Denuncien la deshonestedat i les gravíssimes irregularitats del fiscal general, Alfons Alberca

La bomba ha esclatat. Un grup de 15 exdirectius i exempleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA) han enviat una llarga carta de denúncia adreçada al fiscal general, Alfons Alberca, i amb còpia al Govern d’Andorra, al Consell Superior de la Justícia i als grups parlamentaris del Consell General. En aquesta comunicació, els extreballadors de la BPA exposen, amb tota mena de detalls i abundant documentació acreditativa, les gravíssimes irregularitats, incongruències i injustícies de les quals són víctimes des de la confiscació, ara ha fet sis anys, d’aquesta entitat financera per part del Govern presidit aleshores per Toni Martí.

En síntesi, aquests 15 exdirectius i exempleats denuncien que els suposats delictes pels quals, a instàncies del fiscal general, estan imputats per la Batllia també els van cometre, durant anys, altres entitats bancàries del Principat, com Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc. Però mentre ells han estat perseguits de manera implacable i han vist arruïnada les seves vides, cap dels empleats ni directius d’aquests altres bancs mai no han estat acusats per la Fiscalia ni imputats per la Batllia.

PASSIVITAT, INACCIÓ I ARBITRARIETAT

Segons manifesten aquests 15 empleats en el seu escrit de denúncia, “la Fiscalia ha mantingut una postura pro activa contra empleats, gestors i directius de BPA i, tot sovint, ha fet ulls clucs, mostrant passivitat i inacció, davant d’idèntics o similars fets o pràctiques realitzades per terceres persones alienes a l’entitat bancària BPA. Aquesta diferència de tractament a un grup de persones (empleats de BPA) en relació a altres persones en situació anàloga o comparable, és discriminatòria perquè no reposa sobre cap base objectiva ni raonada. (…) Tal manera de fer, al nostre entendre i dit sigui en termes de defensa, fa trontollar el principi de seguretat jurídica, de legalitat, d’unitat d’actuació i d’igualtat de totes les persones davant de la llei que proclama l’article 6.1 de a Constitució”.

A més, recorden que “en el marc del ius puniendi de l’Estat, el principi de legalitat garanteix la seguretat jurídica, la igualtat entre tots els ciutadans i la persecució obligada de fets presumptament delictius. No pot quedar a l’arbitri de qui monopolitza la funció d’acusar, la decisió subjectiva d’impulsar l’acció penal contra uns i no fer-ho contra d’altres. En efecte, el Ministeri Fiscal no té atorgat el poder de determinar lliurement quan és convenient -o no- exercir l’acció penal perquè això convertiria la seva voluntat en llei. Justament, els principis d’unitat d’actuació i de legalitat són rectors en les actuacions de l’Acusació Pública i constitueixen una garantia per a impedir l’arbitrarietat”.

NOMÉS S’HA INVESTIGAT LA BPA

De l’abundant documentació que s’adjunta en aquest escrit de denúncia,  majorment extreta de la causa  de la constructora brasilera Odebrecht i dels sumaris de Lava Jato (Brasil), PDVSA (Veneçuela) o Gao Ping (Espanya), es pot constatar com la Fiscalia de diversos països d’Amèrica Llatina, ha investigat i segueix investigant, clients, empleats i gestors amb comptes bancaris a Crèdit Andorrà i Andbank. Aquestes conegudes investigacions portades a terme a Sud Amèrica no han tingut cap repercussió a Andorra quan l’entitat bancària implicada no era la BPA.

I afegeixen: “En alguns casos, es dona la circumstància que un mateix client tenia compte en dues entitats bancàries d’Andorra i només s’ha perseguit als gestors que van obrir comptes a BPA. (…).  Altrament, tot i que en diferents fiscalies d’Amèrica Llatina s’han obert investigacions a persones políticament exposades (PEP’s) amb comptes a entitats bancàries d’Andorra (altres que BPA) i que s’han comunicat a la Fiscalia andorrana via Comissió Rogatòria, no s’ha investigat ni s’ha interessat major informació. També es donen supòsits en que, a resultes d’un ofici enviat per la Batllia a totes les entitats bancàries i malgrat una resposta positiva, la Fiscalia només ha perseguit a empleats i gestors de BPA ignorant les pràctiques o omissions -iguals o similars- de les restants entitats financeres”.

A continuació, en la carta-denúncia a la Fiscalia es detallen un seguit de gravíssimes irregularitats que posen en evidència l’escandalosa parcialitat d’Alfons Alberca, inadmissible en qualsevol altre país democràtic i penalment perseguible:

  1. EL CAS GAO PING 

Expliquen els extreballadors de la BPA: “L’inici de la causa principal de BPA en la qual han estat processats 24 dirigents i gestors de dita entitat, és l’agenda de Rafael Pallardó. Amb la perquisició d’aquest document per part del Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de Madrid en el marc de la causa coneguda com “Operación Emperador”, es feu declarar davant de la Policia andorrana a Rafael Pallardó. (…) Del contingut de les notes manuscrites de Rafael Pallardó en la seva agenda, així com de la seva declaració davant del Servei de Policia, en resulta que aquest mantenia relacions comercials amb una altra entitat bancària del país (en realitat, Rafael Pallardó treballava amb BPA, MoraBanc, Crèdit Andorrà i Andbank).

En l’agenda, entre diversos noms d’empleats i gestors de BPA, hi apareix també el cognom “Bellido” amb dos imports de 126.000 euros. En la seva declaració davant del Servei de Policia, Rafael Pallardó va explicar que quan va “decidir operar a través del sistema bancari andorrà” ho va fer “essent inicialment client de Banca Mora”. No obstant, ni la Policia andorrana en un primer moment, ni la Fiscalia posteriorment i ni tant sols la Batllia, es van interessar en conèixer quines eren les pràctiques de Rafael Pallardó amb aquesta altra entitat i amb “Bellido”.

És més, sobta que quan el Servei de Policia va preguntar al declarant en relació als diferents noms que apareixen en la agenda, s’oblidés de l’apunt relatiu a “Bellido” i del banc que hi figura mencionat.

Com sigui que el Servei de Policia no es va interessar en saber qui era “Bellido”, direm que aquesta persona segueix treballant al mateix banc en qualitat de comercial i que fou, en el seu moment, el gestor de Rafael Pallardó en dita entitat. Si les compensacions que feia Pallardó eren operacions dubtoses per a uns, també ho devien ser per a d’altres i ensems el seu contrari, segons el principi d’igualtat davant la llei. No oblidem que a partir dels apunts de l’agenda Pallardó, el Sr. Joan Pau Miquel Prats (exconseller delegat de BPA) va ingressar en presó preventiva per a una estada de dos anys”.

  1. CAPE BROWNSVILLE SA I WELLINGTON MOREIRA FRANCO

En relació amb aquest cas, detalla la denúncia: “La causa Odebrecht (núm. 9000025/2019) està relacionada amb el procediment judicial obert al Brasil sota el nom de Lava Jato, en el qual es persegueix la corrupció per les comissions pagades per a obtenir adjudicacions d’obra pública per part de les empreses Odebrecht i Petrobras. En la causa Odebrecht hi són investigats diversos empleats i gestors de BPA. 

Tal com figura en nombrosos folis d’aquest sumari, a resultes de la investigació del Servei de Policia, apareix en nombroses ocasions una societat anomenada Cape Brownsville SA, de la qual el darrer beneficiari és Pedro Manuel (Amaral) Peixoto Moreira Franco, fill del qui fou, fins a l’any 2019, ministre de Mines i Energia del Brasil, Wellington Moreira Franco, amb una llarga i dilatada carrera política.

Ha estat difós en nombrosos mitjans de comunicació d’Amèrica Llatina, dels quals el Servei de Policia d’Andorra se n’ha fet ressò (en ocasions per a intentar implicar gestors de BPA), que Wellington Moreira Franco hauria jugat un paper central en l’extensa trama de corrupció del cas Lava Jato. Consta en el sumari Odebrecht que, l’any 2011, essent ministre d’Afers Estratègics de la Presidència, el seu fill Pedro Manuel (Amaral) Peixoto Moreira Franco va obrir un compte a Crèdit Andorrà a través de la societat Cape Brownsville SA, domiciliada a la Torre Global Bank de Panamà. 

En aquell moment, el fill del ministre estava a sou de la constructora Odebrecht en qualitat d’analista d’inversions. En el KYC que l’entitat bancària li va fer signar, hi apareix la seva qualitat de “PEP” en ésser el seu pare una persona políticament exposada. De la mateixa manera en l’informe de la Policia es fa referència a l’obertura del compte de la societat panamenya Cape Brownsville SA a Crèdit Andorrà el 18 de novembre 2011 (sota el núm. AD70 0000 3110 1115 0369 10101), essent el darrer beneficiari el fill del mencionat polític brasiler”.

  1. OSCAR ENRIQUE ALGORTA RACHETTI

Segons expliquen els extreballadors de BPA, “es tracta d’un advocat i corredor de borsa uruguaià també investigat per la justícia brasilera en la causa Lava Jato. Fou detingut al Brasil per la seva participació com a intermediari en el blanqueig de diners suposadament procedents de suborns a polítics i empresaris per part de Petrobras a través de societats instrumentals amb comptes a l’estranger. Era client de Crèdit Andorrà a títol personal, fou l’advocat i persona de confiança de Pedro Manuel (Amaral) Peixoto Moreira Franco i qui va constituir la societat Cape Brownsville SA i va presentar al fill del ministre a l’entitat bancària, essent apoderat del compte (…).

És rellevant notar que aquest advocat es troba investigat en la causa Odebrecht, juntament amb els gestors bancaris en relació al compte que mantenia a BPA, però, en canvi, no s’ha portat a terme cap actuació a efectes de conèixer la seva relació amb Crèdit Andorrà i el compte núm. 95S093. En aquest sentit, la seva implicació en la causa Lava Jato, la seva actuació com a intermediari i referidor de clients encausats i la investigació de la justícia andorrana en relació als gestors de BPA, comportava enquestar també sobre les relacions d’Oscar Enrique Algorta Rachetti, a títol personal o com a representant de societats offshore, amb d’altres bancs (…). 

Noti’s que, malgrat que en aquella data l’advocat i referidor ja no tenia compte a BPA, l’aute reitera la referència als seus comptes a BPA i oblida la relació financera amb l’altre banc. Vegi’s també que de BPA se’l va invitar a marxar durant la tardor 2011, en canvi, no fou fins a desembre 2014 que els fons de Crèdit Andorrà van ser transferits i fosos per iniciativa del client. No ens consta que s’hagi prosseguit cap investigació”.

  1. LA NOTA VERBAL 

Una ‘nota verbal’ dels Estats Units és el punt d’arrencada de l’operació que va culminar amb la confiscació de la BPA, el 10 de març del 2015. Explica la carta-denúncia enviada al fiscal Alfons Alberca: “Es tracta de la nota verbal  i el document oficiós, en relació a l’ordenament jurídic andorrà sobre la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, que en data 26 d’agost 2014 es va enviar al llavors ministre d’Afers Exteriors d’Andorra Sr. Gilbert Saboya des del Consolat General dels Estats Unit de Barcelona. En aquella nota verbal es diu que “en concret, sembla que actors civils il·lícits estan utilitzant Andorra com a centre clau per invertir en el sistema financer internacional, ingressos il·lícits. Tal com s’ha pogut veure en articles de premsa, el novembre del 2013 els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capital d’una xarxa que havia dipositat aproximadament 16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra. (…)”.

Cal precisar que aquells diners no es trobaven a BPA. Ignorem si aquesta Fiscalia tingué coneixement de la dita nota verbal i, si en tingué, quines investigacions es feren en aquell moment i quines mesures, de les recomanades en la nota, es prengueren. En tot cas, estem convençuts que una ràpida intervenció per part de les autoritats andorranes competents prop de l’entitat involucrada en aquell dipòsit producte de blanqueig, hauria pogut evitar la posterior nota del FinCEN i la caiguda de BPA.

La Fiscalia, amb l’ajut de la Policia Judicial, hauria de poder tenir accés als sumaris d’aquests afers tant a Espanya (causa Caballo de Troya) com als Països Baixos (causa Sunbird) i una simple lectura de les referides causes permetria veure i constatar que aquells “16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra” es trobaven en una entitat bancària andorrana que no era BPA”.

  1. EDWIN MARTIN LUYO BARRIENTOS

“És un enginyer peruà, processat i condemnat per la seva participació en la trama de corrupció que va organitzar la brasilera Odebrecht amb l’objectiu d’aconseguir els contractes de construcció de la línia 1 del metro de Lima”, explica la denúncia. I continua: “Barrientos era el responsable del comitè tècnic que decidia l’adjudicació d’aquesta infraestructura i ha resultat acreditat que es va deixar subornar per a manipular el concurs en benefici de la constructora Odebrecht.

Aquest enginyer fou, a l’origen, titular d’un compte a BPA, via una societat, quals fons (per import de 1.230.840 USD) foren transferits al compte núm. AD83 0003 1101 1177 6041 0101 de Crèdit Andorrà, el 14 de gener del 2015, segons resulta de l’informe policial andorrà (…).  

Crida l’atenció el fet que gestors de BPA estem essent investigats en la causa Odebrecht pel que fa a l’obertura del compte bancari a l’enginyer peruà. Semblaria, presumptament, que els saldos d’aquell compte podrien derivar de suborns que hauria rebut Barrientos, en la seva qualitat de responsable del comitè tècnic per a adjudicar la línia de metro de Lima a Odebrecht, per bé que, en complimentar el KYC de BPA, mai va mencionar aquesta tasca tècnica ni la seva condició de PEP. No obstant, malgrat que aquells diners van ser transferits a un altre banc i que el seu departament de compliance va donar el vist i plau a l’operació, no s’ha seguit cap investigació.

Aquest és un dels casos més flagrants en quant davant d’un mateix client en dues entitats bancàries, s’ha procedit de manera discriminatòria. S’inculpa i es persegueixen als gestors que van obrir el compte a Edwin Luyo Barrientos a BPA i s’ignora de ple el destí d’aquells diners (que a BPA eren, suposadament, bruts) i que van anar a parar a una altra entitat bancària del país. El deure de diligència dels gestors bancaris és el mateix per a tots. No tenim coneixement que s’hagin investigat als gestors de Barrientos a totes les entitats bancàries com sí s’ha fet als gestors de BPA. Els diners tenien el mateix origen”.

  1. CAROLINE MARIE DE ANTONIO AUADA 

Explica la denúncia: “Caroline Marie de Antonio Auada és la filla de l’empresari Ademir Auada que actuava com a intermediari en la venda de societats offshores creades per la firma panamenya de consultors i advocats Mossack Fonseca. El seu pare va ser detingut en el marc de la causa Lava Jato. Durant la investigació, la Policia Federal brasilera va interceptar diverses comunicacions telefòniques entre l’empresari i la seva filla Caroline Marie en les quals li ordenava la destrucció de documents probatoris.

Caroline Marie de Antonio Auada era titular del compte corrent núm. 1166075.101 a Crèdit Andorrà de Panamà. Pel fet de la destrucció de proves va ser també investigada en la causa Lava Jato al Brasil. No ens consta que s’hagi obert cap investigació relativa a aquest compte bancari. No s’ha interessat conèixer quins saldos tenia, ni d’on provenien els diners, ni tampoc com es va conformar la política de compliment normatiu i el seu seguiment a efectes de procedir a l’obertura del compte”.

  1. DEMETRIO PAPADIMITRIU BAGATELAS (JIMMY PAPADIMITRIU)

Aquest és un cas com un cabàs: “És sabut i tota la premsa d’Amèrica Llatina se n’ha fet ressò, que els pares de l’exministre de Presidència del Panamà, Demetrio (alies Jimmy) Papadimitriu, van obrir nombrosos comptes bancaris a Andorra, en concret, cinc a BPA i quaranta a Crèdit Andorrà

Per la ingent quantitat de comptes, els imports dels seus saldos i en tenir els seus titulars la consideració de PEP’s, la Batllia va obrir una investigació en relació als comptes de la família Papadimitriu a Crèdit Andorrà sota el núm. 9000253/2015. Com a conseqüència de la intervenció de BPA, la causa en la qual s’investigava al gestor que va procedir a les obertures dels comptes es va acumular amb la causa BPA i va quedar confosa i diluïda.

Per l’obertura d’aquells quaranta comptes a Crèdit Andorrà  figura investigat el Sr. Oscar Ros Armengol, el qual encara exerceix les seves tasques comercials en el sí de l’entitat. Per l’obertura dels cinc comptes a BPA, diversos gestors són imputats i tots ells han estat acomiadats (…). 

L’informe de la Policia es prou eloqüent respecte a les operacions realitzades per la família Papadimitriu. En la repetida lògica processal emprada contra gestors i empleats de BPA que van tenir tractes comercials amb els pares del ministre del Panamà, s’havia d’actuar també envers els gestors que van autoritzar o intervenir en l’obertura d’aquells quaranta comptes”.

  1. JORGE CUBA HIDALGO I LA SOCIETAT NOTREX HOLDINGS INC. 

Expliquen els denunciants: “Jorge Cuba Hidalgo va ser viceministre de Transports i Comunicacions del Perú i, juntament amb Edwin Barrientos, ha estat investigat, processat i condemnat, per la seva implicació en la recepció de suborns de part de la constructora Odebrecht en l’adjudicació i construcció de la línia 1 del metro de Lima.

Aquest polític va ser client de BPA mitjançant la societat Hispamar i va ser també client de Crèdit Andorrà a través de la societat Notrex Holdings Inc. (…). 

Resulta que la Fiscalía Supraprovincial Corporativa Especializada en Delitos de Corrupción de Funcionarios, en el marc d’una CRI entre el Principat d’Andorra i el Perú, va emetre un informe en el qual s’exposa: “…Respecto del ciudadano peruano Jorge Luis Cuba Hidalgo, el Departamento Federal de Justicia y de la policía Suiza, con fecha 13 de septiembre del 2017, remitió a este Despacho Fiscal -vía cooperación internacional- información financiera relacionada con la offshore CONENG ASSETS INC. En el BSI de Suiza, cuyos beneficiarios son Jorge Luis Cuba Hidalgo y su sobrino Víctor Muñoz Cuba, información de la que se advierte la transferencia en su favor realizada por NOTREX HOLDINGS INC des de la cuenta AD67 0003 1101 1166 7821 0101 en CREDIT ANDORRA S.A. por más de USD 1.000.000,00 por lo que corresponde verificar la titularidad y el detalle del movimiento bancario”.

Segueix dient l’informe que,“si bien es cierto que las autoridades competentes del Principado de Andorra han tenido a bien enviar al Perú documentación bancaria importante sobre estructuras como Hispamar, Oblong y Julson, vinculadas con Cuba Hidalgo, sin embargo, aún no contamos con información respecto de la cuenta de Notrex Holdings Inc en el Crèdit Andorra, SA.”.

Aquesta afirmació de les autoritats judicials peruanes, no fa més que confirmar les fundades sospites que tenim els sotasignats en quant al flagrant tracte discriminatori aplicat en funció de l’entitat bancària on treballava o treballa cada gestor. Per a servar el principi d’igualtat davant la llei, s’imposava el seguiment de la investigació dels comptes de Cuba Hidalgo via la seva societat Notrex Holdings Inc.”

  1. JORGE ISAACS ACURIO TITO I LA SOCIETAT WIRCEL SA 

Aquest cas afecta Jorge Isaacs Acurio Tito, exgovernador de Cuzco (Perú), actualment en arrest domiciliari. Expliquen els extreballadors de BPA en el seu informe que aquest polític “és investigat en la causa Lava Jato per haver, presumptament, rebut diners d’Odebrecht amb l’objectiu d’afavorir la licitació d’una obra pública al Perú. En el seu escrit de qualificació provisional, el Ministeri Públic sol·licita una condemna de presó i d’inhabilitació.

Segons queda recollit en la resolució “Detención preliminar, allanamiento, registro domiciliario e incautación” dictada a Lima el dia 11 de maig 2017, el Ministeri Públic assenyala que de la documentació proporcionada per Odebrecht s’han constatat dos ingressos “a favor de la off shore Wircel SA (off shore de Acurio Tito) en su cuenta en el Crèdit Andorrà” per imports, l’un de 250.000 USD i l’altre de 1.000.000 USD.

La societat uruguaiana Wircel SA, offshore de Jorge Isaacs Acurio Tito, tenia el compte núm. 1166186 obert a Crèdit Andorrà-Panamà i és mitjançant aquest compte que s’haurien abonat a l’exgovernador diners (al voltant de 1.250.000.- USD) procedents de presumpta corrupció”. 

  1. PAULO ROBERTO COSTA I LA SOCIETAT MARVILLE INTERTRADE CORP. 

Explica la denúncia: “Paulo Roberto Costa és enginyer, exdirector d’abastiments de l’empresa brasilera Petrobras i un dels principals imputats en la causa Lava Jato. Segons consta en l’escrit de la Fiscalia General d’Andorra, de 23 de febrer 2018, pel qual se sol·licita la pràctica de diverses diligències, en data 20 de juliol 2015, la justícia brasilera el va condemnar pel delicte de corrupció passiva en aprofitar-se del seu càrrec i cobrar comissions de les empreses que obtenien contractes de Petrobras. Per la seva col·laboració amb la justícia, fou condemnat a set anys de presó i actualment es troba en arrest domiciliari atenuat.

A resultes d’una autorització judicial d’escoltes telefòniques, el jutge federal de la república de Paranà del Brasil, a requeriment del Ministeri Públic Federal, va emetre un “DESPACHO/DECISAO” en el qual s’indica que l’enginyer de Petrobras tenia, entre altres, el compte núm. AD63 0003 1101 1158 0141 0101 a nom de la societat Marville Intertrade Corp a Crèdit Andorrà. 

És sorprenent, i molt, que malgrat la pràctica de la CRI 8000014/2015 en el marc de la causa Lava Jato per la qual la Fiscalia de la República de l’Estat de Paranà va sol·licitar a Andorra “diferent informació relativa a Paulo Roberto Costa”, aquesta es limités a parlar exclusivament dels comptes oberts a BPA pel grup empresarial Camargo Correa.

De la mateixa manera, també sorprèn que tot i saber que Paulo Roberto Costa mantenia relacions comercials amb un altre banc per mitjà de la seva societat Marville Intertrade Corp, no es demanés cap diligència en el sentit de conèixer qui eren els gestors que van operar amb l’exdirector de Petrobras i no es procedís de la mateixa manera que es feu amb BPA i els seus gestors”.

  1. GLAUCO COLEPICOLO LEGATTI I LA SOCIETAT BLADIMOY SA 

Explica el document: “Aquest fou el gerent general d’execució de projectes de la Refineria Abreu e Lima filial de l’estatal Petrobras i actualment condemnat en la causa Lava Jato per blanqueig de diner, corrupció i pertinença a organització criminal. La investigació contra aquest exgerent de la refineria es va iniciar arran d’una denúncia tramesa pel Ministeri Fiscal de la República de Paranà (Brasil) al jutge federal. Segons l’Acusació Pública, el grup Odebrecht hauria concedit avantatges il·lícites a diversos executius de filials de Petrobras entre els quals Glauco Colepicolo Legatti (…). 

En el marc de la investigació iniciada a Suïssa contra, entre altres, Glauco Colepicolo Legatti, les autoritats suïsses van elaborar un esquema on es reflecteixen les diferents operacions realitzades per l’investigat mitjançant diverses societats i diferents entitats bancàries. Aquí apareix la seva societat Bladimoy SA com a titular del compte AD37 0003 1101 114 1097 10102 a Crèdit Andorrà.

Com en els anteriors casos citats, tot i que l’ex directiu de la refineria ha estat condemnat en la causa Lava Jato per blanqueig de diner, corrupció i pertinença a organització criminal i s’ha demostrat en el marc de la CRI que, via una de les seves societats, tenia compte obert a una altra entitat bancària amb un moviment de vora els 200 milions d’euros, al nostre coneixement no s’ha endegat cap investigació”.

  1. BRUNO FARINA I AUGUSTO RANGEL LARRABURE I LA SOCIETAT VANADIS CORP. 

Relata la denúncia dels extreballadors de BPA: “Es tracta de dos canvistes o doleiros que, presumptament, van tenir participació activa en els mecanismes de corrupció que involucraven càrrecs polítics i grans empresaris del sector de la construcció al Brasil. En la pràctica, eren els intermediaris entre els corruptors i els corromputs. Ambdós van ser denunciats pel Ministeri Públic Federal de Rio de Janeiro per corrupció activa i passiva, blanqueig de diners, organització criminal i evasió en el marc de la causa Lava Jato, segons es refereix en l’escrit adjunt de denúncia redactat pel Ministeri Públic Federal.

La Fiscalia Federal brasilera exposa que per a poder realitzar les operacions fraudulentes, aquests dos doleiros feien servir la societat Vanadis Corp. la qual tenia compte obert a la filial de Crèdit Andorrà-Panamà sota el núm. 1162 5431 0101 8. A finals de l’any 2018, Farina va ser arrestat per la justícia brasilera després d’un procés d’extradició i s’exposa a una llarga condemna. Tot i la seva vinculació amb la causa Lava Jato i tot i haver fet “compensacions” amb diner suposadament brut, tampoc no s’ha obert cap investigació en relació al compte de la seva societat Vanadis Corp. obert a la filial de Panamà de Crèdit Andorrà. Per les mateixes raons que s’han perseguit compensacions realitzades des de BPA, s’havien de perseguir també les que es feien des de filials d’altres bancs o, contràriament, no perseguir-ne cap.

  1. CARLOS ENRIQUE LUENGO HERRERA I LA SOCIETAT LOS OLIVARES SA 

Segons recull aquest document, “Carlos Enrique Luengo fou vicepresident de recursos humans d’una de les filials de Petróleos de Venezuela (PDVSA) i investigat per la justícia veneçolana i andorrana en la trama de corrupció de PDVSA per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Apareix com a implicat en l’informe de la UIFAND de 26 de març 2018, en el qual, al marge de fer referència al compte que la seva societat panamenya Los Olivares SA tenia a BPA, recull també diverses transferències que entraven i sortien a Andbank i a la seva filial al Panamà, via la seva societat Venezolana de Desarollo C.A. (núm. de compte AD95 0001 0000 4116 8470 0100).

Malgrat l’escrit d’aquesta Fiscalia, de data 27 de març 2018, dirigit a la Batllia d’instrucció especialitzada amb l’objectiu de depurar les eventuals responsabilitats penals i civils que es poguessin derivar envers, entre d’altres, Carlos Enrique Luengo Herrera, implicat en actuacions irregulars que es podrien qualificar de constitutives d’un presumpte delicte de blanqueig, no consta que s’hagi iniciat cap investigació sobre el referit compte bancari, contràriament a com s’ha actuat contra BPA i els seus gestors”.

  1. MAXIMILIANO POVEDA I PDVSA 

Detalla l’informe: “Fou un alt executiu de Novum i Trafigura, empreses de subministrament i comercialització de petroli a Amèrica Llatina i al Carib. El nom d’aquest ciutadà argentí apareix en la llista d’imputats en un sumari que s’instrueix als Estats Units per una estafa portada a terme per ex directius i ex empleats de PDVSA. Aquesta estafa de gran calibre (centenars de milions USD) s’hauria executat mitjançant la manipulació dels servidors informàtics de l’empresa petrolera per a obtenir informació privilegiada i conèixer i alterar els preus del petroli, tot mitjançant el pagament de suborns.

S’adjunta l’escrit de queixa tramés per PDVSA a l’Estat de Florida on hi apareix Maximiliano Poveda i còpia d’un correu electrònic on aquest darrer ordena a l’entitat andorrana Andbank una transferència a favor de la Sra. Ana Carmen Poveda.

Per la magnitud d’aquesta estafa, així com per les implicacions de l’alt directiu de Novum, era pertinent que s’investiguessin les transaccions fetes per Maximiliano Poveda en el dit compte bancari i als gestors que les van aprovar. En particular, importaria poder conèixer d’on provenien els diners i, majorment, com es va formalitzar la política de compliment normatiu i el seu seguiment a efectes de l’operativa del compte”.

  1. RAMON ELIAS MORALES ROSSI

Explica la denúncia lliurada al fiscal general d’Andorra: “Segons el Servei de Policia d’Andorra, Ramon Elias Morales va integrar una banda guerrillera armada d’ideari revolucionari comunista durant els anys 70 a 80. Posteriorment va passar a formar part del moviment dit “chavista” assumint diversos càrrecs dins del Govern d’Hugo Chávez, entre els quals el de secretari de seguretat ciutadana de Caracas. Segons un informe de la Policia de data 28 de febrer 2019 on s’analitza la informació rebuda de les entitats bancàries, es pot constatar que l’investigat tenia obert un compte a Crèdit Andorrà-Panamà sota el núm. 1165054. 

Malgrat la documentació que acredita que aquesta persona tenia efectivament el dit compte, la justícia andorrana i principalment la Fiscalia van dirigir la investigació dels comptes de Ramon Elias Morales Rossi i de les seves societats de manera discriminatòria només envers BPA, imputant als seus gestors un presumpte delicte major de blanqueig de capitals”.

  1. LUIS CARLOS FERNANDES AFONSO I LES SOCIETATS ODE INVESTMENT GROUP INC. I LONARDA SA 

Afirmen els denunciants: “Luis Carlos Fernandes Afonso era un dels màxims directius de la fundació de Seguretat Social Petrobras, un dels fons de pensions més important d’Amèrica Llatina, anomenat Petros. Actualment en parador desconegut, és acusat en la causa Lava Jato per diversos escàndols relatius als fons de pensions i pesaria sobre ell una ordre de presó preventiva. L’any 2010 va signar, en la seva qualitat de director financer i d’inversions de Petros, un acord amb Petrobras per a finançar les obres de construcció de la seva nova seu corporativa a l’edifici Torre Pituba, a Salvador de Bahia.

Segons resulta de la decisió de presó preventiva de la Justícia Federal de la República de Paranà, aquest directiu hauria rebut diverses comissions producte de la corrupció, mitjançant les seves societats panamenyes Ode Investment Group Inc i Lonarda SA les quals tenien comptes oberts a Andorra a Andbank, el qual és “…indicativo do concerto criminoso entre ambos”. L’empresa que pagava les comissions era la constructora OAS, la qual juntament amb Odebrecht va resultar ser l’adjudicatària de les obres.

Aportem un escrit del Ministerio Público Federal de la República de Paranà on hi figuren diverses operacions realitzades en el moment de l’adjudicació dels treballs, a favor de les dues societats propietat de l’ex directiu de Petros, amb compte bancari a Andbank. En particular, vegi’s el document de la Fiscalia de Paranà el qual recull una ordre de transferència per un import 463.000 USD a favor de Ode Investment Group Inc (núm. de compte AD32 0001 0000 4106 5970 0100) a l’oficina d’Escaldes de dita entitat bancària.

En mèrits de la instrucció judicial seguida al Brasil contra aquesta trama de corrupció, les autoritats judicials van enviar una comissió rogatòria a Andorra, a resultes de la qual la Batllia va ordenar el bloqueig dels saldos que Luis Carlos Fernandes Afonso tenia a Andbank via les seves societats (5 a 6 milions de dòlars). Malgrat això, no ens consta que s’hagi investigat a cap responsable del departament de compliance de l’entitat andorrana que va autoritzar l’obertura d’aquell compte”.

  1. RICHARD ANDREW DE MOL VAN OTTERLOO (ALIES XOU) I LA SOCIETAT AQUAFOME INVESTMENTS SA 

Relata la carta dels extreballadors de BPA: “Aquesta persona és un canvista investigat i condemnat en la causa Lava Jato per blanqueig de diner, evasió de divises i pertinença a organització criminal. Segons el Ministeri Públic Federal de l’Estat de Rio de Janeiro, en el seu escrit en el marc de la causa Lava Jato, la majoria de les operacions d’aquest canvista consistien en realitzar compensacions, és a dir, transferir dòlars a l’exterior en un compte bancari indicat per Xou i, en contrapartida, rebre reales al Brasil per a alimentar el cicle de diner necessari pel pagament de les propines.

En l’informe de la Fiscalia de Rio de Janeiro queda acreditat que, del análisis de las labores delictivas del miembro de la organización Richard de Mool Van Otterloo (alias Xou) se detectaron operaciones financieras con destino a una sociedad offshore (Aquafome Investments SA) con sede a Panamá y Andorra, y llevada a cabo a través de la entidad bancaria ANDBANC GRUP AGRICOLE REIG LES ESCALDES ANDORRA, la última de ellas el 04 de junio de 2014

En el mateix informe hi consta que, després de la verificació de la ubicació de la seu de la societat offshore, “la dirección física y empleada por el gestor del Sistema se corresponde con la sede Andbank en Andorra la Vella”.

Hi figura també el número de compte AD14 0001 0000 4108 1720 0100 de la referida entitat. Per aquesta relació directa entre el canvista condemnat en la causa Lava Jato i el banc, era necessària l’obertura d’una enquesta per tal de poder conèixer totes les operacions efectuades per Richard Andrew de Mol van Otterloo i la seva societat”.

  1. RAFAEL ANGULO LOPEZ

Segons es pot llegir en la denúncia, Rafael Angulo “és un ex empleat del canvista Alberto Youssef i és conegut com a colaborador premiado per haver firmat un acord de negociació de culpabilitat amb la Cort Federal Brasilera. Com a penedit en la causa Lava Jato va reconèixer judicialment haver format part d’una trama internacional per a blanquejar diners derivats de suborns que les empreses del càrtel del petroli pagaven a funcionaris públics i va revelar el nom de diversos polítics que van rebre diners de Petrobras.

S’acompanya el procediment d’homologació de l’acord de col·laboració de Rafael Angulo Lopez en el qual s’hi adjunten diversos documents lliurats pel col·laborador, entre els quals hi apareix la còpia d’una transferència per un import de 133.609. €. feta a favor de l’entitat Andbank en el compte número AD61 0001 0000 4086 6480 0100. No ens consta que s’hagi fet cap seguiment”.

  1. FELIX ABADIA HENNE I LA SOCIETAT CONSTRUCTORA PANACOL SA

L’últim cas referenciat en la denúncia: “Dins de les nombroses transferències que reberen els pares de l’ex ministre de Presidència del Panamà, Demetrio Papadimitriu, n´hi ha alguna procedent de la societat panamenya Constructora Panacol, SA. Aquesta societat amb compte a Crèdit Andorrà (núm. AD85 0003 1101 1153 0821 0101b) estava representada per Felix Abadia Henne, el qual representava altres societats panamenyes amb comptes oberts tant a Crèdit Andorrà com a BPA. En particular, segons l’informe de la policia adjunt, “Felix Guillermo Abadia Henne va ser beneficiari efectiu d’un total de 6 comptes bancaris oberts a l’entitat bancària Crèdit Andorrà a nom de les societats Constructora Panacol SA (…) L’activitat empresarial de Félix Guillermo Abadia Henne està vinculada al món de la construcció. Així mateix, empreses associades a Henne van obtenir contractes associats a diverses licitacions d’obra pública de la República de Panamà….”.

Entre altres diligències, la Policia andorrana sol·licita que es valori “la possibilitat d’obrir una peça separada per aquesta investigació tenint en consideració que en els comptes i documentació suport analitzats en aquest informe no s’ha trobat vinculacions directes amb Odebrecht però si amb d’altres societats investigades a Panamà per presumptes delictes de corrupció i blanqueig de capitals”.

Desconeixem si s’ha obert -o no- peça separada i si aquesta Fiscalia, com ho feu amb els gestors i empleats de BPA, ha demanat la pràctica d’altres diligències a fi de conèixer amb detall el que s’ha exposat en relació a Felix Abadia Henne i la panamenya Constructora Panacol”.

DISCRIMINACIÓ I TRACTE DESIGUAL 

Després d’aquesta exhaustiva relació de casos de presumpta corrupció en el qual estan implicats els bancs Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc, els 15 exempleats i exdirectius de la BPA acaben el seu escrit-denúncia amb una contundent apel·lació al fiscal general, Alfons Alberca:

“Amb aquest relat, els sotasignats volem expressar a aquesta Fiscalia, a les autoritats judicials i polítiques i arribat el cas a la comunitat internacional (FinCEN i GAFI), el sentiment de discriminació i tractament desigual davant la llei en el que ens veiem sotmesos. Si, a criteri d’aquesta Fiscalia, els fets que hem exposat al llarg d’aquest escrit -tots o alguns d’ells- no són aparentment constitutius de cap il·lícit penal i no mereixen investigació, tampoc ho haurien de ser les actuacions -iguals o similars- dutes a terme per nosaltres i per les quals som imputats, processats i perseguits”.

RESTABLIR ELS PRINCIPIS D’IGUALTAT DAVANT LA LLEI

I continua: “El deure de diligència dels gestors i empleats de les entitats financeres s’imposa a tots els gestors i empleats, independentment de l’entitat de que es tracti, en aplicació del principi d’igualtat davant la llei, majorment la llei penal. Si determinades actuacions, comportaments o omissions, d’algunes persones són, o poden ser, constitutius d’il·licitud, negligència o incúria (potser causades per engany dels propis clients), també ho han de ser per a d’altres persones que han estat autors o han col·laborat en actes comportaments o omissions iguals o similars. Altrament dit, allò que no mereix persecució ni investigació pels uns, tampoc no ho mereix pels altres. La situació actual, per a tots els sotasignats, és paradoxal, injusta i discriminatòria.

Per tot el que s’ha exposat fins aquí, és de legalitat, equitat, justícia i coherència, que aquesta Fiscalia adopti totes les mesures pertinents i necessàries per tal de restablir els principis d’igualtat davant la llei i de no discriminació”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies