Search
Close this search box.

DONA I SOLIDARITAT: NATIVIDAD BALDOMINOS

“La música cura l’ànima”

“L’esgotament em fa emmudir. He arribat a estar 27 dies sense poder emetre una sola paraula, ni un sol so”

Natividad Baldominos, cantant, fundadora de la fundació Mi voz por tu sonrisa, i condecorada per les Majestats amb la medalla de l’Ordre del Mèrit Civil, acompanya a la periodista Joana Bonet en un viatge en AVE per a la campanya “Mujeres y viajeras”

No tots els viatges són iguals. Uns són de curta distància. Dues parades i ja està. Uns altres requereixen més temps, de més paciència. El viatge de Natividad Baldominos no ha estat fàcil, amb moltes corbes, amb trompades i amb més d’una caiguda pel mig, però sempre ha aconseguit aixecar-se. Tirar endavant. En aquesta nova entrevista per a la campanya “Mujeres y viajeras”, Joana Bonet s’asseu en un AVE enfront de la cantant de Guadalajara ii fundadora de l’associació Mi voz por tu sonrisa, Natividad Baldominos.

A causa d’una mala praxi mèdica, Baldominos va desenvolupar una malaltia rara que la va acabar deixant en cadira de rodes. No obstant això, la seva condició no ha suposat mai una limitació per a viatjar. Avui dia, els trens s’han tornat més inclusius, ja que compten amb instal·lacions que faciliten el viatge a persones amb capacitats diferents. “Jo no tinc cap problema per a anar amb tren. Abans de marxa, dono un avís i quan arribo, ja m’està esperant una persona. A més, alguns trens ja tenen rampes incorporades amb les quals puc entrar sense problema i la seva amplada és suficient perquè em pugui moure amb la meva petita moto”. 

Per a Natividad Baldominos, el tren no sol ser el problema. “Com a habitacle, està preparat”, comenta. “Són les persones que viatgen en ell les que potser no ho estan”. I és el desconeixement, segons la cantant, el que provoca el rebuig o que es generin comportaments inapropiats cap a les persones amb discapacitat. “Encara tenim molt a aprendre. Quan parlem d’inclusió no sols ens hem de referir al nen autista, amb síndrome de Down o amb paràlisi cerebral, sinó també al nen que porta ulleres, a aquell que s’expressa pitjor o all tartamut. Ha d’haver-hi una inclusió general”, explica Baldominos. 

Als seus 33 anys, Natividad Baldominos va morir i també va tornar a néixer. Estava embarassada de la seva filla i van haver d’avançar-li el part. Li van fer una cesària, es va dessagnar en la llitera i es van oblidar d’ella. Va perdre molta sang, es va quedar sense alè. La Natividad havia mort. No obstant això, van aconseguir recuperar-la i portar-la de nou. Sí, va tornar, però en fer-ho, va desenvolupar una malaltia rara.“Em vaig quedar sense poder caminar i vaig estar molt temps sense fer-ho. Al meu bebè no la vaig poder passejar i altres m’ensenyaven la robeta perquè jo triés què posar-li”. 

Però allò tan sols anava a ser el principi. Després del part, el seu expedient mèdic va desaparèixer. “No existeix. La meva filla no havia nascut i jo no havia estat ingressada en aquest hospital ni havia donat a llum”, comenta. La indemnització o la compensació moral i econòmica mai van arribar, perquè els fets no es van reconèixer en cap moment. 

La cantant ha viscut i continua vivint amb dolor. Bonet li pregunta com, com es fa. “Aprens a viure amb ell. A vegades tens dies en què sents que no et pots ni aixecar -aquests són els pitjors -, però després tens molts altres en els quals el teu cos et segueix i t’aixeques”, explica. Juntament amb la seva gran força de voluntat, la música ha estat i és una gran aliada per a ella. “La música cura l’ànima”, sentència. 

A més de veure afectada la seva mobilitat, a vegades, també perdia la veu. “L’esgotament em porta a quedar-me muda. He arribat a estar 27 dies sense poder emetre una sola paraula, ni un sol so”. Quan va començar a millorar i va veure que podia fer alguna cosa més, Baldominos va decidir fer un petit gir. “Vaig regalar la meva veu per a aconseguir els somriures i la felicitat dels altres”. Així va néixer Mi voz por tu sonrisa, una associació sense ànim de lucre que acull a nens amb capacitats diverses. “El fil conductor és la música i a través de l’oci, se’ls apliquen teràpies i tècniques terapèutiques, però sempre gaudint del que fan”. D’altra banda, l’entitat també ajuda a altres associacions i organitzacions, i fa concerts per a l’Associació contra el Càncer, Càritas, Mans Unides… El finançament ve a través dels seus concerts i ara, també amb el CD de Natividad, Mi mundo interior. “En aquest disc he tractat d’incloure a tothom. Hi ha una cançó per a l’Alzheimer, els nens amb necessitats especials, els cuidadors”. Gràcies a la seva labor social i en pro de la inclusió, la Natividad va ser guardonada amb la medalla al Mèrit Civil dels Reis d’Espanya. 

En arribar al final del trajecte, la periodista Joana Bonet té una petició. Vol que la Natividad canti l’estrofa de La fuerza de la vida, cançó que va compondre per a la seva filla. “Al principi jo no vaig poder agafar-la en braços. Quan vaig crear la cançó, la meva filla estava tombada al meu costat, en el seu bressol, i jo en el llit. La vaig mirar i li vaig cantar com ens vam conèixer, com va néixer. Aquesta cançó la vaig guardar i la hi vaig regalar a la meva filla quan va complir els 18 anys”. Bonet escolta a la seva convidada i el tren segueix i el viatge segueix, sempre segueix.

“Mujeres y Viajeras” són les dones que disfruten viatjant soles, dones que comparteixen viatges amb les amigues, dones que escullen la comoditat del tren per moure’s amb la família, dones que busquen un transport sense barreres, dones que aprofiten el viatge per treballar, dones que troben la inspiració mirant el paisatge pasar a través de la finestra….

Renfe reconeix el paper esencial que les dones desenvolupen a la societat actual. Per a la companyia, les dones constitueixen un col.lectiu amb el que compartir aventures i projectes. Renfe està al costat de totes elles visibilitzant les seves propostes e impulsant les seves iniciatives.

Renfe compte amb les dones en totes les seves accions, creant forts vincles basats en els seus valors, compartits pel col·lectiu femení i per la societat en el seu conjunt. Valors com la excelencia, l’esforç, la igualtat, la solidaritat i l’accessibilitat en totes les seves vessants.

Renfe dialoga amb “Mujeres y Viajeras”, per conèixer les seves vides, les seves motivacions i els seus anhels… i així compartir totes les seves històries, tan apasionades que han viscut i viuen a bord de un tren. El viatge continua.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Noticias relacionadas

Hoy destacamos

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies