L’alcalde d’Oliana, Ricard Pérez (Junts) ha anunciat en el ple celebrat aquest dilluns que l’antic convent de les monges de la Sagrada Família, no ha estat adquirit finalment per l’Ajuntament per reconvertir l’edifici en habitatge social. Una iniciativa que anava acompanyada de la mà d’una fundació que s’hauria ofert a col·laborar en la compra i rehabilitació del bastiment.
Les negociacions no van arribar a bon port després que el propietari de l’edifici, el Bisbat d’Urgell, hagi optat per un privat que ha posat sobre la taula una oferta econòmica superior, de la qual es desconeixen els detalls, que permetrà que en principi la finca es destini a pisos per al mercat immobiliari.
Fonts consultades han posat en dubte que Pérez hagi tingut prou interès en les negociacions per convèncer a les autoritats eclesiàstiques de la necessitat de crear pisos socials, tenint en compte l’existència d’empreses industrials de la zona, que fa necessari incorporar treballadors a les seves plantilles, a banda que els joves també tinguin la possibilitat de continuar residint al municipi.
L’edifici en qüestió va albergar el convent de les monges de la Sagrada Família, establertes a Oliana l’any 1856 fins a mitjans dels anys 90 del segle XX, quan va cessar la seva activitat docent. Aquest mateix immoble va ser un antic hospital, que ja apareixia documentat el segle XV.
2 comentaris a “El Bisbat opta per vendre per més diners l’antic convent d’Oliana a un privat que no al municipi per fer habitatges socials”
i que diun el Poum sobre edificabilitat i us urbanístic d’aquella zona?. esta clar la superfície propietat del bisbat, quan hi ha allà diferents solars enrrunats de poc clara propietat de les escales a Plaça Lloses,.
El miracle immobiliari.
En un gest profundament cristià i mentre els de Roma estan distrets amb el nou Papa tal, el Bisbat ha decidit vendre l’antic convent d’Oliana a qui més pagui. No venen a un bon pastor, sinó el millor postor. Els projectes socials? Els deixem per un altre dia. L’amor al proper? Sí, però això no exclueix l’amor al mercat.
La tradició de vendre coses per part de l’església ve de tota la vida. Ja fa uns quants anys recordo una polèmica als diaris perquè els capellans del Pallars van vendre o volien vendre una ermita que un comprador volia convertir en xalet. No recordo com va acabar la història, però de polèmica n’hi va haver. Especulant una mica, podem pensar: qui no vol una casa estil romànic, segle XII, amb campanar amb vistes panoràmiques? Posar un jacuzzi al baptisteri ha de ser divi, la taula de l’altar convertida en l’illa de la cuina i el confessionari en el racó de pensar per la canalla.
La decisió ha deixat l’Ajuntament amb les mans buides i els ciutadans amb les mans als butxaques i pregant … per què el Barça guanyi la lliga. Ja hi ha qui diu que els bisbes han de saber teologia i ara també tenir una titulació en finances. Per cert, a l’Equador i hi ha una universitat que es denomina Universitat Espiritu Santo. Podeu apuntar-vos a la modalitat on line si voleu fer carrera al Vaticà.