El comissari jubilat Marcelino Martín-Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia, ha decidit esplaiar-se davant els diputats de la comissió parlamentària d’investigació de l’Operació Catalunya i, en la seva primera compareixença, el dia 12 passat, va deixar anar unes quantes revelacions crucials. Per exemple, que l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, estava, des del primer moment, al capdavant de la “guerra bruta” endegada contra els independentistes catalans i, de manera específica, contra l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva família.
A preguntes dels diputats Pilar Vallugera (ERC) i Gerardo Pisarello (Comuns), Marcelino Martín-Blas també va donar la seva versió sobre l’origen de les dades bancàries de la família Pujol a Andorra, que van ser filtrades des del ministeri de l’Interior al diari El Mundo i publicades el 7 de juliol de l’any 2014, provocant la posterior confessió pública de Jordi Pujol, el 25 de juliol.
“UN MILIÓ DE LES ANTIGUES PESSETES”
Segons el comissari jubilat, aquestes dades bancàries no les van facilitar Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA) ni Higini Cierco, exaccionista d’aquesta entitat, com s’havia dit fins ara i constava en el relat oficial.
Marcelino Martín-Blas ha reconegut en seu parlamentària que, el juny de l’any 2014, es va reunir en dues ocasions amb Joan Pau Miquel a l’hotel Villa Magna de Madrid, però que aquest directiu de la BPA no li va lliurar els extractes bancaris de la família Pujol que després van aparèixer publicats al diari El Mundo.
En la primera trobada, el comissari ha afirmat que va conèixer breument Joan Pau Miquel i que no li va donar cap documentació. Amb posterioritat, i a instàncies de l’advocat José María Fuster Fabra, van celebrar una segona reunió, en la qual, segons el comissari, l’exconseller delegat de la BPA li va entregar “una quartilla tan vella que estava esgrogueïda. No tenia membret, no tenia data, no tenia res”. En aquest paper hi havia unes xifres de dipòsits atribuïts a Marta Ferrusola i a Jordi Pujol que sumaven, aproximadament, un milió de les antigues pessetes.
“LA VAIG ESTRIPAR”
El comissari Marcelino Martín-Blas ha afirmat que no va donar cap mena de versemblança a aquesta quartilla. “Oi que no l’han vist enlloc?”, ha demanat Martín Blas als diputats de la comissió. I s’ha respost: “Doncs no l’han vist, primer, perquè no valia per a res i, segon, perquè la vaig estripar”.
Aquesta declaració del comissari jubilat -que tindrà la seva continuació aquest dimarts, dia 19- torna a obrir l’interrogant sobre l’origen de les dades publicades per El Mundo que van provocar la caiguda als inferns de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. El que és evident és que estaven en poder del ministeri de Jorge Fernández Díaz, però que les van aconseguir per un altre conducte.
LES TRANSFERÈNCIES ANDBANK-BPA
Si no van ser Joan Pau Miquel ni Higini Cierco els qui van facilitar els extractes bancaris de la família Pujol a la policia espanyola, aleshores qui els va donar? I és aquí on torna a prendre força la sospita sobre l’Andbank (abans, Banca Reig), l’entitat en la qual la família Pujol hi amagava de sempre el seu “tresor”, fins que el van traspassar, a finals del 2010, a la BPA.
Precisament, les dades que va publicar El Mundo corresponien a les transferències fetes des de l’Andbank a la BPA. Sempre s’ha donat per segur que la filtració va procedir de la BPA, però aquests extractes també podien haver sortit, perfectament, de l’Andbank. Ara, les declaracions del comissari Marcelino Martín-Blas donen versemblança a aquesta hipòtesi.
FALTAVEN ELS “PEIXOS GROSSOS”
Aclarir aquest fet no és un serrell anecdòtic. És la clau de volta per entendre la posterior intervenció i liquidació, el 10 de març de l’any 2015, de la BPA.
Després de la publicació a El Mundo i la confessió de l’expresident Jordi Pujol, ell i tota la seva família van ser imputats per l’Audiència Nacional. Però els 3,4 milions d’euros que figuraven en els extractes de les transferències de l’Andbank a la BPA eren “pocs” diners i, a més, només hi sortien els noms de Marta Ferrusola i dels seus fills Marta, Pere, Mireia i Oleguer. Els “peixos grossos” de la família –Jordi Pujol i els seus fills Jordi, Josep i Oriol– no hi constaven.
D’aquí la profunda decepció i inquietud del ministre Jorge Fernández Díaz i la seva “policia patriòtica”, que temien que el cas podia naufragar judicialment i políticament. La manca de col·laboració dels màxims responsables de la BPA -ratificada ara pel comissari Marcelino Martín-Blas– va ser considerada altament sospitosa i anòmala i va ser aleshores que es va prendre la decisió d’“assaltar” el banc per poder accedir als suposats comptes que hi tenia tota la família Pujol i altres líders independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras.
EL GRAN DRAMA
És a partir d’aquest moment, l’agost del 2014, que es desencadenen els esdeveniments a tota pastilla: reunió l’1 d’agost de Jaime García-Legaz, home de confiança de Mariano Rajoy, amb el cap de Govern, Toni Martí, i el ministre de Presidència, Toni Riberaygua, a l’hotel Hermitage de Soldeu; la “nota verbal”, amb data 26 d’agost, de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, alertant sobre les greus irregularitats detectades en el sistema financer del Principat i, en concret, a Crèdit Andorrà (Operació Sunbird/Cavall de Troia); reunió, l’1 de setembre, entre Toni Martí i Mariano Rajoy al palau de la Moncloa; reunió, el 8 de gener del2015, entre Toni Martí i Mariano Rajoy a Andorra. Finalment, el 10 de març s’emeten, des dels Estats Units, les dues notes del FinCEN que van provocar la intervenció de la BPA a Andorra i del Banco Madrid a Espanya.
El gran drama per Jorge Fernández Díaz i la “policia patriòtica” és que, un cop analitzats a fons els comptes de la BPA i de la seva filial Banco Madrid després de la intervenció, no es van trobar més diners ni nous titulars de comptes de la família Pujol, ni tampoc d’Artur Mas ni d’Oriol Junqueras. L’operació d’assalt a la BPA va resultar un absolut fracàs.
LA DOCUMENTACIÓ DE L’ANDBANK
Finalment, el judici contra Jordi Pujol i la seva família se celebrarà a l’Audiència Nacional a partir del 10 de novembre de l’any vinent. Estan acusats d’organització criminal i associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda pública i falsedat documental. El més rellevant és que el gruix de la instrucció judicial s’ha basat en la documentació bancària que va lliurar l’Andbank a les autoritats espanyoles, on es detallaven els moviments que hi van fer tots els seus membres des de l’any 1991 fins al 2010.
És a dir, el banc que presideix Manuel Cerqueda és el veritable protagonista i responsable del cas Pujol. Primer, perquè el detall dels extractes bancaris dels cinc membres de la família Pujol que tenien comptes a la BPA van sortir, amb tota probabilitat de l’Andbank. I després, perquè la pràctica totalitat de les proves documentals que han servit per imputar l’expresident i tota la seva família van ser facilitades per l’Andbank.
EL “CAP DE TURC”
La BPA ha estat el “cap de turc” d’una bruta conspiració a quatre bandes: el Govern de Mariano Rajoy, el Govern de Toni Martí, Crèdit Andorrà (assenyalat per la “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units) i Andbank, el banc que va amagar, durant dècades, el “tresor” de la família Pujol.
La Batllia d’Andorra, amb l’extravagant actuació de l’exfiscal Alfons Alberca i de la magistrada Canòlic Mingorance, s’ha encarregat de fer un “vestit a mida” per intentar justificar aquest putiferi. Però, amb les seves declaracions a la comissió parlamentària d’investigació, el comissari jubilat Marcelino Martín-Blas ha començat a destapar aquest niu d’escorpins.
