De manera totalment sorprenent i insòlita, l’aleshores directora del FinCEN, Jennifer Shasky Calvery, va fer una compareixença pública el 10 de març del 2015 per anunciar que aquest organisme del Tresor nord-americà havia decidit aplicar la terrible Secció 311 de l’USA PATRIOT Act antiterrorista ontra la petita i sanejada Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquesta duríssima mesura que -com s’ha vist anys després, estava agafada amb pinces- va acabar provocant la sortida de Jennifer Shasky Calvery del FinCEN, tres mesos després, i l’aixecament de les mesures cautelars imposades contra l’entitat andorrana el 6 de març de l’any següent.
Però la difusió d’aquesta “notice” del FinCEN contra la BPA va tenir conseqüències devastadores, a causa de la sobrerreacció del Govern andorrà, que presidia aleshores Toni Martí, i del fiscal general, Alfons Alberca, que estava conxorxat amb la Fiscalia Anticorrupció espanyola. La banca va ser intervinguda de manera fulminant per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), dirigit per Maria Cosan; els seus membres del consell d’administració van ser destituïts i el conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, va ser engarjolat preventivament a la Comella durant 672 llarguíssims dies.
La destrucció planificada de la BPA
Per què aquest demolidor cop de martell dels Estats Units contra aquesta petita banca andorrana, que tenia uns 11.000 clients i gestionava uns 5.500 milions d’euros de dipòsits en custòdia?
Més enllà de l’explicació donada per Jennifer Shasky Calvery el 10 de març del 2015 -que estava farcida de falsedats i manipulacions, com s’ha pogut acabar constatant-, el “relat oficial” es va començar a esberlar al cap de pocs mesos, quan, a partir del mes de juny del 2016, diversos mitjans de comunicació madrilenys (Público, El Mundo, El País, eldiario.es, la Sexta…) van destapar l’escàndol de les “clavegueres policials” del ministeri de l’Interior, arran del virulent enfrontament personal que va esclatar entre els comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas, a compte del cas del “Pequeño Nicolás”.
En un principi, aquest escàndol es va focalitzar en la “guerra bruta” policial per neutralitzar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, que estava disposat a “cantar” tota la corrupció del partit de Mariano Rajoy. Però en l’ingent material documental i sonor que la justícia va intervenir al comissari José Manuel Villarejo, que es dedicava a apuntar-ho tot i a enregistrar en secret totes les converses que mantenia, es van començar a trobar els primers indicis de l’anomenada Operació Catalunya i de la seva derivada andorrana: la destrucció planificada de la BPA.
La lluita contra l’independentisme català
Per què Mariano Rajoy i el seu ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, volien el “cadàver” de la BPA? Perquè pensaven que, un cop mort el banc, aquí hi trobarien les proves documentals de la fortuna que, suposadament, hi guardaven la família Pujol i altres destacats líders independentistes catalans i que això serviria per activar i farcir el sumari que, des de l’any 2013, estava instruint, amb poc èxit, el jutjat n. 5 de l’Audiència Nacional contra Jordi Pujol Ferrusola.
Però aquesta informació sobre la BPA era errònia, com ja va advertir en les seves notes informatives i va certificar davant la Batllia, el passat 4 de novembre, el comissari José Manuel Villarejo: el “tresor” dels Pujol sempre havia estat amagat a l’Andbank -atesa la vella amistat entre Jordi Pujol i Òscar Ribas- i no a la BPA, on només s’hi van trobar unes escorrialles de 3,4 milions d’euros.
A partir de l’any 2016, doncs, ja es comencen a tenir les primeres peces periodístiques del “puzzle” de la guerra de les “clavegueres policials” del PP contra els seus enemics polítics: el “traïdor” Luis Bárcenas, però també el moviment independentista català, exemplificat en la figura de Jordi Pujol, i els líders de Podemos.
Duríssima condemna
El fet que ja comencessin a emergir els primers indicis, documents i testimonis que la liquidació de la BPA va ser una operació ordida per la cúpula del Govern espanyol -que va mobilitzar la policia, el CNI i la Fiscalia en aquesta insòlita agressió contra la sobirania d’Andorra-, en col·laboració amb el Govern de Toni Martí -que va mobilitzar l’INAF, la policia, la UIFAnd, la Fiscalia i la batlle Canòlic Mingorance– no va impedir que el Tribunal de Corts jutgés durant cinc anys (2018-23) i condemnés el passat mes de juliol 18 exdirectius i exempleats del banc a un total de 84 anys de presó i 66 milions de multes.
Durant el judici, els advocats defensors van demanar, amb vehemència, que s’anul·lés el sumari, ja que estava viciat d’origen per la conspiració il·legal dels aparells polítics i policials espanyols contra la BPA. Però el Tribunal de Corts -format pels magistrats Enric Anglada Fors, Jacques Richiardi Martel i Concepció Barón Mora– va rebutjar aquests arguments i va comprar, fil per randa, la “pel·lícula de terror” que els hi va vendre el fiscal general Alfons Alberca.
Després d’emetre aquesta severíssima condemna, els tres magistrats van acollir-se a la jubilació; Alfons Alberca va ser ascendit a membre del Tribunal de Corts i la batlle instructora de la “pel·lícula de terror”, Canòlic Mingorance, va ser nomenada representant d’Andorra al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.
Els damnificats planten cara
Però els grans damnificats per aquesta brutal condemna judicial -els exdirectius i exempleats condemnats, però també els principals accionistes de la BPA, als qui els hi van arrabassar el banc, els germans Higini i Ramon Cierco– no s’han arrugat. No només han presentat recursos contra aquesta sentència al Tribunal Superior. També han continuat esperonant les actuacions que estan en marxa per aclarir fins al fons la conspiració político-policial de la qual van ser víctimes i identificar i portar davant la justícia els seus culpables.
En la seva estratègia per restablir la veritat i la seva malferida dignitat personal i professional, els damnificats del cas BPA tenen nombrosos fronts de batalla oberts, però n’hi ha quatre que podrien canviar-ho tot:
* LA QUERELLA CRIMINAL INTERPOSADA PER L’ENTITAT INSTITUT DE DRETS HUMANS D’ANDORRA (IDHA) contra la plana major política espanyola (Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Cristóbal Montoro i Fernando Martínez) i policial (Ignacio Cosidó, Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonifacio Díaz i Celestino Barroso) que van participar en aquesta conspiració i que està instruint, a un ritme molt lent, la batlle Stéphanie Garcia. De moment, la batlle ha tornat a enviar a Espanya les comissions rogatòries internacionals (CRI) per comunicar-los de quins presumptes delictes estan imputats a Andorra i per informar-los que han de designar un advocat que els defensi. Alguns d’aquests protagonistes (Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonifacio Díaz i Celestino Barroso, a més de José Manuel Villarejo) també han estat citats a comparèixer com a testimonis en el judici del cas Pujol que es fa a l’Audiència Nacional.
*LA COMISSIÓ PARLAMENTÀRIA D’INVESTIGACIÓ SOBRE L’OPERACIÓ CATALUNYA, QUE TÉ PER ESCENARI EL CONGRÉS DELS DIPUTATS. La seva reactivació va formar dels pactes d’investidura de Pedro Sánchez amb ERC i Junts. El partit postconvergent és el que es mostra més incisiu en desentrellar la conspiració que va liquidar la BPA i ho fa per intentar ajudar a la família Pujol en el judici que està en marxa a l’Audiència Nacional. Si s’aconsegueix demostrar que la intervenció d’aquest banc va ser un acte de lawfare per obtenir els comptes andorrans dels Pujol, el judici quedaria tocat i, tal vegada, enfonsat.
Però el rellotge corre enrere. El Congrés està de vacances i la comissió d’investigació està aturada des de fa mesos, coincidint amb la solemne declaració de Junts que trencava totes les seves relacions amb el PSOE. El judici del cas Pujol està previst que es perllongui fins al 14 de maig i aquesta seria la data límit per a les defenses poder aportar nova documentació rellevant.
Per això, el grup de Junts ha presentat a la Mesa del Congrés una llarga relació de documents reservats que demana que el Govern de Sánchez desclassifiqui: en especial, tots els escrits, correus electrònics o documents que el Sepblac (la unitat d’intel·ligència financera espanyola) va enviar al FinCEN o a qualsevol institució nord-americana (com l’FBI o la DEA) amb relació a la BPA i també totes les referències sobre aquest cas i els seus principals protagonistes que constin en els arxius policials.
Aquesta petició es complementa amb la que l’IDHA ha fet a la batlle Stéphanie Garcia, on reclama que s’exhumin totes les comunicacions sobre el cas BPA que van fer l’INAF i la UIFAnd amb el Sepblac espanyol i el FinCEN dels Estats Units, abans, durant i després de la intervenció del banc. Pel que s’ha filtrat fins ara del FinCEN, l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosan, va ser una informadora protegida dels nord-americans.
*EL NOU ENCÀRREC QUE ACABEN DE FER ELS GERMANS CIERCO AL BUFET D’ADVOCATS NORD-AMERICÀ que ja va aconseguir que el FinCEN desclassifiqués, l’any 2018, una part de les comunicacions sobre el “dossier” BPA. En els últims set anys, totes les acusacions que va formular Jennifer Shasky Calvery en la “notice” que va llegir s’ha acabat demostrant que eren falses o manipulades. Per això, els advocats confien que, amb aquest argument de força, poden aconseguir desclassificar totes les comunicacions del FinCEN amb el Sepblac, la Guàrdia Civil i la Fiscalia espanyoles i amb l’INAF i l’UIFAnd andorranes.
*FINS ARA, NOMÉS S’HA JUTJAT A ANDORRA LA PRIMERA PEÇA SEPARADA DEL CAS BPA (LA DEL CAS EMPERADOR, ENCARA PENDENT DE JUDICI A ESPANYA) en un procediment que, des de l’inici de la vista oral fins a la sentència del Tribunal de Corts, van passar més de set anys. De la instrucció menada per la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca encara queden una cinquantena més de peces separades més pendents d’arribar a judici. Estem parlant d’un horitzó de dècades i dècades de judicis, recursos i més recursos que bloquejaran i col·lapsaran el limitat aparell judicial d’Andorra.
La solució: l’amnistia
Per això, els germans Cierco, recolzats amb l’assessorament i els dictàmens d’eminents juristes, promouen una solució per acabar amb aquest colossal embolic: que el Consell General aprovi una llei d’amnistia per enterrar i oblidar el cas BPA, de la mateixa manera que els germans Cierco procedirien a retirar totes les demandes de restitució dels diners que els van ser manllevats i que reclamen per la vida judicial i que arribaran, si cal, fins a les màximes instàncies europees.
La solució de l’amnistia ha estat plantejada als grups parlamentaris del Consell General i només el partit del Govern, Demòcrates per Andorra (DA), s’hi oposa frontalment. Però les eleccions generals estan a la cantonada, Xavier Espot no s’hi pot tornar a presentar i DA no té un candidat clar, perquè les sigles, després de 14 anys al poder, estan molt cremades.
Per tant, les pròximes eleccions -es facin aquest any o l’any vinent-, venen precedides per un pronòstic molt incert i amb temes molt “calents” com els preus dels lloguers, l’especulació immobiliària, l’esbojarrat creixement urbanístic, l’emigració, l’arribada massiva d’evasors fiscals espanyols, el tortuós acord d’associació amb la UE o el conflicte amb el Vaticà per l’avortament.
Si DA perdés el control del Govern i passés a l’oposició, aleshores, la via de l’amnistia pel cas BPA podria prosperar al Consell General. Un article de la prestigiosa revista Forbes, publicat aquest passat mes de desembre, advocava també per aquesta solució.
Més benzina al foc
El cap de Govern, Xavier Espot, dubta i enganya. Dona a entendre que vol que s’acabi el malson de la BPA, però, a la vegada, dona ales al nucli reduït de “killers” que l’envolten i que són partidaris d’“exterminar” i foragitar els Cierco d’Andorra… i que viuen molt bé llençant benzina al foc i atiant l’odi contra aquesta família d’empresaris.
L’última mostra és el nou expedient sancionador que ha obert l’Autoritat Financera d’Andorra (AFA), successora de l’INAF, contra els germans Cierco, l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, els exdirectius Santiago de Rosselló i Ricard Climent, i els exmembres del consell d’administració, Bonaventura Riberaygua i Frederic Borràs. Una primera versió d’aquest expedient ja va ser anul·lada pel Tribunal Superior l’any 2024, però ara l’AFA torna a la càrrega amb un nou expedient corregit, imposant elevades multes i la prohibició d’ostentar càrrecs empresarials a tots set.
El mal exemple d’Èric Jover
L’actual president de l’AFA és una persona de la màxima confiança de Xavier Espot, el químic Èric Jover. Va ser el seu ministre de Finances i portaveu del Govern, però va haver de dimitir ara fa tres anys en descobrir-se que la seva empresa, Representacions Jover SLU, no havia pagat l’impost de societats ni liquidat l’IGI en els últims anys. Quin pèssim exemple per a la població andorrana! Malgrat aquesta greu taca, Xavier Espot el va repescar com a president de l’AFA el 15 de gener de l’any passat, davant l’astorament de tothom.
Amb aquest nou expedient de l’AFA, el cap de Govern demostra que no vol enterrar ni apaivagar el cas BPA. Al contrari, vol més guerra. I això que la seva mare i les seves dues tietes -hereves del grup de perfumeria Júlia- eren accionistes de la BPA, amb un 6,6%, abans del “cop de martell”.
Traïció a la sobirania d’Andorra
Però Xavier Espot no és conscient que aquest incendi també el pot socarrimar. No ho té tot controlat. Què passa si el Govern de Pedro Sánchez, que continua depenent de Junts, acaba desclassificant les comunicacions del Sepblac sobre la BPA? Què passa si la batlle Stéphanie Garcia té la valentia i la professionalitat de reclamar a l’INAF (AFA) i a la UIFAnd les comunicacions amb el FinCEN i el Sepblac? Què passa si un jutge nord-americà considera que, deu anys després, el FinCEN ha d’alliberar totes les comunicacions sobre el cas BPA?
El pastís quedaria al descobert i es posaria en evidència l’atac del Govern d’Espanya contra la sobirania d’Andorra i la complicitat de tots els polítics i alts funcionaris andorrans que van participar en aquesta conxorxa i van trair el país.
La ignorància ja no és jurídicament possible
A la taula, ara ja hi ha moltes peces del “puzzle”: les declaracions i les notes d’intel·ligència del comissari José Manuel Villarejo; la documentació inclosa en el macrosumari Tàndem; alguns valuosos testimonis i documents recopilats per la comissió parlamentària d’investigació; les confessions de Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat, i de Jaime García-Legaz, secetari d’Estat de Comerç, avalant que la destrucció de la BPA va ser una operació política; la publicació de milers d’articles en mitjans de comunicació nacionals, catalans, espanyols i internacionals, alguns de tan rellevants com Forbes, on s’explica, amb pèls i detalls, tota la trama d’aquesta conspiració política-policial-judicial.
En aquest inici del 2026, i amb tots els grans avenços que ha aconseguit la contra-investigació sobre la BPA, Xavier Espot i DA han d’entendre que la ignorància ja no és jurídicament possible i que no actuar en conseqüència ja no és una opció innòcua. En aquest context, i des del vessant jurídic, la passivitat es transforma en conducta rellevant.
Aquesta inacció d’alguns polítics i jutges andorrans a l’hora de trobar una solució davant els indicis i proves que s’acumulen i que desmunten el “relat oficial” sobre l’origen de l’atac contra la BPA, encaixa en diverses figures del Dret penal: prevaricació per omissió, tenint coneixement d’indicis greus i adoptant la decisió conscient de no actuar, no revisar o no suspendre els procediments que encara cuegen; abús o desviació de poder, mantenint actuacions no per protegir la legalitat, sinó per protegir una ominosa decisió política prèvia; omissió del deure de perseguir delictes, especialment greu quan els indicis procedeixen d’organismes judicials, instàncies parlamentàries i documentació pública verificable.
Quan la truita giri…
Quan la truita giri, tot el dolor i tota la injustícia infligida durant aquests més de deu anys a l’equip que, amb responsabilitats diverses, treballava per fer prosperar la BPA i Andorra, veurem que els plors, l’angoixa i la por també canviaran d’ulls i de rostres. Tot arriba.
