El mig germà de l’expresident uruguaià Julio María Sanguinetti va quedar processat i detingut a Andorra, acusat de ser un protagonista clau en la trama de suborns que va muntar la constructora brasilera Odebrecht a través de societats offshore i paradisos fiscals, en relació a la firma del contracte pel soterrament del tren de Sarmiento el 2008. Un projecte consistent en la construcció d’un túnel i vies sota trinxera a la ciutat de Buenos Aires.
En concret, la jutgessa andorrana Canòlic Mingorance va decidir enviar a presó a l’operador financer Andrés Sanguinetti, després de concloure que hi ha proves suficients per considerar-lo protagonista de la multimilionària operatòria de suborns i blanqueig d’Odebrecht que van passar per Banca Privada d’Andorra (BPA).
La batlle va mantenir uns primers contactes amb magistrats argentins, en els quals els va informar que hi ha a Andorra documentació vinculada amb persones presumptament implicades amb negocis a l’Argentina. També va investigar les relacions d’Odebrecht amb el govern del Perú. És la mateixa empresa, Lava Jato al Brasil, també investigada i amb condemnes als Estats Units. La causa va avançar, a més, a l’Equador, tot i que molt poc a l’Argentina.
Andrés Sanguinetti va negar els càrrecs i va acceptar la seva extradició a Andorra, poc després que la justícia del país pirinenc ordenés la seva recerca. La Interpol el va localitzar a Montevideo. Va arribar a Europa i va quedar detingut.
Pel seu advocat, Jorge Barrera, Sanguinetti és aliè a l’operatòria delictiva, ja que va actuar “com subordinat i, per tant, no tenia possibilitat d’obrir comptes”.
No obstant això, un exadvocat extern d’Odebrecht i testimoni protegit a Madrid, Rodrigo Durán, va relatar les seves trobades a Barcelona amb Sanguinetti i un executiu brasiler, Luiz Eduardo da Rocha Soares, un dels màxims responsables dels suborns que va pagar Odebrech i que va ser condemnat al Brasil.
El capítol andorrà de la trama ja arriba a Sanguinetti i a altres 29 acusats, i va guanyar força quan El País, va revelar que la companyia brasilera va pagar més de 200 milions de dòlars en suborns a polítics, funcionaris i empresaris d’Amèrica Llatina a través del BPA.
Entre els subornats s’han identificat a exministres i un governador de Veneçuela, figures de Panamà, Perú i el llavors sotssecretari general de la Presidència argentina, Valentín Díaz Gilligan.
