L’associació Diversand ha fet una crida al Govern i als grups parlamentaris per tal que s’inclogui el delicte d’odi per transfòbia al Codi Penal d’Andorra. Aquesta petició arriba després que l’activista Noah Rodríguez hagi denunciat el que, segons Diversand, és el primer cas públic d’assetjament transfòbic en l’àmbit laboral que es coneix al Principat.
La vicepresidenta i portaveu de l’entitat, Isabella Vargas, ha subratllat que el cas de Rodríguez, que es va produir en una botiga de productes cosmètics, és un dels pocs casos de transfòbia coneguts que es produeixen l’àmbit laboral, ja que la resta solen romandre en «entorns escolars i amb menors implicats».
Vargas, en declaracions a l’agència ANA, ha emfatitzat la necessitat urgent de disposar de dades fiables i sistematitzades sobre aquestes situacions per entendre’n la magnitud i poder dissenyar polítiques de protecció efectives. «Necessitem informació sistematitzada sobre els casos d’agressió i assetjament per poder entendre el problema i dissenyar polítiques eficaces. Sense dades, és difícil protegir les persones del col·lectiu LGTB+», ha declarat la portaveu.
El cas de Noah Rodríguez, segons Diversand, posa de manifest que la violència contra les persones trans no es limita únicament a l’àmbit educatiu, sinó que s’estén a l’esfera laboral, requerint mecanismes de protecció legal en tots dos entorns.
Diversand treballa activament en l’entorn educatiu fent pedagogia i oferint suport per ajudar els professionals a ser més comprensius amb la importància del nom escollit per la persona, una realitat que, segons Vargas, encara no s’ha traslladat eficaçment a l’entorn laboral.
Vargas ha recordat que, tot i que la legislació vigent prohibeix la discriminació per raó de sexe o identitat de gènere, la normativa actual no contempla el delicte d’odi dins del Codi Penal, una mancança que consideren crítica.
«Des de fa temps parlem de l’absència del delicte d’odi i del discurs d’odi al Codi Penal i és una qüestió que hem vist que necessitem dades respecte a les agressions i necessitem una manera de protegir les persones del col·lectiu», ha conclòs la vicepresidenta de Diversand.
