Search
Close this search box.

Demanen 6,5 anys de presó per a la “policia patriòtica” espanyola que es va carregar la BPA

Aquest divendres ha quedat vist per a sentència a l’Audiència Provincial de Madrid el judici contra l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia espanyola, Eugenio Pino, i la seva mà dreta, l’inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano (“Boni”). Ambdós estan acusats de temptativa d’estafa processal i revelació de secrets en una peça derivada del cas que l’Audiència Nacional instrueix sobre el clan Pujol.

El DAO Eugenio Pino i el seu subordinat “Boni” formaven part del “nucli dur” de l’anomenada “policia patriòtica” que va operar en temps de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (foto). Tots dos policies van tenir un paper determinant en l’operació de les clavegueres de l’Estat espanyol que, el 10 de març de l’any 2015, va desembocar en la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial, el Banco de Madrid, a partir d’una nota pactada amb el FinCEN dels Estats Units.

EL MISTERI DEL ‘PENDRIVE’

Els fets jutjats aquests dies a l’Audiència Provincial de Madrid fan referència a l’intent de la policia espanyola d’introduir en el sumari del cas Pujol un “pendrive” que recull informació documental sobre els negocis privats de Jordi Pujol Ferrusola entre els anys 1997-2002. El magistrat instructor del sumari sobre la família Pujol, José de la Mata, va rebutjar aquest “pendrive” –en sospitar que la seva procedència no era clara- i va ordenar que s’investigués l’actuació dels màxims responsables d’intentar “colar-lo” en el sumari, el DAO Eugenio Pino i el seu home de confiança, l’inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano.

En les conclusions finals d’aquest judici, l’advocat de Podemos, Alejandro Gámez, que exerceix l’acusació popular, ha demanat 6,5 anys de presó per Eugenio Pino i cinc anys de presó pel “Boni”. Per la seva banda, Jordi Pujol Ferrusola, que s’ha presentat com a acusació particular a través del seu advocat Cristóbal Martell, ha sol·licitat 2,5 anys de presó per cadascun dels dos policies imputats. La Fiscalia ha reclamat la seva absolució, en considerar que els fets jutjats només són “sospites”.

AGRESSIÓ A LA SOBIRANIA ANDORRANA

La importància d’aquest judici rau en el fet que la cúpula de la “policia patriòtica” muntada per Jorge Fernández Díaz s’ha assegut per primer cop en el banc dels acusats. Un dels membres més actius d’aquesta trama, el comissari José Manuel Villarejo, està a la presó des de fa més de dos anys.

La “policia patriòtica” espanyola va protagonitzar, durant els anys 2013-15, una agressió sense precedents contra la sobirania de l’Estat d’Andorra, saltant-se tots els procediments legals i reglamentaris per intentar aconseguir dades sobre l’existència al Principat de comptes bancaris de la família Pujol i dels principals líders independentistes catalans. Davant la passivitat i complicitat de les autoritats polítiques andorranes, els policies espanyols van extralimitar-se il·legalment en les seves funcions i competències jurisdiccionals, com va passar amb les accions del GAL contra ETA en territori francès.

EL MUR DEL SECRET BANCARI

La primera pista que Jordi Pujol Ferrusola amagava diners a Andorra la va donar la seva exparella, Victòria Álvarez, que va ser testimoni directe d’aquest tràfic de bosses carregades de bitllets i així ho va ratificar davant l’Audiència Nacional, a començaments del 2013. En aquells moments, a Andorra hi havia cinc bancs: Crèdit Andorrà, Andbank, Banca Mora, BPA i Banc Sabadell.

En quin(s) banc(s) guardava Jordi Pujol Ferrusola el seu “tresor”? Això, Victòria Álvarez no ho sabia i aquí comença la cursa frenètica de la justícia espanyola i de la “policia patriòtica” de Jorge Fernández Díaz per descobrir-ho. Però la investigació es troba, d’entrada, amb un gran entrebanc: en aquella època, al Principat encara estava vigent el secret bancari i, per experiència contrastada, les autoritats judicials espanyoles topaven, sistemàticament, amb un mur infranquejable quan enviaven comissions rogatòries a Andorra relacionades amb casos d’evasió fiscal o rentat de diners.

QUI VA “VENDRE” LA BPA?

En aquells anys, el “prestigi internacional” de la plaça financera andorrana era, precisament, que operava com un paradís fiscal, igual que Panamà, les illes Caiman o les Bahames, on es podien amagar diners, blancs o negres, amb total seguretat i anonimat. I per això era fonamental que la Batllia rebutgés les comissions rogatòries que li arribessin d’altres països, com així passava.

Per tant, el ministre Jorge Fernández Díaz, la cúpula de la “policia patriòtica” i el fiscal José Grinda descarten, d’entrada, la via reglamentària de la comissió rogatòria per obtenir les dades bancàries de Jordi Pujol Ferrusola i opten per utilitzar mètodes no convencionals. Durant l’any 2013, “algú” d’Andorra se’n va de la llengua i assenyala que els diners del fill primogènit de l’expresident de la Generalitat s’amagaven a la BPA. Qui és aquest “algú”?

L’AMISTAT FERNÁNDEZ DÍAZ-CERQUEDA

Forçosament, aquest “algú” ha de ser una persona relacionada amb l’Andbank. La prova és el famós “pantallazo” que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014, on es detallaven les transferències que van fer, a finals de l’any 2010, Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia, Pere i Oleguer des dels comptes que tenien a l’Andbank a la BPA. Curiosament, en aquest “pantallazo” no hi sortien ni Jordi Pujol Ferrusola ni el seu germà Josep, que eren els que tenien i movien més diners a Andorra.

La dada més versemblant per identificar aquest “algú” és l’amistat personal que mantenen, de fa anys, el ministre Jorge Fernández Díaz i el president d’Andbank, Manuel Cerqueda. L’Andbank (abans, Banca Reig) era el banc on, històricament, la família Pujol amagava els seus diners, fins que l’any 2010 van ser “convidats” a marxar per tractar-se d’uns clients “políticament exposats” (PEP). Aleshores, els Pujol van decidir moure el seu “tresor” i el van portar a la BPA.

EL “BONI” ENTRA EN ESCENA

A partir d’aquesta informació, la “policia patriòtica” es va llançar sobre els responsables de la BPA, amb el doble objectiu d’aconseguir que confirmessin i documentessin que els Pujol tenien els diners en aquest banc i desviar el focus d’atenció sobre l’Andbank, d’on havia sortit el “xivatasso”. Des de començaments del 2014 comença el setge de la policia espanyola sobre els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de la BPA, i Joan Pau Miquel, el conseller delegat.

En aquesta operació hi juga un paper destacat l’inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano, que coneixia molt bé el Principat, ja que havia estat agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra. Va ser el “Boni” qui es va posar personalment en contacte amb Rosa Castellón, secretària del consell d’administració de la BPA, per advertir-li que Joan Pau Miquel havia d’obeir les indicacions que rebria de Madrid si volia que el banc se salvés.

BALL DE QUERELLES

L’aleshores agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, l’inspector en cap Celestino Barroso, també es va adreçar personalment a Higini Cierco i a Joan Pau Miquel per forçar una reunió a Madrid amb un tal “Fèlix”, que després es va descobrir que era el cap de la unitat d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín-Blas, un home del CNI. “Fèlix” va comminar Joan Pau Miquel a donar-li la documentació bancària de la família Pujol sota l’amenaça de destrucció de la BPA i del Banco de Madrid.

Els quatre policies espanyols que van participar en aquesta operació de “guerra bruta” contra la BPA –el DAO Eugenio Pino, Bonifacio Díez Sevillano, Celestino Barroso i Marcelino Martín-Blas- van ser objecte d’una querella criminal presentada l’any 2017 per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’associació Drets, que instrueix el batlle Manel Santolària. Aquesta querella va ser ampliada l’any passat a l’exministre Jorge Fernández Díaz, a l’exdirector general de la policia, Ignacio Cosidó, i a l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez.

Per la seva banda, la família Pujol va interposar, l’any 2016, una querella criminal a Andorra contra els policies espanyols Celestino Barroso i Marcelino Martín-Blas. També han presentat una altra querella contra Joan Pau Miquel i Higini Cierco. Però el cert és que Joan Pau Miquel sempre ha negat que en les seves reunions amb Celestino Barroso i Marcelino Martín-Blas els hagués donat mai la informació que figurava en el “pantallazo” publicat posteriorment per El Mundo.

LES DENÚNCIES D’HIGINI CIERCO

En la seva compareixença davant la batlle Canòlic Mingorance, el 18 d’agost del 2016, Higini Cierco va denunciar les pressions, amenaces i extorsions que havia rebut dels membres de la “policia patriòtica” espanyola per tal que facilités informació dels comptes de la família Pujol i de líders independentistes a la BPA. També va explicar que havia posat en coneixement d’aquests fets, que atemptaven contra la sobirania d’Andorra, a l’aleshores cap de govern, Toni Martí i als ministres de Finances, Jordi Cinca; d’Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i d’Assumptes Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, actual cap de govern.

EL PREMI, LA CIMERA

Tot sembla indicar que Toni Martí estava perfectament al corrent de la maniobra de la “policia patriòtica” espanyola –beneïda per Mariano Rajoy- de carregar-se la BPA per rebentar els comptes de la família Pujol. El premi a la fidel col·laboració de les autoritats polítiques i judicials andorranes en aquesta operació de “guerra bruta”: el suport decisiu d’Espanya a què Andorra fos el país amfitrió de la XXVII Cimera de caps d’Estat i de Govern dels països iberoamericans, prevista pel pròxim mes de novembre.

Es tracta de l’esdeveniment polític més important que acollirà mai Andorra en tota la seva història, amb unes grans repercussions econòmiques i mediàtiques. Però la pandèmia de la Covid-19, que ha tingut un fort impacte al Principat, ha fet que la celebració de la Cimera hagi quedat ajornada i sigui una incògnita com i quan es podrà celebrar.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies