Ana Peleteiro, atleta i medallista olímpica a Tokio 2020, es sincera amb Joana Bonet a bord de un tren, en un viatge amb Renfe.
Ana Peleteiro, atleta i medallista olímpica, inicia un viatge amb Joana Bonet i Renfe, en una nova entrega de la serie, “Mujeres y Viajeras”. Ana comença recordant els viatges de anada i tornada en tren a les competicions. Recorda amb Joana Bonet totes les emocions i els sentiments que es van acumular al seu cap i al seu cor en el moment de realitzar el triple salt amb el que va aconseguir la medalla de bronze a Tokio 2020, la euforia, la sensació de no poder deixar escapar el moment ni la oportunitat, però sobretot recorda a una Ana molt valenta.
Una Ana valenta que ja ho era de petita i es que Peleteiro recorda en aquest viatge la seva infància, la nena que es pegaba al col·legi amb aquelles altres que li deien negre, i com el seu pare es va pasar un munt d’hores al despatx del cap d’estudis, mentre la seva mare la renyaba per la seva rebeldia i el seu pare en secret la felicita pel seu valor. Va aprendre a no ser una víctima i va prendre consciència de que era una noia negre, sense cap matís ni disfressa com la paraula mulata “Un concepte dolent i racista” declara a Joana Bonet.
“Tokio 2020 va suposar un abans i un després” confessa Ana Peleteiro, mentre reconeix el recolzament dels seus pares a la seva trajectòria esportiva, especialment a partir del 2016 quan a la universitat no li faciliten compaginar els estudis amb els esports i va decidir dedicar-se exclusivament a la seva carrera esportiva.
La medallista olímpica ens parlarà dels seus referents esportius i en especial dels seus referents dones i negres a l’esport, com les germanes Williams al tenis i reconeix que ella ha esdevingut un referent per a d’altres nenes, que els seus missatges sempre van adreçats als més petits i com moltes mares de nens i nenes negres li han confiat que gràcies a les seves paraules els seus fills i les seves filles han entès el sentit de ser negres.
Joana Bonet i Ana Peleteiro parlen de Simone Biles i la pressió a l’esport i la medallista espanyola aprofita per reivindicar la importancia de asistir a teràpia i entrenar el cap, tant com s’entrena el cos, de la importància d’estar bé amb una mateixa i visualitzar el que es vol aconseguir.
Ana Peleteiro reconeix que és una dona competitiva i amb ambició i com aquest concepte a evolucionat en positiu en les dones, recorda amb emoció a la seva mare i a la seva àvia, el seu referent de dona empoderada.
“El meu cap no para mai” diu Peleteiro a Bonet i al parlar de George Floyd i Black Lives Matter reconeix que a España no existeix el racisme que trobem als Estats Units, però sí que aquí som molt més clasistes, i que en aquest supòsit encara queden molts quilòmetres per recórrer.
“Mujeres y Viajeras” són les dones que disfruten viatjant soles, dones que comparteixen viatges amb les amigues, dones que escullen la comoditat del tren per moure’s amb la família, dones que busquen un transport sense barreres, dones que aprofiten el viatge per treballar, dones que troben la inspiració mirant el paisatge pasar a través de la finestra….
Renfe reconeix el paper esencial que les dones desenvolupen a la societat actual. Per a la companyia, les dones constitueixen un col.lectiu amb el que compartir aventures i projectes. Renfe està al costat de totes elles visibilitzant les seves propostes e impulsant les seves iniciatives.
Renfe compte amb les dones en totes les seves accions, creant forts vincles basats en els seus valors, compartits pel col·lectiu femení i per la societat en el seu conjunt. Valors com la excelencia, l’esforç, la igualtat, la solidaritat i l’accessibilitat en totes les seves vessants.
Renfe dialoga amb “Mujeres y Viajeras”, per conèixer les seves vides, les seves motivacions i els seus anhels… i així compartir totes les seves històries, tan apasionades que han viscut i viuen a bord de un tren. El viatge continua.
