Diana Riba, eurodiputada d’ERC, es va inventar, aquest dilluns, en la seva compareixença davant el comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que el seu telèfon va ser espiat amb el programa maliciós Pegasus el juny de l’any 2019. Riba va atribuir al col·lectiu canadenc Citizen Lab, que va publicar l’informe que va batejar com a CatalanGate el 18 d’abril, la informació segons la qual el seu telèfon havia estat infectat el juny del 2019 i l’octubre del 2019. A l’informe de Citizen Lab, però, només hi consta que el seu telèfon va ser infectat un cop, el dia 28 d’octubre o els dies immediatament anteriors o posteriors.
“En el meu cas, com a víctima, Citizen Lab ha detectat dos atacs al meu telèfon”, va dir l’eurodiputada d’ERC en la seva primera intervenció en aquest comitè, reunit a Paris. I va seguir: “La primera vegada que vaig ser atacada va ser el juny del 2019, just després que em van elegir eurodiputada. Aleshores estàvem discutint temes legals i politics amb el meu partit i amb els advocats sobre com defensar els drets polítics d’Oriol Junqueras, el líder del nostre partit i cap de llista a la candidatura electoral europea. Va obtenir més d’un milió dos-cents mil vots però no va poder tenir la credencial perquè no el van deixar sortir de la presó, on era abans del judici. L’estat espanyol va tenir accés a les converses que manteníem amb la presidència del Parlament europeu per aquesta qüestió”.
Al CatalanGate de Citizen Lab s’hi llegeix que “Diana Riba, que va assumir la funció d’eurodiputada el juliol del 2019, va ser infectada el 28 d’octubre del 2019 o els dies del seu envoltant”. En relació a aquest suposada infecció, l’eurodiputada va dir al comitè de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que “la segona vegada que vaig ser atacada va ser l’octubre del 2019, just després de la sentència del Tribunal Suprem. Van ser dies realment amb molta feina, quan estàvem preparant la nostra estratègia per aconseguir justícia europea per Junqueras i Romeva (el meu partner). Van tenir accés a les meves converses confidencials amb els advocats”. Al portal catalangate.cat, que va crear l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), tres mesos abans que Citizen Lab publiqués el seu informe s’hi diu que Diana Riba “va ser infectada l’any 2019, durant una reunió d’ERC. Després d’una trucada amb el seu assessor, ell va rebre una altra trucada en la qual es reproduïa la veu enregistrada de Riba durant tota la conversa”. Se sobreentén que l’ANC es refereix a la reunió celebrada l’octubre d’aquell any.
No va ser l’única mentida que Riba va dir en els 17 minuts que va tenir la paraula en la reunió del Comitè. Quan va parlar de les 18 persones partidàries de la independència de Catalunya que la presidenta del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, va reconèixer, en una reunió de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, que havien estat espiades amb autorització judicial, l’eurodiputada va afirmar que no podia imaginar que la investiguessin encara que fos amb permís del jutge. La immunitat com europarlamentària impossibilita, segons ella, aquest espionatge. Riba, però, no està entre les 18 persones espiades pel CNI.
En l’apartat de preguntes als compareixents a aquesta sessió, el diputat del PP Pablo Hispán va interpel·lar Riba sobre la interferència russa en el procés independentista català. L’eurodiputada va assegurar que “puc confirmar-li que el govern català mai ha contactat amb Rússia” i va recordar que el seu partit, ERC, era al govern en aquella etapa. Riba és vicepresidenta del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús del programari maliciós Pegasus a nombrosos països europeus. El 27 d’octubre, el comitè de l’Eurocambra que investiga les ingerències russes per desestabilitzar Europa va celebrar una sessió on el periodista Jesús González Albalat i l’expert en geopolítica Nicolás de Pedro, van explicar amb tota mena de detalls les reunions de l’aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont i la portaveu del seu govern, Elsa Artadi, amb emissaris russos que oferien el suport econòmic i militar del Kremlin a la independència a canvi de que convertissin Catalunya en un paradís per criptomonedes. Ni Diana Riba ni Carles Puigdemont, que també és eurodiputat, van trobar un moment aquell dia per deixar-se caure per la sala on se celebrava aquesta reunió.
