L’anunci del grup Bon Preu-Esclat d’incorporar 500 professionals als seus establiments arreu de Catalunya per reforçar la campanya d’estiu, contrasta amb la contínua reducció de plantilla del seu hipermercat a la Seu d’Urgell.
Gairebé un any després de la seva inauguració, el 31 de juliol de 2024, el nombre de treballadors inicial que en aquell moment era d’aproximadament una seixantena, s’ha reduït a la meitat, segons ha pogut saber LA VALIRA de fonts consultades. Tot plegat s’ha concretat en la majoria dels casos en acomiadaments improcedents i, fins i tot, disciplinaris.
Tanmateix, ja en el seu dia, un grup d’empleats va denunciar l’actual gerència per a les seves formes totalitàries.
La gran oferta de centres comercials a la capital alturgellenca i els seus alts preus, només a l’abast de persones amb més poder adquisitiu, entre elles alguns assidus polítics locals, han suposat que els beneficis empresarials no siguin fins ara els que s’esperaven, traduint-se en salaris baixos i retallades en la plantilla.
17 comentaris a “Degoteig d’acomiadaments ‘improcedents i disciplinaris’ per contrarestar la manca de guanys d’un supermercat de la Seu”
Es normal al principi agafar més gent del compte i anar liquidant els que no serveixen i quedarte amb menys treballadors, com a passa’t amb mercadona i molts llocs , els que no serveixen acaben a la Cadí
I també liquidar els que estan de baixa, sense motiu, només perquè si, al carrer
Era esperar que això passaria. Ho veiem tots. Ja hi ha prou súpers a la Seu, no en calen més. El que sí calen són establiments tipus Decathlon, IKEA, Leroy Merlin, Benzinera Low Cost. Però més súpers,no. Ja estem servits.
Era de esperar!!!
Tanto Aldi como el Esclat, terminarán cerrando!!
Home, en un poble tan petit com La Seu no s’instal·laria pas un Decathlon, ni Leroy, ni molt menys IKEA que requereix una àrea d’influença de 1 a 2 milions d’habitants. Decathlon encara, però ja quedaria descartat doncs ja ha confirmat el seu aterratge a Andorra.
amb els preus que tenen val més anar a altres llocs, es pensaven que ens vendrien la moto,
La guerra del supermecats, al final els hi esclata als morros, als mateixos que la van començar, i esperat el que vindra, tambe recorda que altres supermercats de la comarca, també es troben amb la mateixa situacio, sino mireu el super del Pla, i un dels charters també vol tancar, no se pas qui els hi va vendre la moto de que a la Seu i comarca es farinen d´ or, o simplement es per amagar diner negres, que no saben com…
El super de l’indepe no funciona molt bé…estratègia errada, sembla.
Quan es fa neteja de gent ganduls i tòxics, ara resulta que l’empresa es la dolenta. No es tracta del numero de ventes ,es tracta que la gent treballin.
No ets més tonta perquè no entrenes.
si esclat es el super dels indepes llavors Mercadona és el dels fatxes, segons la teva lògica.
Javi, veig que tu si t´entrenes, Esclat és un supermercat marcadament naZionalista , no el treballadors , deu haber de tot, pero la familia propietaria és molt naZionalista, i com la Seu era territori de politics molt nazionalistes, pero la realitat és que la població que cerca aquest tipus de establiment som de baix nivel economic encara que siguem nazionalistes , dit d´un altra manera hi ha fatxespobre pero també naZispobres
el de la Seu no el conec però el que tinc al costat de casa en un poble de Tarragona diria que sobren com mínim una tercera part dels treballadors, només divendres tarda i dissabte veus que treballin, el reste de dies la majoria estan donant voltes per els passadísos sense fer res, no es culpa del treballadors, en un quilòmetre tenim quatre supermercats, i també son els que tenen els preus més alts
A la Cadí no falta més treballadors ganduls, entre els que estan de baixa (alguns porten més de 3 mesos de baixa per un tall al dit, d’altres mals d’esquena, d’altres aprofitant el sistema..) ja n’hi ha prou de pagar la festa. Si voleu treballar a buscar-se la vida.
si els tractèssin millor no seríen ‘ganduls’ com dius. …
Balada de Montserrat d’Aquitània.
En la Seu, vila honrada,
hi ha botiga malpensada,
que si el guany li surt curtet
posa currantes de cara a la paret.
La Maria, humil i forta,
va creuar la trista porta.
Li van dir: “No fas profit,
Et fem fora del partit”.
En Jordi, noble i fidel,
va tastar l’adéu cruel.
“El teu nas ens fa por,
no cap en un mocador.”
Els que manen, van ben plens,
de discursos i de béns.
I el treballador sencer
queda a l’atur, sense diner.
A l’infern del supermercat,
Sempre hi ha el mateix culpat.
Però escric aquest vers al president,
Que passa de tot, olimpicament.
I si mai el món canvia,
serà amb rima… i valentia.
Diu el director: “qui avui queda al carrer,
pot treballar de caganer”.
Elegia del Currant i el Burro Sindical
Oh, súpers del món civilitzat,
on el sou és un record congelat,
On si et queixes, clatellada,
Per no viatjar amb una fada.
Crida’l fort, crida’l valent,
ell arribarà amb pas lent:
és el Burro Sindical,
mascota trista del fracàs reial.
Amb la carpeta a mig tancar,
i l’alè de cerveceta,
et dirà: “Tranquil, agafa la pesseta”
Mentre es tanca la bragueta.
Ell parla molt, molt sindicalista,
però a l’hora de lluitar… fa de turista.
Del discurs es un artista
I de la butxaca un nudista.
Quan la Maria va plorar,
ell va dir: “Jo ho miraré demà.”
I en Jordi, fart del desnonament,
va rebre un “posa’t bé, pacient.”
I el burro, amb veu de capellà,
Cada cop tirà més enllà:
“Cal diàleg, calma i respecte…
Ves-te llegint el prospecte.”
Refrany del desengany:
Quan el súper et fa fora,
no esperis que el burro plori.
Així que amics, si us fan fora,
no us refieu del que pastura a l’hora.
Busqueu força en la vostra gent,
no en el burro, que és decoració d’ambient.
Perquè a la lluita cal cervell,
i no un mamífer mal d’orell.
Si volem pa, dignitat i acció,
haurem de canviar… de sindicat, o de nació.
la identidad de petit Suis pronto en sus WhatsApp.
toda la gente competente y trabajadora se ha marchado , lo que queda es más de zoológico que de supermercado.