L’existència d’una doble moral a Andorra és una evidència respecte a la incompatibilitat entre la prohibició d’exercir la caritat i la indigència als carrers amb el principi d’aquest valor fonamental preservat per l’església catòlica. En aquest darrer cas defensat per un dels seus màxims representants al Principat: el Copríncep episcopal que, alhora, és l’arquebisbe de la diòcesi d’Urgell.
Diferents testimonis han explicat a LA VALIRA que hi ha persones que diàriament busquen menjar als contenidors quan tanquen els supermercats a causa de la seva situació de precarietat. També es donen casos -especialment de persones separades- que viuen a l’interior dels seus vehicles, de manera temporal, per no poder fer front a les despeses que se’n deriven de les noves situacions personals i familiars.
Una gran part d’aquestes persones viuen de salaris baixos que no els hi permeten arribar a final de mes. No obstant això, no poden demanar cap mena d’almoina pel carrer, ja que aquesta pràctica està penada igual que ho està exercir la indigència en un país que es diu confessional.
I és, en aquest context, com es podria entendre que, fins i tot, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, digues la seva en relació a la publicació, a través de les xarxes socials, de la fotografia d’un home estirat amb un sac de dormir en un carrer d’Andorra la Vella. El ministre va informar que aquest home és d’un país de l’est d’Europa i que “es trobava transitant per Andorra amb destí a Espanya, i que disposava de mitjans econòmics escassos”. També va remarcar que els agents de policia el van acompanyar fins a la frontera del riu Runer perquè continués el seu trajecte.
Espot també va voler puntualitzar que “el que ha passat no té res a veure amb les circumstàncies econòmiques i socials del nostre país”.
Així i tot, la gran pregunta no contestada pel responsable ministerial i futur candidat a cap de Govern per Demòcrates per Andorra (DA) seria saber que hagués passat si la persona ‘despatxada’ del país dels Pirineus hagués estat un nacional o un resident? Amb la legislació actual la resposta és evident.
