“Em vaig fer actriu per Scarlett O’hara, cada Nadal a casa veiem Allò que el vent s’endugué i jo volia ser com ella”. Macarena Gómez, actriu, musa del cinema de terror i una de les cares més conegudes de la televisió empren un viatge amb Joana Bonet en el que parlaran sobre cinema i els aspectes més íntims i familiars de l’actriu. “Molts supervisors del AVE són amics meus”, “El AVE l’han fet per a mi”, “El tren és el meu moment de pau” amb aquestes sinceres declaracions de Macarena Gómez sobre el tren comença la entrevista de Joana Bonet a bord de un AVE, un viatge pel cinema i la trajectòria professional i personal de l’actriu, una nova protagonista de “Mujeres y Viajeras” de Renfe. Macarena Gómez (Córdoba, 1978) és la nena que somiava amb ser actriu, l’adolescent que als 13 o 14 anys va decidir que volia ser actriu i la dona que es sent feliç d’haver-ho aconseguit. La mare que viu part del seu temps en un tren entre Madrid i Figueres. Macarena Gómez ens parla de la seva trajectòria profesional.
De com va estudiar Art Dramàtic a Londres, i al tornar va anar al cinema amb la seva mare a veure una pel·lícula de por, “els sense nom” de Jaume Balagueró” i va esdevenir una actriu de terror i una actriu consumidora de terror, “sempre sóc la dolenta” confesa a Joana Bonet sobre els seus papers dramatics. També confesara a Joana Bonet el secret de la seva versatilitat interpretativa, Macarena Gómez és una actriu a la que no li importa equivocar-se, per això té una capacitat singular de ser camaleònica, sense por a interpretar personatges que mai a representat abans o que inclòs no li escauen. Macarena s’emociona al parlar de Dante, el seu fill. “Ser mare m’ha ajudat a no donar tanta importància a coses a la vida que en veritat son trivials”. Tot i que respecte de la maternitat confessa que quan va tenir que interpretar a una mare sense encara ser-ho ho va fer fatal, perquè no sabia el que es sent sen mare. Macarena Gómez confesarà a Joana Bonet les ganes de pujar a un tren que la porti al costat del seu fill, a Figueres, però aquest és un altre viatge.
