L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, escrupolosament dedica molt del seu temps a supervisar la gestió econòmica de la diòcesi que presideix. Els diners són un dels seus punts forts i no desaprofita l’ocasió per aconseguir-ne més calerons per les arques de l’arxidiòcesi.
Ara, Vives ha vist una nova oportunitat de treure un rèdit econòmic, coincidint amb la decisió del Bisbat d’abandonar el patronat que dirigeix l’Hospital de la Seu. Els dos religiosos que formaven part de l’entitat van marxar després d’una suposada votació, en una reunió celebrada per la Fundació Sant Hospital (FSH) el març del 2021, en la qual s’hauria decidit per majoria permetre l’avortament farmacològic.
A partir d’aquell moment la legislació actual obliga a una modificació dels estatuts pels canvis que es van produir i comunicar-ho a la conselleria de Justícia de la Generalitat, de qui depèn qualsevol fundació i ONG. En aquest cas, i saltant-se la normativa, cap de les parts ha fet res per esmenar i corregir l’anormalitat de l’actual situació jurídica.
En aquest cas, el primer dels principals ‘afectats’, el Bisbat d’Urgell, no ha donat cap pas al respecte, esperant treure profit del nou model de gestió del centre hospitalari coincidint amb la posada en marxa, a llarg termini, del futur nou hospital comarcal.
Així deixant passar el temps, tot i que Vives ha decidit renunciar als seus deures al Patronat, deixa la porta oberta a mantenir els seus drets a l’hora d’aconseguir importants guanys econòmics de la futura venda de l’edifici de l’actual hospital, ubicat al final del passeig de Joan Brudieu.
No modificar els estatus actuals de la FSH amb aquest nou escenari pot permetre al Bisbat no renunciar a inflar, de nou, les seves arques que dia a dia continuen creixent. Cal recordar que la darrera rellevant entrada de diners es va produir fruit de l’herència milionària de la difunta Maria Maestre. I és que Vives és insaciable.
