L’any polític ha començat “calent” a Andorra. Les implacables paraules del papa Lleó XIV contra l’avortament, l’eutanàsia i la gestació subrogada, pronunciades durant la recepció d’any nou al cos diplomàtic destacat al Vaticà, han ressonat amb força a les valls de la Valira.
Cal recordar que, a hores d’ara, Andorra ja és l’únic país europeu on l’avortament està totalment prohibit, en qualsevol dels tres supòsits. Aquesta anomalia, avalada per la Constitució i el Codi penal, es deu al gran pes polític que té l’Església en l’arquitectura institucional del país, on el bisbe d’Urgell és copríncep i cap d’Estat, juntament amb el president de la República francesa.
Una escletxa oberta
Des de fa anys, els partits progressistes i el moviment feminista d’Andorra tenen en la legalització de l’avortament, en consonància amb la resta de països occidentals, com un dels fars de la seva acció política. En el mateix partit en el Govern, Demòcrates per Andorra (DA), hi ha una majoria a favor d’implementar aquesta mesura, però s’és conscient que això podria implicar un gran trasbals institucional, com la insinuada amenaça que el Vaticà podria renunciar al coprincipat episcopal, d’origen medieval, i això obliga a anar amb peus de plom.
En temps del papa Francesc i de l’arquebisbe i copríncep Joan Enric Vives, semblava que s’havia obert una escletxa al Vaticà per, com a mínim, despenalitzar l’avortament a Andorra i, en aquest sentit, el govern de Xavier Espot havia encetat una discreta ofensiva diplomàtica per explorar aquesta via. El focus estava posat en el poderós secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, que es mostrava disposat a parlar-ne.
Esmena a la totalitat
Però, amb l’arribada del nou Papa Lleó XIV, l’estratègia de Xavier Espot per “modernitzar” el país sense trencar-ne les costures, s’ha convertit en un carreró sense sortida de conseqüències imprevisibles. Les paraules de Lleó XIV davant el cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu no han estat un simple recordatori doctrinal: han estat interpretades com una esmena a la totalitat a l’estratègia política andorrana dels últims dos anys.
Durant 24 mesos, l’Executiu andorrà ha mantingut un fil directe amb la Secretaria d’Estat del Vaticà i el copríncep episcopal. L’objectiu era gairebé alquímic: trobar una fórmula jurídica que permetés la despenalització de l’avortament sense que el bisbe d’Urgell es veiés obligat a abdicar per motius de consciència, fet que provocaria el col·lapse de la Constitució de 1993.
Però el nou pontífex ha tancat la porta amb un cop de clau. La sorpresa al Govern no és tant pel contingut (la postura de l’Església és coneguda), com per la “contundència extrema” i el moment triat. En un escenari on l’ambaixador andorrà Carles Álvarez-Marfany era present, el Papa no només va vetar l’avortament, sinó que va incloure l’eutanàsia i la gestació subrogada en el mateix paquet de “línies vermelles”, deixant clar que Andorra no tindrà cap “tracte especial” per la seva singularitat política.
Indignació feminista
Si al Govern hi ha “sorpresa”, a les organitzacions feministes del Principat hi ha indignació i esgotament. Per als col·lectius que fa anys que lluiten per la interrupció voluntària de l’embaràs, el discurs de Lleó XIV és la prova definitiva que la via del diàleg amb l’Església ha estat una pèrdua de temps deliberada.
“No podem permetre que la salut i els drets fonamentals de les dones andorranes depenguin de la voluntat d’un monarca absolut estranger”, afirmen fonts del moviment feminista. Les entitats denuncien que l’Estat andorrà segueix “exportant” el problema a les clíniques de Barcelona o Tolosa, una situació que consideren una hipocresia insostenible en una democràcia europea del segle XXI. El moviment feminista ja prepara accions de pressió per exigir que el Consell General legisli de forma sobirana, encara que això obligui a obrir el meló d’una reforma constitucional per passar a un model de República o de monarquia parlamentària sense tutela religiosa.
L’oposició, a l’atac
La notícia ha fracturat el consens polític. L’oposició ha estat especialment crítica amb les contundents paraules del Papa Lleó XIV. Des de Concòrdia es lamenta que s’hagi perdut una “finestra d’oportunitat” històrica per haver confiat excessivament en una entesa amb la Santa Seu que mai va ser real.
Per la seva banda, el Partit Socialdemòcrata (PS) va més enllà i insta a l’Executiu a “fer un cop de cap”. Per als socialdemòcrates, el temps de la diplomàcia s’ha acabat i cal prioritzar els drets humans per sobre de l’arquitectura institucional del segle XIII.
Per contra, Andorra Endavant es referma en el seu pragmatisme, recordant que “l’Església és la que és” i que el Govern ha pecat d’innocència en creure que podria canviar una doctrina mil·lenària.
Emmanuel Macron, a favor
El manteniment dels dos caps d’estat ha estat sempre la clàusula d’estabilitat d’Andorra. Tanmateix, la duresa de Lleó XIV ha posat el Govern en una posició impossible: o continuar mantenint una legislació que criminalitza les dones o avançar cap a la despenalització, posant en risc la figura del copríncep episcopal.
Paradoxalment, l’altre copríncep, el president francès Emmanuel Macron, és absolutament partidari del dret de les dones a la pràctica de l’avortament. Fins al punt que ha promogut la inclusió de la seva protecció en l’articulat de la Constitució francesa, per evitar que l’onada d’extrema dreta i reaccionària que sacseja el món occidental pogués tenir la temptació de restringir o anul·lar aquest dret de la legislació vigent.
Fracàs de Ladislau Baró
Fonts de l’Executiu de DA admeten que el posicionament del nou Papa fa que sigui “gairebé impossible” canviar la legislació en el sentit volgut sense una ruptura. Malgrat tot, des de l’executiu es veu encara un marge de poder reconduir la situació. “No s’ha de donar res per tancat”, s’assegura. En aquest sentit, s’entén que, tot i les declaracions de Lleó XIV, “el diàleg ha de continuar” i es recorda que al llarg dels darrers anys s’ha fet molta feina conjunta per intentar assolir una entesa i, per tant, es confia que no es perdi.
Les contundents paraules del Papa interpel·len, de manera directa, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que, suposadament, manté molt bona sintonia amb les altes esferes eclesials i que era l’encarregat per Xavier Espot de mediar davant el Vaticà per aconseguir la despenalització de l’avortament. Com es pot constatar, les seves gestions han estat un absolut fracàs.
El problema és encara més gruixut, perquè, segons totes les travesses polítiques, Ladislau Baró serà el candidat de DA a les pròximes eleccions generals. Després del “no” contundent del Papa a l’avortament, la figura de Ladislau Baró ha quedat totalment tocada i desacreditada.
Amb les feministes indignades, l’oposició collant al Consell General, el Govern en fals, DA desorientada i el Vaticà enrocat en el dogma, Andorra s’enfronta a una crisi institucional de dimensions històriques.
