El Bisbat d’Urgell compta des de fa anys amb la figura de l’exorcista, tot i que fa poc l’únic autoritzat per l’Església per executar aquests rituals a Catalunya era el frare dominic de l’arquebisbat de Barcelona, Juan José Gallego. L’encarregat de realitzar exorcismes a l’episcopat que presideix l’arquebisbe Joan-Enric Vives és un capellà del qual es desconeix la seva identitat.
En la mateixa línia seguida per la resta d’esglésies catalanes, la d’Urgell també declina revelar quantes persones atenen per “possessions diabòliques”, ja que continua sent un tema tabú en el si de l’Església, però, segons Teresa Porqueras -autora del llibre Cara a cara con Satanás– la demanda de feligresos que volen rebre sessions d’exorcisme és tan alta que s’han disparat les llistes d’espera. Només a les de Lleida calcula que hi ha una vuitantena de persones, de les quals més de la meitat poden pertànyer al bisbat d’Urgell.
La diòcesi d’Urgell, que compta amb un total de 363 parròquies i s’estén des d’Andorra, gran part del Pirineu, part de l’Urgell i la Noguera, entre altres zones, és una de les pioneres en la realització d’aquestes pràctiques, avançant-se a la recent directiva del papa Francesc que demana que cada diòcesi tingui un exorcista. De fet el Vaticà ofereix des de fa temps cursos d’exorcisme per l’augment de la demanda en molts països i per la influència exercida per l’actual pontífex que ha vinculat diverses vegades la influència del dimoni amb la maldat que hi ha al món.
A l’Església romana es distingeix entre l’exorcisme simple i el solemne. El primer té lloc en el baptisme on tot catòlic el pot subministrar i en el solemne, cal una autorització expressa del bisbe, on la persona escollida ha de tenir la formació pertinent.
També està escrit que caldrà tenir ben presents les directrius de l’Església: actuar amb molta prudència, mirar de no confondre la presència d’un ésser-esperit maligne amb la d’una malaltia psíquica o tal vegada un esperit no reencarnat.
El catolicisme es basa en els Evangelis: repeticions d’ordres d’expulsió i oracions. La simbologia estàtica i dinàmica: la primera, emprant relíquies de sants i crucifixos; la segona, “amb la presència de la natura creada per Déu, com l’aigua beneïda”, són puntals ben presents en el ritual de l’exorcisme.
L’exorcista és un mossèn escollit pel bisbe de la diòcesi, quan aquest veu en ell un home de Déu, fort d’esperit, sa, d’una formació teològica i espiritual sòlida, i sobretot que tingui ben present que el poder de treure el diable no ve d’ell, sinó que són transmissors dels valors catòlics.
