafa a què no han estat derogades oficialment les mesures de prevenció adoptades en aquell moment crític per les autoritats sanitàries per burlar l’obligatorietat estatutària de fer les assemblees de socis de manera presencial. Això comporta, entre altres conseqüències molt greus, que l’assistència dels socis compromissaris a la “sala telemàtica” sigui molt minoritària.
Per exemple, a l’última assemblea extraordinària convocada per aprovar el polèmic acord amb la multinacional nord-americana Nike per esponsoritzar la samarreta blaugrana fins a l’any 2038 hi estaven convocats 4.331 socis compromissaris, en representació dels 110.531 socis que, oficialment, té l’entitat. En canvi, segons les dades facilitades pel club, només van participar en la votació telemàtica 468 socis, dels quals 419 van votar a favor. És a dir, menys del 10% dels compromissaris van avalar aquesta decisió de la junta directiva, de la qual es desconeixen la majoria de detalls, excepte l’escandalosa comissió (uns 40 milions d’euros) que s’emporta un amic de Joan Laporta, l’intermediari anglès Darren Dein.
De les errades, bogeries i burrades que ha fet Joan Laporta des que va tornar a la presidència del Barça, l’any 2021, n’hi hauria per escriure una enciclopèdia. Però, com a síntesi, valgui dir que ha segrestat la democràcia, que és l’essència del club; ha provocat un forat estratosfèric a les finances de l’entitat, deixant-la arruïnada i endeutada durant dècades; i no ha estat capaç de crear un equip guanyador (el balanç d’aquest any 2024 pel que fa a títols aconseguits és un vergonyós Real Madrid, 5-Barça, 0), malgrat els 800 milions que ha invertit en fitxatges de jugadors.
Això, sense parlar de la ferum de corrupció que envolta la seva gestió autocràtica, amb el seu germà i el seu excunyat, el franquista Alejandro Echevarría, rondant permanentment pels despatxos del club sense saber què hi fan exactament. La sospita que Joan Laporta està omplint-se les butxaques desesperadament, a costa de la misèria del Barça, és, a falta de conèixer el detall concret dels seus comptes a Dubai, el pa de cada dia en els cenacles ben informats de Barcelona.
L’altre cas com un cabàs és el del president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, que va falsificar un munt de signatures per poder ser reelegit en les últimes eleccions celebrades a l’entitat, l’any 2023. Aquestes eleccions eren la repetició de les celebrades l’any 2022 i que ja van ser anul·lades pel Tribunal Català de l’Esport (TCE) en detectar gravíssimes irregularitats.
El Jutjat d’Instrucció n. 2 de Sabadell i els Mossos d’Esquadra mantenen oberta una investigació sobre aquesta vergonyosa tupinada, que ha estat confirmada per nombrosos presidents de clubs catalans als quals se’ls va falsificar la signatura, amb la complicitat d’una notaria de Sabadell. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també té pendent d’emetre una sentència sobre la presumpta inelegibilitat de Joan Soteras per haver compaginat el càrrec de president de la FCF amb la condició de candidat a les eleccions.
Això, barrejat amb altres assumptes escabrosos, com el misteriós robatori de la caixa forta de la FCF, aprofitant la nit de Cap d’Any, o les denúncies que hi ha per endollisme o assetjament sexual contra membres de la junta directiva. A més, Joan Soteras ha estat reprovat pel Parlament de Catalunya a causa del suport que va donar a l’expresident de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), Luis Rubiales, en l’episodi de l’agressió sexual a la jugadora Jenni Hermoso, que va acabar provocant la seva dimissió.
Malgrat aquestes investigacions i denúncies, el fet és que avui Joan Soteras, que té la condició de jubilat, continua exercint tranquil·lament el càrrec de president de la FCF i cobrant per això uns emoluments de 10.000 euros mensuals, en espera que algun dia li caigui una sentència condemnatòria, que ben segur recorrerà. No només això: en les passades eleccions a la RFEF, ha renovat el seu càrrec de vicepresident, malgrat la reprovació del Parlament de Catalunya i els seus estrets vincles amb la “trama” de Luis Rubiales.
Prou. El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, ha d’assumir les seves responsabilitats de tutela sobre el futbol català i acabar amb aquests escàndols impresentables. Joan Laporta i Joan Soteras han demostrat, a bastament, que són uns trinxeraires que es pixen en la democràcia i el joc net que regeix el funcionament de l’esport i que se salten reiteradament les normes més elementals per poder continuar gaudint de les prebendes dels càrrecs que ocupen.
El Barça, l’entitat esportiva més important de Catalunya, està en la ruïna. La FCF és un cau d’escurçons i de xanxullos. El conseller Berni Álvarez, que a més és de Tarragona, coneix de primera mà les arbitrarietats i les corrupteles de la junta directiva de Joan Soteras.
El Govern de la Generalitat no pot permetre que la situació del futbol català continuï degradant-se d’aquesta manera. El conseller d’Esports té a les mans els instruments necessaris per aturar la deriva grotesca i perillosa que pateixen el FC Barcelona i la FCF. A què espera per actuar i fer net?
