El batlle Xavier Colom reclama aclariments sobre l’emissió i custòdia dels 9.010 vots judicials

Xavier Espot ja ha estat investit cap de Govern d’Andorra pels pròxims quatre anys. Però a la Batllia encara queda pendent de resoldre la demanda presentada per l’advocat Emili Campos (foto), en la qual va impugnar els resultats de les eleccions del dia 2 d’abril passat per presumptes irregularitats en l’emissió i custòdia dels vots judicials.

La lògica jurídica i política sembla que hauria de ser la contrària. És a dir, que abans de procedir al debat d’investidura per elegir el nou cap de Govern s’hauria d’haver aclarit la netedat dels vots judicials, que va quedar entelada per les xocants imatges, difoses per les xarxes socials, de la policia traslladant els sobres amb les paperetes a les meses electorals en unes capses de cartó reciclades i tancades, de manera “xapussera”, amb cinta adhesiva.

INFRACCIÓ DE LA LLEI DE RÈGIM ELECTORAL

Recordem que en les eleccions del dia 2-A van exercir el seu dret a vot 20.050 electors (66,9%), dels quals 9.010, gairebé la meitat, ho van fer anticipadament a la Batllia, emprant el sistema del vot judicial. Segons estableix la Llei de règim electoral i del referèndum, aquest vot judicial s’ha de lliurar en presència física d’un batlle, que dona fe i autoritat de la seva emissió.

Però els ciutadans van poder constatar que quan van anar a votar, a la Seu de la Justícia van ser atesos per personal laboral i que no hi havia cap batlle que vetllés per la licitud del procediment. A més, els vots lliurats eren dipositats en sobres dins de capses de cartó obertes, en comptes d’urnes tancades i transparents.

DILIGÈNCIES DE PROVA

Aquestes anomalies constatades van motivar que l’advocat Emili Campos presentés, el 12 d’abril passat, una demanda a la Batllia per vulneració de drets fonamentals, d’acord amb el procediment urgent i preferent que preveu l’article 41.1 de la Constitució. En aquesta denúncia, a la qual s’hi han sumat molts altres ciutadans en els últims dies, es reclama la repetició del vot judicial dels 9.010 electors.

En un escrit presentat a la Batllia, l’advocat demanava que es practiquessin les següents diligències de prova:

*Que es detalli de manera “molt pormenoritzada” tots els tràmits que es van seguir amb el seu vot, des que el va emetre a la Seu de la Justícia, el 29 de març, fins que va ser dipositat a la mesa electoral corresponent, el dia 2 d’abril

*Que s’aportin les gravacions de vídeo de la Seu de la Justícia durant les 24 hores entre els dies 29 de març i 2 d’abril per conèixer el procés de guàrdia i custòdia del seu vot judicial

*Que s’especifiqui quin batlle era l’encarregat de la guàrdia, custòdia i transport del seu vot fins a l’urna

*Que s’aclareixi si el seu vot, mentre va romandre a la Seu de la Justícia, va ser guardat en una habitació o en una caixa forta i quines persones tenien la clau per poder accedir-hi

*Que s’aportin els enregistraments de vídeo de l’habitació o de l’indret on hi havia la caixa forta on es van guardar els vots judicials  

EL BATLLE, RECUSAT

El batlle Xavier Colom ha estat l’encarregat de tramitar la impugnació dels resultats electorals presentada per Emili Campos i se les ha tingudes amb l’advocat. El demandant el va recusar, ja que considera que està inhabilitat, perquè era, a la vegada, el vicepresident de la Junta electoral que va organitzar  i supervisar els comicis.     

La Batllia va descartar la demanda de recusació i, al seu torn,  Xavier Colom ha rebutjat la petició de proves formulada per Emili Campos, en considerar que s’havia presentat fora de termini. Això ha derivat en una petició de nul·litat contra la resolució del jutge, per suposada infracció dels preceptes constitucionals del dret a defensa i del dret a un procés degut.

REQUERIMENT AL CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTÍCIA

Així i tot, el batlle Xavier Colom, en una resolució del dia 11 de maig passat, ha acceptat que es practiquin algunes diligències de prova sobre la netedat del procés del vot judicial. En concret, ha reclamat al Consell Superior de la Justícia (CSJ) aclariments sobre:

*Quin és el procediment o protocol que es va seguir per organitzar i gestionar el vot per dipòsit judicial

*Quin és el procés i tràmits seguits des que els electors lliuren els vots a la Seu de la Justícia i fins que es traslladen a les meses electorals

*On i de quina manera es custodien els vots en dipòsit judicial

*Quines persones tenen accés i de quina manera a l’espai on es custodien els vots judicials

*Quina validació nacional i internacional té el procés de vot judicial que s’emet i que queda en custòdia a la Seu de la Justícia      

En la seva resolució, el batlle Xavier Colom dona un termini de cinc dies hàbils al CSJ per respondre aquestes qüestions. Però, ben segur, la “batalla” que ha emprès l’advocat Emili Campos per exigir transparència total sobre aquesta qüestió cabdal i esvair qualsevol dubte de tupinada en les eleccions del 2-A no s’ha acabat aquí.