“Aparentment, en l’exercici del 2016, el 52% de les subvencions van ser concedides de forma directa i van pujar 3,2 milions d’euros més del que estava pressupostat. En el corresponent a l’any 2017, el govern municipal hauria pogut arribar a concedir 35 milions d’euros en subvencions directes, fora de la convocatòria pública, sense cap concurrència”. Així consta en la denúncia presentada per la Plataforma Advocats Catalans per la Constitució davant la Fiscalia de Barcelona.
Es tracta, en realitat, d’una ampliació de la primera denúncia, interposada el mes de març, en la qual es demanava una investigació a fons de 3,4 milions d’euros en subvencions atorgades per l’Ajuntament de Barcelona a l’Observatori DESC, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i a Enginyeria Sense Fronteres (ESF). La denúncia es dirigia contra l’alcaldessa, Ada Colau, les exregidores Gala Pin i Laia Ortiz, l’actual regidora Laura Pérez, l’assessora municipal en matèria d’habitatge Vanesa Valiño i la directora de DESC, Irene Escorihuela.
En l’ampliació, presentada a final d’abril, es demana que s’afegeixin a la llista d’investigats els extinents d’alcalde Gerardo Pisarello i Jaume Asens, així com l’actual regidor Eloi Badia. A més, se sol·licita que s’estudiï la licitud de la contractació de les responsables de comunicació de l’Ajuntament, Águeda Bañón i Silvia González, antigues treballadores de DESC, així com de la contractació de Carlos Matías, exportaveu de la PAH, i de Jordi Borja, el fundador d’aquest Observatori i valedor d’Ada Colau. Aquesta ampliació se suma, així a la primera denúncia i a una altra demanda presentada per Agbar davant el Tribunal de Comptes, en la qual acusa Ada Colau, al regidor Eloi Badia i dos alts càrrecs municipals de gastar més de 875.000 euros en informes i maniobres per municipalitzar el servei de l’aigua, passant per alt que no tenen competències per fer-ho, tal com va publicar EL TRIANGLE (vegeu l’edició n. 1.438).
Es dóna la circumstància que Colau, Pisarello, Asens, Pin i Valiño (que és l’esposa de Pisarello) van estar vinculats a l’Observatori DESC justament fins abans d’entrar a l’Ajuntament. Pisarello, que en va ser vicepresident durant anys, ara és membre de la Mesa del Congrés, i Asens és portaveu d’Unides Podem, però tots dos van ser el nucli dur de l’equip de Colau en la seva primera legislatura. Es podria produir, doncs, una col·lisió d’interessos. Un altre regidor, Marc Serra, també va estar assalariat a DESC, encara que és regidor des del 2019. I Badia va ser un dels màxims directius d’ESF abans d’aterrar a l’Ajuntament. Després d’arribar a l’Administració, les ajudes a ESF van créixer exponencialment: entre el 2012 i el 2015, amb Xavier Trias, ESF va obtenir 271.432 euros de subvencions, i en el període 2016-2018 va acumular 852.633 euros.
Els denunciants acusen la cúpula municipal de diversos delictes. Entre els quals de no inhibir-se a l’hora de concedir subvencions a les entitats on havien estat treballant fins poc abans de tenir responsabilitats a l’administració local. De fet, no haurien d’haver participat en cap concessió fins a mitjan 2017, és a dir, fins dos anys després de trencar la seva vinculació directa amb l’Observatori DESC. Lluny d’això, van participar en les adjudicacions i aquestes van anar augmentant a partir del moment en què els comuns van tenir les regnes del poder municipal.
Els denunciants, copiant el camí que es va seguir amb el cas Pujol, demanen que s’investigui l’entramat al voltant de DESC i l’alcaldessa, Ada Colau, sobre la base de la reforma del Codi Penal del 2010, i els consideri en el seu conjunt una organització o grup criminal “igual que va fer amb la família Pujol”. La base jurídica per enfocar així la investigació és que es tracta d’un grup de persones nombrós; amb repartiment de tasques entre els membres del grup i amb normes de disciplina interna, “una jerarquia de vegades extravagant i la utilització de persones físiques o jurídiques interposades”; que han realitzat una actuació prolongada en el temps i han comès “actes delictius greus”; amb l’ús d’alta tecnologia per a les comunicacions; amb destreses financeres “en el maneig de fons o diferents formes de relació amb la funció pública”; amb la utilització d’instruments jurídics legals per crear estructures econòmiques o comercials; amb influència sobre càrrecs públics; i amb “la finalitat primordial d’obtenció continuada de beneficis econòmics o de qualsevol de les diverses formes d’influència política, social o econòmica”.
