Sant Julià de Lòria posa punt final als Jardins de Juberri, un dels indrets d’Andorra més populars i més visitats pels turistes. El comú i els veïns de la zona han acordat tancar definitivament l’espai tal com funciona actualment, després d’anys de massificació, problemes de circulació i molèsties per al veïnat. La decisió s’ha concretat en una reunió amb una quarantena d’assistents, en què els cònsols Cerni Cairat i Sofia Cortesao han exposat l’estat actual dels jardins i els termes del conveni signat el 2004 amb la propietària de les escultures, Nicole Grignon.
Segons el comú, el creixement descontrolat de visitants havia convertit els jardins en un reclam turístic difícil de gestionar, amb mancances en seguretat i serveis i un impacte directe en la tranquil·litat d’un entorn natural i residencial. Les diferents propostes de futur, treballades conjuntament entre Turisme, Urbanisme i organismes externs com Andorra Turisme, es van posar sobre la taula per buscar una sortida consensuada.
Retirada de les escultures
La resposta veïnal ha estat unànime: cal tancar l’espai tal com es coneix fins ara. L’acord preveu la retirada de totes les escultures, excepte les que tenen un valor artístic reconegut, com les peces de l’artista andorrà Àngel Calvente. L’objectiu és recuperar la calma al barri i reduir la pressió turística que havia anat en augment els darrers anys.
Cairat també ha deixat clar que el comú no té intenció de replicar el model dels jardins en un altre espai. Si algun privat volgués reprendre el projecte en terrenys propis, la corporació només actuaria com a facilitadora, sempre que s’asseguressin les mesures necessàries per evitar problemes similars als actuals.
El comú comunicarà ara a la propietària de les escultures la rescissió del conveni i requerirà la retirada de les peces, tal com establia el pacte del 2004. Tot i que inicialment es preveia un termini de tres mesos, Cairat admet que la magnitud del conjunt podria endarrerir el procés. La voluntat, però, és tancar-lo de manera “ordenada i pactada” i que de cara a l’estiu l’espai ja estigui completament buidat.
“Un poti-poti”
Un dels factors que han pesat en la decisió és que la impulsora dels jardins, Nicole Grignon, va comunicar al comú que les seves hereves no volien assumir el manteniment de la instal·lació, un cost que la corporació diu desconèixer i que variava en funció de les escultures que s’hi incorporaven anualment.
Pel que fa al futur del recinte, el comú estudia convertir-lo en un espai de lleure per als veïns i mantenir-hi només les peces amb valor artístic. “El jardí s’havia convertit en un poti-poti d’escultures sense coherència; ara toca posar-hi ordre”, afirma Cairat, que recorda que part de l’èxit de l’espai es deu al fet que era gratuït.
