El ple del Conselh Generau d’Aran, la màxima institució aranesa, ha aprovat per unanimitat una declaració institucional que insta reconèixer el seu encaix jurídic i administratiu singular per deixar de ser tractat, en la pràctica, com una administració local, impedint el propi exercici d’autogovern d’Aran, el que contradiu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei de Règim Especial d’Aran i posa en el seriós risc la seva capacitat per atendre les necessitats de la ciutadania aranesa.
En una sessió extraordinària, celebrada a la Casa del Senyor d’Arròs, s’ha exigit el compliment tant de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com de la Llei d’Aran, que defineixen clarament tant la capacitat d’autogovern de la màxima institució aranesa com la seva regulació jurídica i administrativa, diferenciant-se de l’administració local, ja que desenvolupa, entre d’altres, àmbits competencials autonòmics com la sanitat.
La declaració, aprovada per unanimitat amb els vots favorables dels grups d’Unitat d’Aran i Convergència Aranesa, el Conselh Generau d’Aran insta tant als governs de Catalunya i de l’Estat espanyol, com a les cambres del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, que acceptin i respectin la singularitat d’Aran i contribueixin a fer-la efectiva en els àmbits jurídics i administratius.
La síndica d’Aran, Maria Vergés ha manifestat que “el gran valor del Conselh Generau d’Aran és ser una administració singular i propera a la ciutadania, cosa que resulta una garantia per oferir seguretat i estabilitat a la societat aranesa per poder atendre les seves necessitats”. I ha afegit que “el govern d’Aran treballa perquè aquesta singularitat tingui un encaix efectiu en l’àmbit jurídic i administratiu que permeti al Conselh Generau d’Aran desenvolupar la seva autonomia política i, per tant, estar al costat de les persones”.
En aquest sentit, des d’àmbits aranesos s’ha denunciat l’oblit de la llengua occitana en una convocatòria que ha fet el Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública per a la selecció de docents per a la revisió dels continguts de llengües cooficials. També es lamenta que en la resolució a favor de l’ensenyament públic i en català, on es reclama la implementació de mesures urgents en el sistema escolar, presentada al Parlament de Catalunya el desembre passat per la CUP, amb el suport del PSC, Junts, ERC i els Comuns, no es faci cap esment a la llengua pròpia i oficial de l’Aran.
